Carles Armengol Gili

L’Alzheimer és un tema que s’ha tractat molt en els darrers anys, ja sigui en literatura, cinema… i també en teatre. La malaltia que va esborrant els records i va buidant a la persona de la seva identitat té un aire poètic –també tràgic i terrible- que pot donar molt de si en una ficció. Ho hem vist normalment com a drama, però en molts casos s’ha intentat donar unes quantes pinzellades de comèdia a un assumpte tan trist com aquest. El cas d’Una festa a Roma s’encasella en aquesta vessant, ja que a través d’una mare i un fill que han de bregar amb la malaltia ens endinsem dins d’una comèdia romàntica que té com a escenari una residència […]

Han passat més de 25 anys des que Sergi Belbel, amb Jordi Galceran a l’adaptació, dirigís al TNC la seva versió de la Trilogia della Villeggiatura, una obra mestra de Goldoni que aquí va tenir el nom de L’estiueig. No ha sigut fins ara que Els Pirates han rescatat les obres de l’autor venecià per condensar-les en una peça d’hora i mitja (la versió de Belbel durava prop de quatre hores) que sembla que duri la meitat. Un espectacle fresc, desprejudiciat, pretesament còmic (a moments, fins i tot caricaturesc) i puntejat per cançons italianes de totes les èpoques. Un festival que convida a l’alegria i a passar una estona on es pot gaudir del teatre més pur i de la […]

Julio Manrique ens va descobrir a Jez Butterworth amb aquella vitalista i testosterònica Jerusalem, que tantes alegries i premis li va reportar. Ara torna a l’autor per mostrar-nos una de les seves obres més aplaudides i premiades (premis Tony, Olivier, etc.) i per deixar a la cartellera un títol que si no fos per l’empara d’un teatre públic difícilment podríem haver descobert. Butterworth és un autor que escriu obres ambicioses i grandiloqüents, una mica a l’estil de la dramatúrgia clàssica americana (Miller ronda pel darrera dels seus escrits) però amb aquell esperit punk i combatiu del teatre britànic, sobretot del que deriva dels Angy Young Men i tot el sorgiment del teatre independent durant els seixanta i setanta. El barquer, […]

Aquesta és una peça que ja té uns 28 anys i que és obra d’una de les autores nord-americanes més veteranes i premiades dels darrers anys, Paula Vogel. Malgrat els premis Pulitzer, Tony o la inclusió en el Saló de la Fama del Teatre Americà, l’autora no és massa coneguda entre el públic de casa nostra. Per tal de remeiar aquest oblit, la Sala Beckett ha muntat aquest espectacle però també ha organitzat un cicle que inclou xerrades, lectures i un taller de dramatúrgia. Una bona oportunitat per ampliar els nostres coneixements sobre l’escriptura dramàtica contemporània als Estats Units. Com vaig aprendre a conduir és una obra que utilitza la metàfora de la conducció per explicar-nos una història que va […]

Aquesta coreografia de Daniel Rosado, membre fundador de la companyia Lamajara, està lligada a un objecte concret: la bicicleta que el seu pare li va regalar fa 28 anys, quan el va apuntar al club ciclista del seu poble. No va guanyar mai cap carrera –o potser sí, però no va servir de res- i el seu record més preuat de tota aquella etapa eren els viatges a les competicions, o més ben dit els viatges de tornada, quan paraven a menjar en qualsevol lloc i tothom treia les viandes i explicava la seva visió de la jornada. Un moment de comunió i germanor que el ballarí rememora en aquest delicat espectacle. Un muntatge en el que la infància, els […]