Agafar Els bandits, de Friedrich Von Schiller, i fer-ne una versió retallada i molt lliure (sobretot en la part final) no és una tasca gens senzilla. En aquest sentit, podem dir que Carles Mallol se n’ha sortit airós i ha aconseguit emmotllar-se molt bé a l’estil dels Parking Shakespeare, que encara que canvien de director a cada projecte estan assolint amb el temps una forma de fer i d’interpretar els clàssics molt característica. També segueixen amb una absoluta economia de mitjans tècnics, aspecte que els obliga a buscar recursos originals i adaptar-se molt bé a l’espai on actuen. Al Maldà estan en un espai una mica més convencional, però cal recordar que Les males persones ja es va estrenar l’hivern passat a la sala d’exposicions del Centre Cívic Parc Sandaru, quarter general del grup i còmplice de totes les seves propostes teatrals.
D’aquesta nova versió en destacaria sobretot la part inicial i qualsevol de les escenes on apareix Pep Garcia-Pascual, que elabora un Franz realment recargolat i perillós. Els moments que comparteix escenari amb Pau Ferran o Ester Cort -encertadíssims tots dos- destil·len tota la mala llet, la covardia o el desafiament que comporten els seus respectius personatges. Les parts del bosc se’m van quedar un pèl més confoses i atropellades, potser perquè costa trobar-hi el punt a aquests bandits tan especials amb els que Schiller va revolucionar el teatre alemany de la seva època. En definitiva, un muntatge interessant (qualsevol recuperació clàssica dels Parking Shakespeare sempre és benvinguda) d’una obra densa i difícil de portar a escena.