Aquesta coreografia de Daniel Rosado, membre fundador de la companyia Lamajara, està lligada a un objecte concret: la bicicleta que el seu pare li va regalar fa 28 anys, quan el va apuntar al club ciclista del seu poble. No va guanyar mai cap carrera –o potser sí, però no va servir de res- i el seu record més preuat de tota aquella etapa eren els viatges a les competicions, o més ben dit els viatges de tornada, quan paraven a menjar en qualsevol lloc i tothom treia les viandes i explicava la seva visió de la jornada. Un moment de comunió i germanor que el ballarí rememora en aquest delicat espectacle. Un muntatge en el que la infància, els records i la nostàlgia fan acte de presència a l’escenari.
Mis alegrías beu dels records, però també de les arrels. A l’espectacle hi apareix el flamenc, les cançons populars i un fort accent andalús que ens acosta a una zona molt concreta. També hi tenim música en directe (excel·lents Alba Guerrero i José Torres Vicente) per acompanyar el ball de Rosado, i quan això es produeix la simbiosi resulta perfecta. El coreògraf i ballarí adapta el seu estil contemporani al flamenc més tradicional, desbaratant les normes clàssiques però mostrant sempre un gran respecte cap a elles. Si a tot això hi sumem unes imatges simples però impactants amb la bicicleta, obtindrem finalment un bonic i sentit espectacle. Bàsicament, un petit homenatge a la infància.