Comprar entrades per a Els Pirates Teatre: Somni d'una nit d'estiu

El Somni d’una nit d’estiu té una mena d’imant màgic pels amants del Teatre, tant pels que s’hi dediquen com pels que hi van a gaudir-ne. És inevitable per tant trobar sempre alguna companyia o alguna producció amb aquest nom a alguna o altra banda. I per això sempre s’agraeixen versions del clàssic que ens expliquin coses diferents i sobretot de manera diferent.

En la versió que ens ofereixen Els Pirates Teatre hi trobem tres móns, i tots ben esbojarrats: el de Teseu i Hipòlita i la resta d’enamorats que corren i viuen les seves dramàtiques peripècies; el d’una companyia d’actors passats de voltes que representaran una versió molt especial de Romeo i Julieta; i el del món màgic dels éssers que habiten el bosc, entre ells Puck. I en tots tres móns, entrellaçats entre ells, hi han sabut trobar una bona dosi d’humor.

Les actrius i els actors representen diversos personatges a les diferents històries, i saben esprémer molt bé cadascun dels moments que els hi ofereixen, creant moments realment còmics: des de la presentació dels actors de la companyia i passant per l’ase i les fades; la disputa dels enamorats i la genial interpretació de Puck; fins a arribar a la representació de Romeu i Julieta, teatre dins del teatre, amb la cara dels atònits Teseu i Hipòlita a primer terme de l’escenari. Les interpretacions sumades al ritme frenètic de l’acció fan que el públic entri de cap a la història i s’hi submergeixi durant tota la representació.

I tot ben acompanyat de música, de la qual els actors també en són els responsables, cantant i tocant instruments en directe i sempre acompanyant l’acció i la trama sense fer-la pesada o repetitiva.

En definitiva, una molt bona adaptació del Somni d’una nit d’estiu de Shakespeare que no cau en certs tòpics o certes maneres de fer aquest clàssic.

Cony de Pirates... Han agafat el Somni de Shakespeare i l'han girat com la bossa d'un calamar, i a sobre els ha quedat un menú gourmet, per a gent de paladar fi. L'escenografia (quasi inexistent), el vestuari, el moviment escènic, les cançons i, molt important, la conya fina, ha estat servida en mantells de fil, coberts de plata i la porcellana dels diumenges. Set intèrprets en estat de gràcia no ens han donat treva, movent-se amunt i avall, cantant, assumint més d'un paper... Em trec el barrret per la filigrana i per demostrar que Shakespeare es pot fer de moltes maneres, sempre que es faci bé.

 

 

 

Crítica completa » http://bit.ly/2s7ToG0

La jove companyia ens mostra una diferent versió del "Somni d'una nit d'estiu" que estic convençut que abans ningú no haurà vist mai. La proposta d'Adrià Aubert abandona qualsevol instint sexista i dóna pas a la gran complexitat de canviar de sexe a un dels personatges clau. Acompanyats de moments musicals molt ben harmoniats, els 7 actors connecten amb l'espectador des del minut 0 amb les coreografies dels follets del bosc, el toc humorístic que no pot faltar en cap text de Shakespeare i els encreuaments en una dimensió paral·lela a la del "Somni"; en la qual la companyia representarà "Romeu i Julieta" (un gran conegut de La Seca). Aquests joves pirates acaben de capturar l'encant d'un públic que està convidat a beure el licor que transporta a "El Somni".

[...]Els Pirates Teatre ja es van sumar a aquest corrent amb la seva versió de Nit de reis, i ara tornen a les comèdies shakespearianes amb un somni que ja de per si té altes dosis de absurd. La dramatúrgia del també director Adrià Aubert i de la també actriu Ariadna Pastor s'acull a aquesta festa amb forma de faula i la porta al present amb un punt d'acidesa i sarcasme, amb especial lucidesa en les trames secundàries...

Llegeix la crítica completa aquí: www.masteatro.com/somni-duna-nit-destiu/

Juntament amb La tempesta, aquesta és una de les meves obres shakesperianes preferides, potser per la llibertat amb la qual va ser escrita, pels tocs de fantasia o per l'hàbil barreja de ficció i realitat. Les lectures i les capes de contingut d'aquesta comèdia aparentment banal són moltes i variades, de la mateixa manera que segons com es miri pot semblar que siguin dues o tres obres diferents. El més difícil és fer que les trames encaixin i que els tons, tan diferents entre si, no es donin de bufetades. És per aquest motiu que en moltes ocasions els muntatges de l'obra es decanten més cap un cantó o cap a l'altre. La proposta d'Els Pirates tria sobretot l'aspecte festiu, la paròdia metateatral i la comicitat més desbordada, juntament amb una estètica que barreja cabaret i teatre de l'absurd. No  és pas una mala opció, tot i que a estones resulta incompleta; mancada de la màgia que el Somni sempre ha tingut... i sempre hauria de continuar tenint.

El que no es pot negar és que aquesta versió festiva ideada per Adrià Aubert sedueix al públic des del principi. La manera d'enllaçar les escenes i de simplificar alguns moments més farragosos acaben per convèncer. També hem d'afegir-hi els brillants números musicals i, sobretot, les magnífiques interpretacions de tots els components del grup. Un repartiment encertadíssim que fa de la peça una de les cites obligades ara mateix als teatres barcelonins.

Diguem-ho a boca de canó: Adrià Aubert i Els Pirates han llegit bé Somni d'una nit d'estiu, i han decidit enfasitzar-ne l'allò més lúdic i més extrapolable al segle XXI, això és la caricaturització (en el millor dels sentits) d'una sèrie de conductes associades a la passió. Gelos, obsessions, comportaments neuròtics, distorsions de la voluntat, pèrdua temporal dels sentits...

L'improbable, en aquest cas, el creuament afectiu entre món sobrenatural i l'humà, esdevé còmic, esdevé graciós, i sí!, que bé que senta anar de festa al teatre, anar-hi per enamorar-se del primer que passa, per a celebrar que estem junts gaudint amb la història que ens explica un altre, i que d'aquesta història en som protagonistes potencials, i que som tan ridículs o divertits o simples o indesxifrables com Helena, Hèrmia, Laura Aubert, Lisandre, Laura Pau...

I per si tot això fos poc, als que ens enamorem sovint del teatre, o al teatre, ens regalen una giragonsa metateatrera en què els estrambòtics integrants de la companyia teatral que actua a les noces de Teseu i Hipòlita recorden molt sospitosament alguna companyia barcelonina actual de la que algun dels actors del repartiment n'ha format part: l'autoparòdia com a exercici necessari de posar-se en dubte un mateix, encara que sigui mitjançant la reducció a l'absurd.

Les actrius i els actors d'El somni duen a terme una celebració per a la qual semblen haver estat dissenyats per defecte. Laura Aubert és una mena de creuament diabòlic entre Mary Santpere (no em digueu que no ho havíeu pensat), i Rosa Maria Sardà que arramba amb tot, que domina el tempo i ens fa anar per on vol quam vol. Ricard Farré, tocat per la vareta màgica que atorga el do de fer-nos riure, que tan poca gent té i que tants s'ho pensen que el tenen.

 

Doncs sí, a La Seca aquests dies hi ha festa, la festa del teatre, aquelles festes en les que acabes enamoran-te del primer que passa, i si tens sort, i concedeixes a Puck les teves mans, potser, fins i tot, del teatre!

 

 

 

 

 

Molts elements són els que fan de Somni d’una nit d’estiu una de les obres més especials de William Shakespeare: la màgia, la vessant psicològica, els divertits embolics amorosos o el seu simbolisme sexual, entre d’altres. En aquest cas, els Pirates Teatre han optat per potenciar la part més festiva de la història aconseguint un fantàstic entreteniment acompanyat, com s’ha fet altres vegades, amb música en directe. El resultat és una fresquíssima proposta, enginyosa, simpàtica i amb un ritme envejable que ens recorda allò que Shakespeare, quan es fa bé, resulta molt comercial. A més, l’espectacle conté alguns canvis de sexe d’alguns personatges molt interessants que aconsegueixen modernitzar la peça i fer-la més plural i diversa. Potser el seu únic problema és que, a causa del seu afany per resultar atractiva, alguns passatges del text més emotius o reflexius perden una mica de profunditat i no acaben d’arribar a l’espectador. En qualsevol cas, el muntatge és tot un festival d’energia i gràcia on les parts dedicades al grup d’actors (probablement, les més adaptades) assoleixen moments magnífics que, a més, són els que reuneixen les riallades més grans.

I jo si fos vosaltres no me la perdria. La versió d'Els Pirates del Somni d'una nit d'estiu de Shakespeare captura a les mil meravelles el to festiu i desenfadat de l'original i ens regala un espectacle que, més que teatre, és una festa en tots els sentits.

Amb gran intel·ligència, encara més sentit de l'humor i un ritme vertiginós, el repartiment canvia constantment de vestit i de personatge per donar vida a tota la constel·lació que habita el bosc, des de les fades, fins els còmics (que esdevenen la millor sorpresa de la nit, que no us penso desvelar). Un grup d'actors i actrius d'autèntic luxe, amb una complicitat que no veureu gaire sovint.

Si mai algú us ha dit que el teatre o Shakespeare són avorrits, porteu-lo a veure això, si no canvia d'idea us torno els diners ;-)

Més informació a Somnis de teatre

 

El somni d’una nit d’estiu de Shakespeare es converteix, a mans de la companyia Els Pirates Teatre, en una poderosa font d’imaginació. És divertida, àgil i esbojarrada. La companyia ens proposa una versió més lliure i contemporània del somni més apassionant, canalla, absurd i inquietant que va tenir Shakespeare.

És una espècie de conte festiu que enllaça el món fantàstic amb el món real. Paral·lelament a aquest argument hi ha una altra història purament teatral, en la que els protagonistes són un grup d'actors que estan assajant l'obra de teatre de Romeu i Julieta que han de representar en les noces del Duc d’Atenes i Hipòlita. Teatre dins el teatre.

Hi ha molts moments divertits i enginyosos, com el del casament entre Romeu i Julieta, les coreografies dels follets, o la caracterització d’en Ricard Farré fent d’ase.

És difícil destacar només un actor. Realment estan tots entregats al cent per cent durant tota la representació. Els mateixos actors canten, toquen instruments i ballen, i es desdoblen en més d’un personatge. Els canvis de vestuari són ràpids i continus.

El somni d’una nit d’estiu ens parla d’emocions i sentiments contradictoris, de desitjos, dels diferents tipus d’amor i relacions, de la societat i de la família.

Us la recomano.

El somni d'una nit d'estiu d'Els Pirates Teatre dura gairebé una hora i tres quarts. Ningú ho diria. Passa volant. És fresca, divertida i molt (molt) esbojarrada. El seu director, Adrià Aubert, explica que l'ha concebut com una festa i de ben segur que ho ha aconseguit. L'adaptació a quatre mans amb Ariadna Pastor està feta a mida de la companyia i es nota; potencia els seus punts forts i n'accentua la comicitat. El món fantàstic que permet crear l'obra de Shakespeare a través del bosc es converteix aquí en un món amb un punt esperpèntic -però deliciós- gràcies, entre altres, a unes estupendes 'fades sincronitzades'.

La paròdia del mateix món teatral (l'obra està plena de teatre dins el teatre) aporta alguns dels moments més brillants. Potser perquè ells, com passa la companyia de l'obra, tampoc reben la subvenció quan toca o han d'assajar al magatzem de llegums d'algun parent. De fet, la complicitat i generositat dels Pirates es percep a cada escena. Van alhora i llueixen tots i cadascun dels actors, que es desdoblen -i es canvien en segons- en diferents personatges. Cal fer, però, una menció especial al tàndem format per Ricard Farré i Àlvar Triay. Tardarem a oblidar el seu delirant Romeu i Julieta. A Twitter ja en demanen un spin-off.

La música en directe i un excel·lent figurinisme de Maria Albadalejo acaben de vestir una proposta a la qual, si alguna cosa li manca, és una il·luminació més acurada en alguna de les escenes que ajudi a compensar la poca escenografia. Amb la meitat dels recursos d'aquell fallit Somni de Joan Ollé al TNC haurien fet meravelles.