L’Alzheimer és un tema que s’ha tractat molt en els darrers anys, ja sigui en literatura, cinema… i també en teatre. La malaltia que va esborrant els records i va buidant a la persona de la seva identitat té un aire poètic –també tràgic i terrible- que pot donar molt de si en una ficció. Ho hem vist normalment com a drama, però en molts casos s’ha intentat donar unes quantes pinzellades de comèdia a un assumpte tan trist com aquest. El cas d’Una festa a Roma s’encasella en aquesta vessant, ja que a través d’una mare i un fill que han de bregar amb la malaltia ens endinsem dins d’una comèdia romàntica que té com a escenari una residència de persones grans.
El text de Marc Artigau juga hàbilment amb el temps dramàtic i ja des del principi de l’obra ens posa en un context no del tot realista. És gràcies a això, i al seu aire de conte o de petita faula, que podem entrar en la història i donar per bons alguns elements que d’altra manera ens haurien semblat inversemblants. Les característiques de la residència, els peculiars personatges que l’habiten, les coincidències o les casualitats que es van donant són més fruit d’un gènere concret que d’una història real. Podem dir que tot va a favor d’una trama que vol tocar-nos el cor, però deixar-nos a la vegada un bon regust,,, Vol mostrar-nos el drama però tampoc ens vol amargar la tarda.
La direcció de Clara Segura és juganera i pràctica. La utilització de recursos molt teatrals i molt bàsics recorda, en ocasions, al seu debut a La trena… tot i que a mesura que avança la peça va agafant un estil més personal. És cert que el tema de les projeccions i de l’escenografia mòbil no estan ben resolts, o bé no llueixen com caldria, però en general estem davant d’un treball hàbil que ens permet veure l’obra amb interès i gaudir, sobretot, d’unes grans interpretacions. Lluis Marco, Oriol Vila i Isabel Rocatti fan treballs realment meritoris i destacats, però el far de la funció és la gran feina d’una excel·lent Marta Angelat. La seva mare Romina està construïda amb una tendresa, una fragilitat i una vulnerabilitat que són mereixedores de tots els premis de la temporada.