Ragazzo escrit i dirigit per Lali Álvarez és un crit a la vida, a la dignificació de les històries personals, a la reivindicació de la memòria col·lectiva i de la història que els amos del món mai escriuran per nosaltres. Una peça en forma de monòleg que reviu la figura de Carlo Giuliani, assassinat a Gènova el 20 de juliol de 2001.

Què es pot fer davant l’amenaça? Té legitimitat un govern que s’ha de blindar per decidir? Qui (i per a què) fa servir la violència? Què és la impunitat? Un altre món és possible?

Sinopsi

Europa, estiu de 2001. La ciutat del Ragazzo viu la restricció de drets socials més gran que ha viscut el continent des de la Segona Guerra Mundial: les fronteres estan tancades, se suspèn el tractat de Schengen, es prohibeixen les manifestacions i reunions en algunes zones de la ciutat, es prohibeix estendre la roba als balcons. Detencions. Identificacions. 30.000 policies patrullen els carrers i no permeten l’entrada a la Zona Rossa, el lloc on els líders mundials del G8 estan realitzant una cimera.

Ragazzo, malgrat tot, viu l’estiu de la ciutat: fa poc han okupat amb uns amics un espai acollidor que han condicionat com a vivenda, està de vacances, té temps per escoltar música, llegir, cuinar, enamorar-se… i per participar al Fòrum Social Mundial que també s’ha instal·lat a la ciutat i on més de mig milió de persones discuteixen com seria aquest “altre món possible” que des de fa uns anys s’imagina com alternativa a la globalització. El seu destí quedarà marcat quan prengui la decisió de quedar-se a la Columna dels Desobedients, que s’ha proposat una acció pacífica de desobediència civil: violar el confinament de la Zona Rossa.

10 anys de Ragazzo

El 25 de juny de 2015 estrenàvem Ragazzo a la Nau Ivanow, la interpretava l’Oriol Pla. Encara no sabíem que l’obra giraria durant 8 anys, més de 200 bolos, que faríem temporades a Barcelona i a Madrid, que guanyaria el Premi Serra d’Or o alguns premis de la Crítica. Encara no sabíem l’abast emocional que tindria la peça, per la família de Carlo Giuliani, per les persones que van estar a Gènova l’any 2001, per nosaltres.

Ara, 10 anys després, sentim la necessitat de seguir explicant aquesta història.

El Pau Bondíez va ser alumne meu a Eòlia el curs 2023/2024. La seva joventut, la seva força, el seu compromís brillava cada a dia a classe i vam veure possible tornar a engegar Ragazzo, amb ell sobre escena.

I aquí estem, a punt d’estrenar-la “a casa”, al Teatre Eòlia, que ja va acollir Ragazzo el 2016. Us hi esperem!

Lali Álvarez

Durada:
Idioma:
Català
Sinopsi

Europa, estiu de 2001. La ciutat del Ragazzo viu la restricció de drets socials més gran que ha viscut el continent des de la Segona Guerra Mundial: les fronteres estan tancades, se suspèn el tractat de Schengen, es prohibeixen les manifestacions i reunions en algunes zones de la ciutat, es prohibeix estendre la roba als balcons. Detencions. Identificacions. 30.000 policies patrullen els carrers i no permeten l’entrada a la Zona Rossa, el lloc on els líders mundials del G8 estan realitzant una cimera.

Ragazzo, malgrat tot, viu l’estiu de la ciutat: fa poc han okupat amb uns amics un espai acollidor que han condicionat com a vivenda, està de vacances, té temps per escoltar música, llegir, cuinar, enamorar-se… i per participar al Fòrum Social Mundial que també s’ha instal·lat a la ciutat i on més de mig milió de persones discuteixen com seria aquest “altre món possible” que des de fa uns anys s’imagina com alternativa a la globalització. El seu destí quedarà marcat quan prengui la decisió de quedar-se a la Columna dels Desobedients, que s’ha proposat una acció pacífica de desobediència civil: violar el confinament de la Zona Rossa.

10 anys de Ragazzo

El 25 de juny de 2015 estrenàvem Ragazzo a la Nau Ivanow, la interpretava l’Oriol Pla. Encara no sabíem que l’obra giraria durant 8 anys, més de 200 bolos, que faríem temporades a Barcelona i a Madrid, que guanyaria el Premi Serra d’Or o alguns premis de la Crítica. Encara no sabíem l’abast emocional que tindria la peça, per la família de Carlo Giuliani, per les persones que van estar a Gènova l’any 2001, per nosaltres.

Ara, 10 anys després, sentim la necessitat de seguir explicant aquesta història.

El Pau Bondíez va ser alumne meu a Eòlia el curs 2023/2024. La seva joventut, la seva força, el seu compromís brillava cada a dia a classe i vam veure possible tornar a engegar Ragazzo, amb ell sobre escena.

I aquí estem, a punt d’estrenar-la “a casa”, al Teatre Eòlia, que ja va acollir Ragazzo el 2016. Us hi esperem!

Lali Álvarez

Fitxa artística
Veure fitxa sencera
Fotos i vídeos
Opinions de l'espectacle 13
Recomanacions Teatre Barcelona
Espectadors/es
  • Iván F. Mula
    Iván F. Mula
    Teatre Barcelona
  • Andreu Rami
    Andreu Rami
    Teatre Barcelona
  • Neus Mònico Fernández
    Neus Mònico Fernández
    Teatre Barcelona
  • Gema Moraleda
    Gema Moraleda
    Teatre Barcelona
  • Victòria Oliveros Layola
    Victòria Oliveros Layola
  • Joan
  • Rocío
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO
  • Josep Via Santacana
  • Josep OS
  • Josep Aguilera
  • san
    san
Articles relacionats
Els dilluns també hi ha teatre

Els dilluns també hi ha teatre

“Els dilluns no existeixen per al teatre”… s’ha dit tradicionalment del dia que el sector teatral s’ha agafat per descansar. Avui en dia, però, aquesta afirmació va perdent el sentit […]

Èxits imprescindibles que tornen a la cartellera

Èxits imprescindibles que tornen a la cartellera

Aquesta segona meitat de temporada comença carregada d’èxits teatrals que tornen a la cartellera per petició popular. No badis i aprofita l’última oportunitat per veure aquestes obres tan aplaudides pel […]

Teatre polític, el pleonasme

Teatre polític, el pleonasme

En una extensa entrevista publicada el 2015 a Constelaciones. Revista de Teoria Crítica, Juan Mayorga afirmava que “el teatre és la més política de les arts, i ho és per tres raons: perquè es fa […]

Enllaç copiat!