No paren de sortir propostes teatrals, sobretot de companyies joves, que parlen sobre l’assetjament i la violència masclista… però poques ho fan amb un debat incorporat en el que es poden compartir vivències, opinions i testimonis. Un plantejament de teatre fòrum tan interessant com necessari. De fet, l’espectacle porta quasi tres anys promovent el diàleg i essent un punt de trobada indispensable per a associacions amb perspectiva de gènere.
L’espectacle en si ens ofereix la conversa -primer analítica i més tard tensa i violenta- entre una noia i un home. No sabem quina relació existeix entre ells ni què va passar temps enrera, i potser poc importa, perquè de fet el més important és l’actitud que acaben tenint l’un amb l’altre. De seguida veurem com sorgeix la manipulació, la culpabilitat i fins i tot un assetjament psicològic cap a la noia, víctima d’uns fets que la pressionen i no la deixen viure en pau. El text de Marina Paytubí va sorgir quasi com un procés curatiu després de parlar amb alguns testimonis directes, i potser per això el resultat fluctua entre la poesia i una certa abstracció. Un text subtil, malgrat la cruesa del que explica.
Davant d’uns personatges tan marcats hi tenim a Sílvia Siles, que ens aporta la fragilitat i vulnerabilitat de la víctima, i a David Font, que transita el seu personatge per diferents estats -des d’un suposat psicòleg a un botxí sense escrúpols- sense resultar mai massa obvi. Un bon treball per a un text que podria anar més enllà dels 25 minuts i esdevenir un espectacle per si sol, tot i que la idea d’anar acompanyat del debat li dona un plus absolutament necessari.