Als anys cinquanta, el nord-americà James Baldwin va escriure una novel·la que seria tot un escàndol, Giovanni’s room. Aquesta història d’amor i sexe entre dos homes bisexuals a Paris seria una de les primeres novel·les americanes en tractar un tema així, i d’alguna manera posaria la pedra fundacional d’una narrativa que marcaria la dècada següent. Ara la novel·la arriba al teatre, tot i que no és la primera vegada. L’any passat el grup de Filadelfia Quintessence Theatre ja va portar a escena la primera versió autoritzada.
Eline Arbo, la directora artística de l’Internationaal Theater Amsterdam que la temporada passada ja va estrenar al TNC una versió teatral de The hours, aposta per una posada al dia de la peça de Baldwin. A una posada en escena pintada quasi exclusivament de negres i grisos, s’hi afegeix un muntatge de llums, aigua i fum que aconsegueix escenes bellíssimes i de gran impacte visual. Ara bé, el fet d’allunyar la història de l’època en que transcorre la novel·la fa que hi hagi temes difícils d’encaixar o assimilar. Si tenim en compte el context dels cinquanta és més fàcil entendre la reticència dels personatges a lliurar-se a un amor homosexual, a amagar-se del que realment senten o a fugir literalment d’allò que els espanta, sovint forçant un matrimoni o un emparellament heterosexual. En la versió que ara ens ocupa, la moderna ambientació i els bars gays on posen música electrònica no ajuden pas gaire a tot el que dèiem…
Un altre punt fort de Giovanni’s room és la part interpretativa. Tots els actors executen amb encert uns personatges torturats i amb molts problemes. Eelco Smits, Jesse Mensah, Louis van Beek, Eefje Paddenburg i Gijs Scholten van Aschat ens mostren tota l’amargor d’un món ple d’ombres per a aquells que volien viure la seva sexualitat d’una forma oberta i lliure.