Carles Armengol Gili

“Ahora que el mundo se va a la mierda, el teatro es más necesario que nunca”. És una de les frases que s’escolta al principi de l’obra, i la veritat és que diu molt de les intencions de l’espectacle i de les persones que el fan. Potser no serà teatre “normatiu” el que veurem al llarg de poc més d’una hora, ni teatre polit, ni res que pugui ser valorat o comparat amb altres muntatges de la cartellera, però sí és un exercici sincer que té més de militància que d’intenció artística. Un exercici que té com a base pujar damunt d’un escenari una sèrie de realitats i temàtiques sovint poc representades. La proposta sorgeix d’uns tallers de teatre i […]

Fitzroy ens parla d’uns personatges al límit de les seves forces i capacitats, i a la vegada ens parla de reptes i de desafiaments. Però en el fons, l’obra no deixa de ser el retrat de quatre dones que amaguen els seus conflictes o secrets, molt més convencionals que l’entorn que les envolta. I és que la muntanya del Fitzroy, situada a la zona patagònica dels Andes, és només el decorat o l’excusa. Si haguessin estat en una barca al mig del mar o en una perruqueria de Sarrià el desenvolupament hagués estat molt similar, i les resolucions als problemes també. Sigui com sigui, Jordi Galceran és un mestre a l’hora de crear diàlegs esmolats, rèpliques precises i situacions aparentment […]

Hi ha històries que t’atrapen per la seva duresa, per les imatges esgarrifoses que es queden gravades en el cervell. Aquesta obra de l’autora alemanya Anja Hilling, a l’igual que moltes de Wajdi Mouawad, és una d’elles. Se’ns explica la sortida al bosc d’un grup de persones –sis adults i un nadó- i les conseqüències d’una devastadora negligència que acaba en desastre ecològic. Estem davant d’un grup amb diverses relacions entre si –parelles, germans, ex-parelles, nous amants- i d’una vetllada que transcorre amb la impostada normalitat que solen tenir aquest tipus de situacions… Sorgeixen alguns retrets, algunes insinuacions, però res que desbarati la pau del moment. Serà ja a la nit, mentre dormin, que l’autora els hi té reservada una […]

Joan Vázquez es torna a posar davant d’un piano i torna a cantar allò que més li agrada: temes musicals de Broadway. Aquest cop ha optat per musicals de nova fornada, tot i que en el discurs que serveix de fil conductor fa un repàs dels compositors i compositores que han marcat el musical nord-americà des de l’inici fins a l’actualitat. Es parla de les parelles “monògames” que triomfaven a l’època daurada (Lerner and Loewe, Rodgers and Hamerstein, Rodgers and Hart, Ebb and Kander), de les que trobem a l’actualitat (Pasek and Paul, Kitt and Yorkey), de dones pioneres en aquest sector (Jeanine Tesori, Sara Bareilles) i de moltes altres curiositats que serveixen per anar farcint un concert d’èxits relativament […]

Tot apunta, des de l’inici, a una història clàssica del gènere negre. Les passes del detectiu des del fons de l’escenari fins al micro que hi ha en prosceni (un micro que l’acompanyarà fins el final i que serà refugi i també arma dialèctica), el sobre que passa per sota la porta, l’encàrrec d’un estrany que demana que busquin al seu assassí, les anades i vingudes fins el lloc del crim, o les visites a tots els possibles sospitosos. Una passejada per la Barcelona –actual o no- que molts coneixem i que, amb la sospita d’un assassinat, se’ns fa més misteriosa que mai. I és que només falta un detectiu a l’ús, una mena de Pepe Carvalho reviscolat, per veure […]