Recomanacions

Moltes vegades les comèdies d’ambient familiar acaben caient en un costumisme arquetípic i fins i tot caricaturesc. En aquesta ocasió, en canvi, s’eviten els llocs comuns i s’aconsegueix una obra que compleix les expectatives, aporta moltes pinzellades de realitat i acaba provocant fins i tot un cert malestar. I és que Jordi Sánchez i Pep Anton Gómez saben combinar molt bé temes actuals amb diàlegs divertits i sucosos, a part de crear personatges creïbles que aguanten el tipus durant tota la funció. Per l’escenari desfilen avis estressats que es veuen obligats a cuidar dels néts, la filla que s’acosta als quaranta i que segueix apalancada a casa, el fill separat que no sap com redreçar la seva vida i la […]

Aquest Sueño de una noche de verano (versión de Deisy Portaluppi) neix d’una creació col·lectiva d’Iván Morales i els seus alumnes de l’Estudi Laura Jou, realitzada com a taller de final de curs. Cal agrair a l’Almeria que els hagi donat l’oportunitat d’estrenar a la seva sala, perquè la feina ho mereix. Una nena pija ajunta tots els seus ídols (nacionals i internacionals) per a assajar i estrenar una nova versió del Somni d’una nit d’estiu. En el procés coneixerem una sèrie de personatges molt peculiars i amb molt poques coses en comú, i veurem com es relacionen entre ells. Un repartiment molt jove i entregat dóna vida a aquest catàleg d’animals de la faràndula que ens farà reflexionar, entre […]

Avui no sopem és la clàssica comèdia blanca i generacional pensada perquè els espectadors més veterans passin una bona estona. Amb un argument que presenta un conflicte d’interessos ben actual (jubilats que volen gaudir d’aquesta etapa vital però que es veuen atrapats per les necessitats dels seus fills), un repartiment excel·lent i un ritme de comèdia constant, Avui no sopem no enganya ni defrauda. Una bona proposta per anar-hi en família. Més informació a Somnis de teatre

Amb un text amb més demagògia de la que seria desitjable i un argument que més que cridar a la rebel·lia convida a la queixa constant, La rebel·lia possible presenta uns personatges que se suposa que lluiten pels seus drets però que en realitat no són capaços d’identificar els autèntics enemics. Amb una posada en escena simple i despullada i unes interpretacions correctes, La rebel·lia possible és un espectacle que pot arribar a escalfar els ànims però que no aporta solucions. Una llàstima. Més informació a Somnis de teatre

Aquest passat dimecres 7 de setembre va ser nit d’estrena de temporada a La Seca Espai Brossa, i ho va ser amb una obra estrenada l’any 2007 a Madrid, que va tancar un cicle amb més de 250 representacions i un munt de premis. Ara, aquesta proposta està dirigida per José Sánchez Orosa i la protagonitza la companyia Anònima. Un conte que ens parla d’algú decent en un món indecent, de la tenacitat enfront de la impaciència, de l’idealisme enfront del pragmatisme. García (Joan Sureda), és un personatge gris i anònim que decideix lluitar fins a les últimes conseqüències per recuperar uns cèntims de més que li ha cobrat una companyia telefònica. A partir d’aquí, cinc dels sis actors interpreten […]

Des de les seves col·laboracions amb Joel Joan (Kràmpack, Excuses), passant per les seves obres en solitari (Fum, fum, fum) o les més recents peces escrites amb Pep Antón Gómez (¡Mamaaá!, El eunuco), l’actor i dramaturg Jordi Sánchez ha anat polint un estil de comèdia comercial molt particular. En essència, les seves històries són una grotesca i vodevilesca visió de la vida que, no obstant el seu tarannà, contenen amargs conflictes emocionals o interpersonals més profunds del que és habitual en el gènere. A Avui no sopem, un repartiment molt solvent encapçalat per Jordi Banacolocha protagonitza una sèrie de situacions molt identificables en qualsevol família que ens parlen de l’estrés de la tercera edat, l’egoisme econòmic o la paternitat en […]

Agafar Els bandits, de Friedrich Von Schiller, i fer-ne una versió retallada i molt lliure (sobretot en la part final) no és una tasca gens senzilla. En aquest sentit, podem dir que Carles Mallol se n’ha sortit airós i ha aconseguit emmotllar-se molt bé a l’estil dels Parking Shakespeare, que encara que canvien de director a cada projecte estan assolint amb el temps una forma de fer i d’interpretar els clàssics molt característica. També segueixen amb una absoluta economia de mitjans tècnics, aspecte que els obliga a buscar recursos originals i adaptar-se molt bé a l’espai on actuen. Al Maldà estan en un espai una mica més convencional, però cal recordar que Les males persones ja es va estrenar l’hivern […]

Prendre decisions no és fàcil i menys quan aquestes afecten el teu futur. Quan acabi la nit ens presenta tres històries on els protagonistes es veuran fregant el que creuen un punt de no-retorn amb tot el que això comporta. L’encert de l’obra, sense cap mena de dubte, és el tema. La facilitat per reproduir llocs comuns i angoixes col·lectives. Som capaços d’emmirallar-nos amb els dubtes dels personatges (més que no pas amb els personatges) i passar una estona qüestionant-nos què faríem o, més ben dit, què fem quan ens passa a nosaltres. Quan acabi la nit és una bona proposta però li falta ritme i profunditat. Algunes situacions són tòpiques, d’altres és difícil d’entrar-hi i les parts més còmiques […]

El Col·lectiu la Santa ens presenta aquest projecte de la dramaturga Laura Mihon dirigit per Àurea Márquez, una actriu a la qual admirem i que ens ha sorprès molt gratament amb aquesta estrena com a directora. Tres històries que ens plantegen el mateix dilema, quin és el rumb que hem de donar a les nostres vides ? Quin camí hem de prendre per intentar que la nostra vida valgui la pena ? Ens hem de conformar amb només “respirar” i deixar passar els dies? Hem de lluitar per canviar quelcom ? Hem de perseguir els somnis ? Les tres històries estan interpretades pels tres actors que realitzen uns canvis de registre realment admirables i que amb pocs elements de vestuari […]

Confesso que mai no he vist el programa de tele d’El Mago Pop (igual que confesso que penso posar-me al dia) així que no tenia ni idea de què anava a veure quan vaig entrar al Tívoli a veure l’espectacle d’Antonio Díaz. Però tant és. Al cap d’un minut jo ja estava bocabadada i així vaig seguir fins al final. La gran ilusión no només conté els trucs de màgia més bèsties que he vist des de fa molt de temps, sinó que també és un bon espectacle escènic amb ritme, humor i bellesa. Un d’aquells que es fan curts i ens fan tornar a aquell moment de la infància quan encara érem innocents i fàcils de fascinar. Antonio Díaz […]

Quan acabi la nit, la darrera proposta d’El Cicló d’enguany i l’espectacle que obre la temporada del Tantarantana, ens proposa una pregunta incòmoda: què estem fent amb la nostra vida? I ho fa mostrant-nos tres històries diferents que s’enfronten a aquest dilema des de diverses perspectives: un viatge a l’Antàrtida, una nit de festa o un canvi de vida radical. El muntatge, dirigit per l’actriu Àurea Márquez, crea atmosferes intenses i interessants, i els actors fan una gran feina de creació de personatges que ens permet no només conèixer-los sinó arribar a connectar amb les seves pors, les seves inseguretats i els seus problemes. Un relat fragmentat i modern amb històries que desperten la nostra curiositat i ens interpel·len directament. […]

Teen Time Gone és una obra complexa on música, dansa i text s’entrecreuen per alliberar les tensions, els desitjos i les pors de cinc personatges “atrapats” en un pis laberíntic. Cada habitació és un petit univers i el passadís la corda fluixa que tremola cada vegada que dos cossos s’entrecreuen. La peça s’autodefineix com una oda a l’adolescència i potser d’aquí neix la seva força i la seva ambigüitat. Un poliedre amb tantes cares que, efectivament, cal mirar-lo en 360 graus. L’escenari permet a l’espectador adoptar el rol d’un observador omnipresent i, d’aquesta manera, les ombres de les coses queden amagades només a l’interior de les mateixes coses. Però alhora, som presents dins l’acció i esdevenim un punt de fuga, […]

Atenció !!! “Shaking Shakespeare” torna al Maldà , i no us el podeu perdre !!! Feia temps que tenia ganes de veure aquest espectacle del que tan havia sentit a parlar, però per un motiu o un altre no hi havia manera d’anar-hi. Així que de seguida que vaig rebre el correu que deia que tornava al Maldà, no vaig dubtar ni un instant per comprar de seguida les entrades. Aquest cop no me la pensava perdre !!!!. Quan pensem en Shakespeare dalt d’un escenari, generalment ens venen al cap les seves obres des de la paraula escrita. Però… i si posem música a les paraules…? Bé música i poesia…, a les hores sorgeix un espectacle amè, divertit i del […]

Encetem la temporada amb un espectacle que ens ha agradat força, malgrat que no es tracta de teatre de text i gairebé durant la seva representació no s’utilitzen les paraules. CADA RECUERDO TIENE SU CANCIÓN, és “Teatre físic”, amb una barreja de mim, moviment coreogràfic (que segurament per molts no arribarà a ser considerat com a dansa) i música en directe. Vam descobrir a Mai Rojas al juny del 2015 en una sessió doble de “Teatre de Gest” a la Sala Fènix; varen poder veure llavors “El Viaje” i “La Leyenda del Fauno” i els dos espectacles ens van fascinar, per la seva extraordinària bellesa poètica, el seu vestuari, fantasia i sobretot per la gran interpretació de mim de Mai. […]

Pedro Pavia, nascut a Uruguai i resident a Pamplona, és un artista polifacètic, que escriu, actua i pinta. Possiblement molts de vosaltres el recordareu de quan, juntament amb l’actor argentí Alejandro Orlando, formava part del grup Los Modernos, que van actuar, durant una llarga temporada, al Club Capitol. Ara el podeu veure en solitari al Teatre Gaudí on presenta “Quitapenas”, un espectacle en forma de monòleg, creat a partir de la suma de diversos textos escrits per ell. Es tracta d’una hora en clau d’humor en el que reflexionarà i ens farà reflexionar sobre els grans temes de la vida. Temes universals i existencials, com poden ser el pas del temps, l’amor, el desamor i l’amistat, fent servir el joc […]