Tómbola

A tocar del 25N, Dia Internacional contra la violència envers les Dones, a la Casa Elizalde es va programar Tómbola, un espectacle de la Cia Gespalka'p amb dramatúrgia i direcció de Maria Ramírez que es va estrenar el juliol de 2023 al Teatre Eòlia i per temes d'agenda no hi vaig poder anar.

Tómbola ha estat guanyadora del Premi Mostra'T 2022 de la Sala Sandaru al millor espectacle; millor actriu per Laura Dorca i millor direcció per Maria Ramírez. També ha estat nominada com a Millor Espectacle Musical de Proximitat als V Premis Teatre Barcelona 2021-2022; i a Millor Musical de Petit Format als Premis Teatremusical.cat.

La vida es una tom, tom, tómbola
la vida es una tom,tom, tómbola
de luz y de color...

De llum i de color?
No pas per la protagonista d'aquest espectacle, una núvia que fuig davant d'un futur incert. Una noia que sent que la seva història personal i la de Pepa Flores (Marisol) tenen camins paral·lels. La seva profunda admiració cap a l'actriu i cantant, la portarà a prendre una de les decisions més importants de la seva vida, la d'abandonar a portes de l'altar, el que havia de ser el seu futur marit.

Ja ho diu el refrany "Més val sola, que mal acompanyada"

L'actriu i cantant Laura Dorca, juntament amb Mateu Bauçà (a càrrec també de la música i de l'espai sonor) són els dos intèrprets d'aquest monòleg musical, que ens fa reflexionar sobre les relacions fallides, des de les relacions tòxiques, l'abús de poder, el creixement personal amorós, el maltractament i la violència masclista; temes realment seriosos, que encara avui dia, malauradament, formen part del nostre dia a dia.

Aquest espectacle avança a ritme de cançons de Marisol (Pepa Flores) com Estando Contigo, Corazón Contento, Me conformo, Ola, Ola, ola, i la cançó amb la que comença, acaba i li dona nom a l'espectacle, Tómbola. Temes molt coneguts, que en Mateu Bauçà a versionat, de tal manera, que tan sols ha quedat la reminiscència de les lletres originals, que tan alegrement cantàvem.

Us preguntareu, per què a ritme de cançons de Marisol? Doncs perquè la protagonista és fan d'aquesta cantant, i també perquè descobreix, que la persona que hi ha al seu darrere, la Pepa Flores també hi té una història real.

Tómbola sorgeix a partir d'experiències reals. Persones que a primera vista mai diries que són víctimes de maltractament o abusos masclistes, són dones que ens creuem pel carrer, que seuen prop nostra, persones properes a nosaltres o del nostre entorn.

Tot i que els temes que tracta són molt seriosos, aquest espectacle està ple de moments divertits.

La Laura Dorca té una veu meravellosa i amb en Mateu Bauçà no pots parar de riure durant tot l'espectacle. Tots dos fan un bon tàndem.

Si teniu oportunitat d'anar-los a veure, no us ho penseu.

Tómbola és una obra divertida, emotiva i a més a més ens fa reflexionar i preguntar-nos, com és possible que actualment, amb tota la informació que tenim al nostre abast sobre la violència de gènere i els abusos, encara hi hagi gent, que viuen aquest tipus de situació.

És per aquest motiu, que són molt necessaris espectacles com aquests. Per saber que cal dir prou, autovalorar-se, tenir la valentia i la força de dir no, saber apartar-se a temps d'aquelles persones amb la vida deixa de ser de llum i de color.

Tómbola comença amb una núvia a la fuga, com en aquella pel·lícula americana de la Júlia Roberts i el Richard Gere. Ens col·loca en una comèdia, més o menys agradable, en la que la protagonista ens parla de les seves relacions, de les seves llistes de peròs i contres a l’hora de buscar la persona ideal, i en la que es fa una anàlisi d’aquelles parelles famoses que van trencar-se a poques passes de l’altar. Fins aquí, doncs, una comèdia inofensiva que de tant en tant es veu esquitxada amb alguna cançoneta de Marisol, la nena prodigi espanyola que anys més tard escolliria l’anonimat per desaparèixer a Màlaga, la seva ciutat natal. I sí, la protagonista vol escapar també a Màlaga amb autobús... Casualitat? No, més aviat una declaració de principis que entendrem més endavant.

El problema és que Tómbola s’està massa estona divagant i donant voltes a l’anècdota sense entrar en el tema del que realment vol parlar. O els temes, perquè de cop i volta apareixeran els abusos a menors, la violència masclista, Marisol com a víctima del sistema, etc. Una colla de temes interessants que apareixen tots de cop, amuntegats, sense trobar el seu racó per esplaiar-se i sense una coherència dramatúrgica que els  sustenti. Crec que la intenció és molt bona però el resultat deixa una mica la sensació d’aiguabarreig.

Davant de tot, però, hi tenim l’actriu i cantant Laura Dorca que defensa el seu personatge de principi a fi, cantant en ocasions unes bones i curioses versions de temes ja clàssics: Tómbola, Me conformo, Estando contigo o Corazón contento. Al seu costat, donant el contrapunt i acompanyant-la en tota la part més còmica, l’efectiu Mateu Bauçà.

Comença Mateu Bauçà pendent de la gent que va entrant a la sala, i de cop i volta una noia amb un vestit de núvia que entra a l'escenari indicant que ha marxat de la seva boda en l'últim moment.



Ens comenta com ha anat, que ha volgut buscar al príncep blau i que aquest príncep blau no existeix. Moments divertits, com quan ens comenta com ha anat la seva experiència amb les app de cites.



No sé si coneixeu a Marisol, els que sou joves segurament us sona alguna cançó i poc més. Era un dels nens estrelles del franquisme que van viure l'èxit fent pel·lícules, cançons i per tot arreu. Tot de color de rosa. Però com sempre, aquesta nena es va fer gran i va veure que tot no era de color de rosa. I va ser quan va anar contra corrent (portada a Interview, dir la veritat, …) i tot el color es va convertir en foscor i grisos.



En aquest punt, la vida de la protagonista també fa un gir. "La vida es una tómbola tom tom tómbola. De luz y de color" ino va tenir sort i va tenir uns moments foscos. Llavors és quan els somriures desapareixen i prenen un gust agredolç.



Vaig sortir molt emocionat. Em va agradar molt l'obra, i encara més tots dos protagonistes. La connexió de Mateu Bauçà amb el públic, com comentava durant l'entrada i l'obra, ha donat aquell toc festiu. I Laura Dorca ens ha robat el cor amb la seva història fins que al final ens ha enconllit en la recta final.



Podeu veure la resta de la meva opinió a l'enllaç

Vaig sortir molt emocionat. Em va agradar molt l'obra, i encara més tots dos protagonistes. La connexió de Mateu Bauçà amb el públic, com comentava durant l'entrada i l'obra, ha donat aquell toc festiu. I Laura Dorca ens ha robat el cor amb la seva història fins que al final ens ha enconllit en la recta final.

Aquesta àcida i irònica comèdia sobre la toxicitat de l'amor romàntic posa en escena a una núvia a la fuga al més pur estil de Julia Roberts. Mentre espera en una parada d'autobús al costat d'un carismàtic taquiller, ens relata en primera persona com ha arribat a aquesta situació.

La seva història és la de tota una generació de dones criades sota la idea de l'amor romàntic, la justificació de les relacions tòxiques i l’erotització dels seus cossos des de ben petites. Després de viure aquestes infàncies Disney, enfrontar-se al món i a la cerca de l'amor, dóna com a resultat tot un catàleg de còmiques anècdotes i situacions que ens comparteix entre breus números musicals de Marisol i projeccions de vídeo que alternen l'anàlisi de perfils de Tinder o articles de premsa rosa amb hipnòtiques imatges.

Cal destacar la increïble capacitat vocal de la intèrpret Laura Dorca, així com el bon ull dramatúrgic de María Martínez a l'hora d'introduir a la Marisol com a eix vertebral de la peça. De fet, l'arc del personatge va de la mà de la història de Marisol i les seves cançons, des de l'optimisme de Tómbola a la resignació de Me Conformo.

Però el que semblava una amena comèdia en clau de gènere, es converteix en una punyent crítica social conforme ens acostem al final i la protagonista comparteix una anècdota clau de la seva infància. Una confessió que tanca la tesi de l'obra sobre l'abús de poder del masclisme des de la infància i reclama a la Marisol com a icona de l'explotació femenina. Un efectiu cop d'efecte que ens situa enfront d'un mirall i ens pregunta, de què t'estàs rient?

Aquí radica el gran valor de la peça, en que més enllà d'un enginyós i còmic text amb bons números musicals i projeccions, llança una tesi contundent i convida a una clara reflexió. Diverteix, emociona i fa pensar, i això, no passa cada dia.

Divertida, emotiva, tendra, sincera i amb un missatge molt potent. Aquest seria el resum d’aquesta proposta de la companyia Gespalka’p.

El que comença com una història alegre d’una núvia a la fuga el dia del seu casament que ens explica la seva història, s’acaba convertint en la narració d’una vida plena de situacions que han marcat la seva pròpia existència per bé o malament. I enmig d’aquesta exposició vital hi ha la figura de la Marisol que es converteix en excusa i eix vertebrador de tot el text. Perquè com ella, la protagonista passa de ser una nena afogada per l’abús de poder que pateix violència masclista, a una dona, com Pepa Flores, que aconsegueix la seva llibertat.

Tot i que sembla al principi que estem davant d’una comèdia absoluta, el públic no para de riure durant ben bé la primera meitat de la producció, dins d’aquests somriures acaben escolant-se moments agredolços i incòmodes que ens provoquen tristesa i ràbia. Acompanyem a la protagonista en un viatge per les seves relacions i, amb ella, ens adonem que sempre han estat marcades per un element constant de dolor.

Laura Dorca és el cor i Mateu Bauçà l’alegria d’aquesta obra. El tret de sortida ja es dona quan Bauçà ens acomoda als nostres seients de l’estació de busos i interactua de manera brillant amb els espectadors i espectadores. De fet, ell és el contrapunt del drama que va sorgint en l’obra, creant un equilibri exquisit entre la duresa del relat i el trencament  alegre per formar un somriure a la cara del públic i no fer patir més del necessari. Dorca es deixa la pell a l’escenari i ens fa còmplices de la seva història, riem amb ella quan ens parla d’unes parelles “peculiars” o del seu pas per Tinder, i la volem cuidar i abraçar quan ens explica el passatge del dinar de Nadal. La connexió entre els intèrprets i el públic és immediata i això és difícil de produir i mantenir durant tota l’obra, però ells ho aconsegueixen amb escreix.

El text és molt divertit i potent, alhora que amè i ple de contingut i emoció, i està tramat d’una manera molt intel·ligent encabint algunes de les cançons més conegudes que va interpretar Marisol. Així, mentre Dorca ens explica la primera vegada que es va enamorar s’arrenca a cantar el primer Tómbola de l’obra alegre, emocionat, entregat i viu, per després passar per les diferents etapes de la seva vida de relacions afectives o abusives amb Estando contigo o Me conformo, per exemple, i acabar amb un Tómbola totalment diferent a l’inicial.

Amb aquestes interpretacions, cançons i text formidable, només feia falta un punt audiovisual i sonor que ho emboliqués tot perfectament. I així ho fa, amb una pantalla al fons que dona suport a la narrativa amb imatges significatives i un registre sonor cap al final de l’obra -no desvetllaré quin- que arrodoneix tota la història.

Se surt del teatre amb el cor emocionat alhora que encongit, però ple d’esperança. No cal res més.