Aquest espectacle que ara es pot veure dins de la 9ª edició del Festival de Dansa Metropolitana ja té més de 25 anys d’existència. De fet, s’ha recuperat per celebrar el 30 aniversari de la Companyia de Roberto G. Alonso, un artista que ha tocat moltes tecles però que últimament sembla tornar més a la part coreogràfica i de dansa, que és realment d’on prové. De totes formes, Alonso ha desenvolupat amb el temps una manera de fer i d’entendre l’espectacle que l’identifiquen molt ràpidament: l’essència del cabaret, la bellesa del cos, els moviments elegants i sensuals, la reivindicació de la llibertat sexual i del moviment LGTB, etc.
Lulú, primera nit reivindica una de les figures claus del teatre de principis del segle XX, la prostituta que intenta escalar a la societat sostinguda per una sèrie d’homes que només volen explotar-la. Aquest mite de l’erotisme i la llibertat sexual va ser creat pel dramaturg alemany Frank Wedekind a les obres L’esperit de la terra i La caixa de Pandora, que després donarien peu a la famosa òpera d’Alban Berg. En aquest espectacle de dansa, Roberto G. Alonso utilitza simbòlicament els personatges centrals de la peça sense deixar de banda la força de l’erotisme i el caràcter tràgic que Lulú porta implícit des de la seva mateixa essència (només cal recordar que el personatge acaba essent assassinat per Jack l’Esbudellador).
La peça és un finíssim exercici d’estil, amb unes coreografies que mostren tota l’estona sensualitat i perill. La música escollida va des de cançó francesa a Kurt Weill i l’escenografia o espai escènic està feta en un blanc i negre ben destacat. Els protagonistes –uns brillants Alba Fernández Giménez, Fer Cencillo, Laura Gutiérrez i Marc Lapuerta– omplen l’escena i destil·len talent en cadascuna de les seves intervencions.