Han passat més de 25 anys des que Sergi Belbel, amb Jordi Galceran a l’adaptació, dirigís al TNC la seva versió de la Trilogia della Villeggiatura, una obra mestra de Goldoni que aquí va tenir el nom de L’estiueig. No ha sigut fins ara que Els Pirates han rescatat les obres de l’autor venecià per condensar-les en una peça d’hora i mitja (la versió de Belbel durava prop de quatre hores) que sembla que duri la meitat. Un espectacle fresc, desprejudiciat, pretesament còmic (a moments, fins i tot caricaturesc) i puntejat per cançons italianes de totes les èpoques. Un festival que convida a l’alegria i a passar una estona on es pot gaudir del teatre més pur i de la comèdia més genuïna.
Com en moltes de les produccions d’Els Pirates Teatre, l’espectacle barreja hàbilment música i humor, a més d’utilitzar amb molta habilitat els pocs elements escenogràfics o d’atrezzo que poden fer servir. Aquí en tenen prou amb dos baguls, dos finestrals i un teló pintat que ens remet a l’estiu que tots els personatges tant anhelen. La resta ho fa un divertit vestuari de Maria Albadalejo que tindrà gran protagonisme en alguna de les escenes de l’obra.
Els quatre intèrprets de la funció (Núria Cuyàs, Laura Pau, Arnau Puig i Ricard Farré) fan un treball esplèndid i es reparteixen un munt de personatges que en alguns casos han de simultaniejar quasi en la mateixa escena. El conjunt esdevé divertidíssim, però també amb aquest punt nostàlgic de totes les obres de l’autor italià. Les reflexions sobre l’amor, l’apariència o la llibertat (atenció al bonic speech final) són tan encertades ara com fa un parell de segles. Potser sí que la condensació del text és excessiva i queden moltes coses per explicar, però com a tastet de Goldoni podem dir que deixa un regust autèntic i també molt propi de la companyia.