Setze anys ja porten els argentins Alfonso Barón i Luciano Rosso amb aquest espectacle de dansa que també barreja hàbilment acrobàcia, gest i humor… sobretot molt d’humor. Dos homes tancats en el vestuari d’un gimnàs s’interroguen, quasi sense voler, sobre la seva masculinitat i sobre el seu comportament vers l’altre. Tot això al ritme de les notícies i les músiques que apareixen a la ràdio que hi ha a l’escena. Una ràdio que ens lliga a la realitat més immediata i que obliga als ballarins a improvisar i conviure amb el que es va escoltant.
La coreografia és un exercici de virtuosisme precís i metòdic que combina força, agilitat i rapidesa. Resulta esgotador només veure la quantitat de portés, precisió coreogràfica i detalls de moviment, que en alguns casos són micro-moviments. Ara bé, tot això sense deixar mai l’humor de banda. I aquí hi té molt a veure l’expressivitat dels ballarins, la intenció que donen als seus moviments i també la interpretació que fan de la història. Una història que gira cap a una defensa del moviment Queer i de la llibertat sexual per sobre de prejudicis i masculinitats mal enteses. Un espectacle virtuós i divertidíssim que no us hauríeu de perdre.