Carles Armengol Gili

Allà pel 1993, l’actor i director nord-americà Harold Ramis va dirigir una de les comèdies de la dècada: Groundhog Day, que aquí es titularia Atrapado en el tiempo i que estava protagonitzada per Bill Murray i Andie MacDowell. La història del meteoròleg cregut i mesquí que repeteix una vegada i una altra el mateix dia, com si estigués en un bucle temporal, acabaria essent una de les comèdies romàntiques més originals de la temporada. El musical de Tim Minchin, estrenat a Londres el 2016, explota molt bé tots els mecanismes que fan d’aquesta antiga pel·lícula una divertidíssima història. Els equívocs, les repeticions, les correccions… tot contribueix a una trama frenètica que no dona respir i que en el teatre permet […]

Ja tenim aquí una nova obra de teatre amb el terror o el misteri com a excusa, i en el que va de temporada ja em portem com a mínim quatre… si no em fallen els càlculs. El més curiós, a més, és que moltes d’elles coincideixen en posar com a escenari de la història una masia o una casa rural ubicada prop dels Pirineus (Turisme rural, Allà lluny hi ha una caseta), amb tot el que comporta de mitologia i amb un bon reguitzell de criatures fantàstiques: els marracos, els minairons, la balanguera, la pesanta, etc. També coincideixen la majoria en utilitzar la comèdia com a vehicle per explicar la seva història, i en aquest sentit La presència no […]

La temptació de passar del teatre al cinema és molt gran, però també hi ha directors i guionistes que de tant en tant escullen els escenaris per provar idees noves o buscar el plaer de tenir un públic en directe. Cesc Gay ho ha fet, i amb força èxit, en diverses ocasions. Ara li ha arribat el torn a David Trueba, conegut per pel·lícules com La buena vida, Soldados de Salamina, Vivir es fàcil con los ojos cerrados o Saben aquell. El seu estil, quasi sempre intimista i lligat a personatges quotidians i molt reals, encaixa la mar de bé amb aquest debut interessant i prometedor. Los guapos ens parla de dos amics que es retroben molts anys després. Però […]

Daniel Anglès ha volgut celebrar els seus 30 anys de professió, i ho ha fet amb un concert sorprenent i molt pensat. De fet, ha centrat el recital en l’amor, sobretot el que sent cap al teatre i cap al públic que l’ha seguit tot aquest temps. Un amor incondicional, gestat des de fa molts anys… quan va descobrir Mar i Cel i va tenir clar que allò era el que volia fer. O quan veia i reveia el musical Memory, d’Àngels Gonyalons, que li va servir per començar a conèixer un gènere tan extens i tan prolífic. D’aquells primers anys, i del debut professional amb Pinotxo, ha recuperat cançons que tenia ja quasi oblidades en el repertori. Però el […]

Quan entrem a la sala ens trobem amb una mena de dipòsit de cadàvers. Tres cossos descansen al terra, o a sobre de taules metàl·liques, i una sèrie d’artefactes acaben de construir una escenografia mortuòria que aviat es veurà trencada per l’aparició de dos curiosos personatges. Són dos homes que van vestits amb hàbit negre, però que porten aparells de mesurament energètic. Són possiblement espiritistes a la recerca d’algun esperit o d’algun bri de vida, perquè de fet d’això va Totentanz. Va de buscar la fràgil frontera entre la vida i la mort, de la separació i de la unió dels dos universos, de la pèrdua de valors d’un món que cada cop mira la mort amb menys respecte i […]