Jordi Prat i Coll dirigeix el musical Requiem for Evita, sobre el personatge d’Eva Perón i la fe. Amb Ivan Labanda / Anna Moliner, Jordi Vidal i Andreu Gallén.

Sinopsi

Espectacle guanyador del Premi TB de la temporada 2017-2018 per la categoria de Millor Musical i Millor actriu de musical (Anna Moliné).

Tres personatges humils es reuneixen setmanalment en uns baixos. Després de menjar una mica es preparen per celebrar una missa particular. Idolatren Eva Perón. Canten passatges de la seva vida. Veuen en ella la figura ideal per purgar les seves ànimes. I sense haver trepitjat mai Buenos Aires aquests tres pecadors cantaran Don’t cry for me Argentina pel mateix motiu que tot cristià recita el pare nostre: per una qüestió de fe. La fe només busca en allò intangible una raó de ser. Qui som nosaltres per qüestionar-ho? Avui en dia, hi ha qui creu en Messi, qui en Obi-Wan Kenobi o qui en Michael Jackson. Així doncs: Requiem aeternum dona Evita.

Durada:
80 minuts

Idioma:
Català
Castellà
Anglès
llatí

Sinopsi

Espectacle guanyador del Premi TB de la temporada 2017-2018 per la categoria de Millor Musical i Millor actriu de musical (Anna Moliné).

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 12

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Hebert Parodi
Teatre Barcelona

Sóc perona!

Massa temps esperant, tant, que havia perdut l’esperança. Em vaig perdre la funció que van fer a Temporada Alta i la de Manlleu, lligada al premi BBVA. A la del Capitol, per a programadors, doncs, clar, no vaig ser convidat. I de sobte, miracle d’Evita! l’obra ressuscita. Normal que tingués tantes ganes: musical amb ecos del de Lloyd Webber, una premisa delirant, magnífics noms: Jordi Prat i Coll, Andreu Gallén, Jordi Vidal, Iván Labanda i Anna Moliner.

Fa (més) anys, de tant en tant a la tele, apareixia una noticia sobre una Iglesia Maradoniana, a l’Argentina. Imatges amb estètica pèl cutre i al principi pensaves que era una conya… però en aquell poc temps que durava la noticia, et quedava el dubte de que potser els adeptes s’ho creien (la idolatria tenia tots els ingredients necessaris: quelcom de patetisme i il·lusió, de justificar els pecats de l’ídol, d’inseguretats i determinació total per defensar allò sublim que (creiem) dóna sentit transcendental a la nostra vida.

I de què va aquest Requiem? Doncs d’assistir a la celebració setmanal d’adoració d’Eva Perón. Amb tota, tota la litúrgia –no farem gaire spoiler-. Sense riure’s de qui creu sinó amb una mirada carinyosa vers aquests inadaptats; i és que no ho som tots? Una gamberrada amb tanta qualitat com mala llet (A qui fem ídols? Qui és creu un messies?). Es nota que tots s’ho passen pipa. A vegades aquestes propostes tenen massa de bromes privades i poden no connectar amb el públic. Aquí és al revés, tots en convertim en fidels sinó de l’església sí dels adeptes.

I tot això amb la vis còmica de Gallén, Jordi Vidal (una veu i dicció que no entenc perquè no veiem més sovint, a banda de la interpretació), Labanda aporta una Evita estripada i còmica i Anna Moliner la contenció simpatiquíssima i qualitat vocal extraordinària, amb aquell do seu de connectar de seguida amb el públic, farcit de cançons d’altres musicals i un bon rollo fabulós. Una comunió, vaja.

Una obra que ha de tornar sí o sí. I serem "mishones".

27/05/2018
Josep Maria Ribaudí i Martí
Teatre Barcelona

Li falta gruix

No és la primera vegada que Jordi Prat i Coll ens parla d'Evita. Aquí ho fa a través de tres personatges que com a mínim estan un pèl sonats per la devoció a la dona de Perón. L'obra podria ser divertida, però pel meu gust li falta gruix i la trama s'ha anat lligant espicossant una mica d'aquí i una mica d'allà. Fins i tot una copla ens hi han posat. Els intèrprets ho fan molt bé, però...

Com em va dir una néta meva de 21 anys que em va acompanyar "però, la història d'aquesta pava, avui a qui l'interessa?"

Crítica completa » https://bit.ly/2KV9poz

25/05/2018
Xavi Pijoan
Teatre Barcelona

Santa Evita

Jordi Prat i Coll és partidari de l'artifici, de la teatralitat del teatre, de no amagar-la en nom del naturalisme i de la mímesi que, sovint, ofega la poesia. Els tres protagonistes de Requiem for Evita (a mi em va tocar l'Ivan Labanda, que es torna amb l'Anna Moliner) deixen al descobert, des d'abans de començar, la convenció, el joc al que se'ns proposa jugar.

Desapareix la quarta paret i els espectadors ens convertim en assistents a la missa en honor d'Eva Duarte Perón, personatge amb el qui repeteix el director, després d'haver dut a escena Eva Perón, de Copi, i que, de fet, serveix per fogacitar totes les deïficacions antigues i modernes que fabriquem contínuament per necessitat de sustentació de la fe com a vincle amb aquelles expectatives que ens havíem creat durant la infància.

La mirada del dramaturg és irònica i posa en qüestió el personatge d'Evita que, en el seu moment va ser assumit sense matisos, com ho va ser Maradona, Gardel, George R. R.Martin... però també Brahma, Jahvé... L'humor i les cançons, la copla, Broadway, i l'estracanada esdevenen el distanciament que s'autoexigeix algú fascinat pel personatge deïficat però capaç de riure's de l'exalçació d'homes i dones. contadictoris per definició.

Ivan Labanda i Jordi Vidal desactiven el naturalisme il·lusori i, a canvi, activen el públic, que com en tantes altres obres de Prat i Coll, participa a cada funció perquè és l'última baula en el procés representatiu i no un simple observador innocent amagat a la platea.

Una hora i vint minuts amb el somriure dibuixat a la cara, què més volem? Intèrprets brillants amb la vis còmica pujada per a celebrar un rèquiem per Evita i una festa per al teatre. Des d'avui mateix, ens declarem Peronas, de cap a peus, i praticollistes també, ole.

20/05/2018
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Una missa per a un ídol de masses

Potser pot semblar agosarat, però algú podria afirmar que aquest és un musical sobre la fe. A dia d'avui, les religions s'han anat tancant en si mateixes però al seu voltant la gent ha establert altres tipus de cultes. Necessitem ídols, algú a qui venerar, i tots coneixem persones que creuen cegament en Michael Jackson, Hugo Chávez, Madonna o Messi. Són celebritats que per a alguns acaben representant un referent, com en el seu moment ho va ser Evita per a milers i milers d'argentins. De fet, es tracta d'un personatge únic, contradictori i tremendament populista que hauria acabat triomfant en el que fos. I és que la seva personalitat estava tocada per aquella vareta màgica que col·loca a certes persones per damunt del bé i del mal.

L'espectacle de Jordi Prat i Coll no deixa de ser una missa o acte litúrgic en el que tres personatges del poble, vestits amb xandall i bambes, veneren al seu ídol per sobre de tot. I ho fan amb cançons, amb fragments dels seus discursos i escrits, amb anècdotes sucoses i amb fets històrics que ens ajuden a col·locar el personatge en el moment que li va tocar viure. I tot això ho fan tant bé, i amb tanta gràcia, que acabem rient i plorant a la vegada. Acabem identificant-nos amb aquests tres pobres diables, encara que no compartim el seu objecte de devoció. Però, per sobre de tot, acabem gaudint d'una dramatúgia excel·lent i d'unes interpretacions que destil·len ganes de passar-s'ho bé i una professionalitat a proba de bombes. Anna Moliner i Jordi Vidal fan dues creacions increïbles, que amb el brillant acompanyament musical d'Andreu Gallén acaben transcendint la petitesa d'aquesta proposta fins a convertir-la en un dels muntatges indispensables de la temporada.

15/05/2018
David Elfa Novoa
Teatre Barcelona

Molt més que un musical

Eva Duarte de Perón va ser molt més que la dona d'un president d'Argentina. El seu carisma la va arribar a convertir en una figura idolatrada que anava molt més enllà del moviment de masses, no escapant-se de les crítiques per les seves accions. No us enganyaré, tot i ser un personatge històric, el primer cop que vaig sentir a parlar d'ella va ser quan d'adolescent vaig conèixer el musical d'Andrew Lloyd Weber, Evita, portant-me a aprofundir posterioment a través d'altres materials en aquest personatge icònic. En aquest sentit, Requiem for Evita aconsegueix transmetre amb humor el que va representar per les masses la seva persona, tot oficiant una cerimònia i rendint-li culte. De fet, aquesta brillant idea de Jordi Prat i Coll trasllada diferents tipus de lectura en la que no només transcendeix la força d'allò que Evita va representar, sinó que alhora es pot extrapolar i fer-nos reflexionar sobre el fanatisme i el culte, entre d'altres temes. En part, pot semblar molt exagerat allò que se'ns mostra, però realment no s'allunya d'allò que va representar la seva figura en el seu moment.

L'espectacle compta amb molts dels temes del famós musical de Lloyd Weber, fantàsticament interpretats en directe, a més d'algun tema de dos musicals coneguts i d'algun altre que guarda relació amb el personatge. Així, l'espectacle resulta una delicia pels amants dels musicals, però alhora el seu encertat humor, les meravelloses interpretacions i l'excel·lent desenvolupament de la idea el converteixen en una perleta a tenir molt en compte per tothom, coneguin o no aquest fascinant personatge.

11/05/2018
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Alimentar amb humor una idolatria

Abans de començar la crònica, d'entrada haig de dir que aquest espectacle m'ha arribat a posar "gallina de piel" forces vegades durant la representació i sobretot he rigut com feia temps no ho feia en una sala de teatre i he passat una estona super divertida, que m'ha passat volant.

En finalitzar l'espectacle el dia de l'estrena en Jordi Prat i Coll, director i autor de la dramatúrgia de l'espectacle, ens va explicar (no sé pas si feia broma o parlava seriosament) que el que desitjava era representar el Musical "Evita", però que pel tema de la impossibilitat d'obtenir permisos i sobretot per manca de pressupost, va pensar que podia crear una proposta més senzilla i de petit format, sobre el personatge d'Eva Perón, en pla de comèdia i ambientada en un acte de fe similar al de les religions que tots nosaltres coneixem.

REQUIEM FOR EVITA compta amb Jordi Vidal, Andreu Gallén i l'alternança dels actors Ivan Labanda i Anna Moliner, segons els dies, en un calendari determinat i publicat a la web del Teatre.

Aquest espectacle va ser estrenat a Temporada Alta l'any 2016, i llavors estava protagonitzat en el paper d'Evita, per Anna Moliner; ara arriba en programació a La Seca, Espai Brossa i aquest paper s'ho combinen, com ja he dit, Ivan Labanda i Anna Moliner. Dimecres passat, dia de l'estrena, va ser protagonitzat per Ivan Labanda malgrat que en finalitzar la representació i per ser un dia "especial", ens van obsequiar amb un "bonus track" extra de l'Anna Moliner amb la cancó ... Don't cry for me Argentina.

Requiem for Evita és una proposta de teatre musical construïda per alimentar amb humor una idolatria que potser no està tan allunyada de la realitat argentina. Jordi Prat ha volgut reflexionar sobre el populisme gràcies a una figura que atreia tant a la gent de dretes com als d'esquerres. Un muntatge que ha "obligat" al director a visitar les esglésies i assistir a missa per impregnar-se de la cerimònia religiosa I el que implica en els fidels.

Els creients d'aquesta nova religió, s'identifiquen amb Eva Perón, perquè ella era del poble i va arribar a ostentar el poder sense integrar-se ni transformar-se i explotant en tot moment la seva feminitat.

Gairebé la quarta paret teatral no existeix des del minut zero, perquè des de l'espai escènic conviden al públic permanentment a participar i fins i tot animen a fer fotografies i vídeos per compartir a les xarxes socials.

Tota la representació està plagada de sorpreses que no explicaré pas, però únicament us desvelaré que us trobareu amb cançons del musical Jesus Christ Superstar o fins i tot amb una cançó de Concha Piquer, perfectament argumentada.

Em va sorprendre la gran qualitat musical i vocal de la proposta, i molt especialment la de Jordi Vidal, que malgrat ja el coneixia d'altres propostes escèniques, potser no m'havia fixat tant amb la seva veu. No cal dir que Ivan Labanda torna a brodar el paper d'Evita amb la seva veu insuperable i amb la seva perfecta i divertida interpretació transvestida d'aquest personatge.

No us la perdeu per res del món. És una proposta de gran qualitat i a més a més us puc assegurar que passareu una estona molt i molt divertida.

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

11/05/2018
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Santa, santa Evita,…

No és la primera vegada que Jordi Prat i Coll presenta una obra de teatre basada en la figura d’Eva Perón; l’any 2004 va traduir al català i portar a escena l’“Eva Perón” de Copi, un text que en el seu dia se’l va titllar de “malson carnavalesc” i “mascarada macabra” en el diari Le Figaro.

En el 2014, Prat i Coll va dirigir l’obra “Liceistas i cruzados” de Serafí Pitarra al TNC. Direcció musical i pianista Andreu Gallén i entre els intèrprets hi havia l’Anna Moliner i Jordi Vidal . La química que desprenien aquests dos grans actors, van inspirar a Jordi Prat i Coll de crear “Requiem for Evita”, una peça de teatre musical a lo Andrew Lloyd Webber.

L’espectacle és una missa, tal com indica el seu títol, i pels creients de la figura d’Evita.

“Santa, santa Evita, madre de todos los ninos” . La fe com a quelcom contemporani. No hi ha que veren a la figura de Maradona, o la mateixa Madonna?. Dons de la mateixa manera a Evita la van santificar, fins hi tot la van deïficar.

“Eva Perón no está muerta, está más viva que nunca. Hasta hoy la hemos amado; a partir de hoy adoraremos a Evita” (fragment d’Eva Perón de Copi)

A partir d’anècdotes de la biografia d’Evita ( la de l’origen de la mongeta perona, els seus començaments d’actriu de telenovel·la, el seu encontre amb els dictadors espanyols, la seva amistat amb la Piquer i tot el que va passar-li després de morta ), del llibre autobiogràfic de la Perón “La razón de mi vida” i algun que altre episodi, es crea una misa participativa, en la que hi ha lectura d’evangelis, eucaristia, comunió, cants i pregaries, tot lligat per cançons de musicals que de seguida reconeixereu fins i tot tangos i coples, amb les lletres perfectament adaptades a la trama de l’espectacle de la ma de David Pintó.

“Evita es irremplazable. ¿Quién, como ella, podría inmolar su vida y su generosidad de mujer por la causa del obrero, del campesino, del oprimido?” (fragment d’Eva Perón de Copi)

Dir que és divertida és quedar-se curt !!!

Dir que les veus són increïbles és quedar-se curt !!!

Pell de gallina amb “Don’t cry for me Argentina”, “Requiem for Evita/Oh, What a Circus”, “I dont know how to Love”, ... i uns quants hits de musicals que de segur coneixereu només d’escoltar-los.

L’espectacle és en català amb cançons en castellà, català, anglès i llatí.

Interpretada per tres actors, dos fixes: Jordi Vidal i Andreu Gallén, i un tercer que es van intercanviant dia de funció: Anna Moliner i Ivan Labanda. El dia que hi vaig anar era el torn de l’Ivan Labanda, però al ser el dia de l’estrena, el bis el va fer l’Anna Moliner, que es trobava entre el públic. Un regal del cel !!!

No us el perdeu!!!

11/05/2018
Mario Zapa García

Requiem for Evita: Madre nuestra que estás en los cielos…
A partir de la visita en 1947 de Eva Perón a Barcelona y por la cual unas judías verdes que engañaron el hambre se llamaron Peronas, Jordi Prat i Coll dirige y escribe un musical de pequeño formato. Uno de esos caramelitos que de vez en cuando aparecen en la cartelera barcelonesa, una propuesta que empieza sin hacer ruido y que el boca oreja consigue que se convierta en todo un fenómeno y agote entradas en La Seca.
La Sala Joan Brossa, se convierte gracias a Jordi Vidal, Andreu Gallén e Ivan Labanda o Anna Moliner, que se turnan en su papel, en una misa muy particular, incluida toda la parafernalia y liturgia católica por obra y gracia de Evita Perón.
Intercalando canciones de grandes musicales por todos conocidos o populares canciones que de una u otra forma tienen que ver con el peronismo y versionadas acertadamente por David Pintó, pasando de Jesucristo Superstar a Evita, y sin que pudiera faltar el emocionante “Don´t Cry for my Argentina”, asistimos a un homenaje a la vida y al pensamiento político de una mujer que con referencias musicales, religiosas y feministas y el buen hacer de los tres actores (cuando fui yo, era el turno de Ivan) nos realizan una conversión en vivo y en directo a la religión peronista.
Caes en sus redes desde el primer minuto, a través de su irreverencia y un toque algo gamberro, que hace que no dudes incluso en comulgar cuando te lo piden y te levantes de tu butaca o colabores con la causa con un donativo a cambio de una estampita de la santa.
El oficio, en el sentido amplio de la palabra, funciona a la perfección, en manos de tres perfectos oficiantes en chándal y zapatillas deportivas, que hacen gala de una connivencia absoluta, que se divierten y por tanto nos divierten y a través de las palabras que se leen a modo de Evangelio de “La razón de mi vida” autobiografía de Eva Perón, descargan toda la ironía y la mala baba, descubriendo una primera dama reaccionaria y ridícula y proyectando la lectura irracional o desesperada de los pueblos que entronizan personajes discutibles ¿les suena?
Un musical en pequeño formato, lleno de fuerza, color, más carga política de la que en un primer momento se puede suponer y una irreductible fe por la ironía.
Algunos creen en Messi o en Ronaldo…#JosocPerona

30/05/2018
Josep OS

Ahir a La Seca vaig gaudir i no us podeu fer idea de quant, d’aquest espectacle escrit i dirigit per Jordi Prat i Coll. Si pensàveu anar a un teatre a veure una obra convencional, us heu equivocat ja que només creuar la porta de la Seca passareu a formar part d’una congregació de fidels que van a celebrar un acte religiós per venerar la Santa que idolatren, Eva Peron . Només entrar els tres actors ja estan asseguts en escena tallant mongetes perona que són les que s’imparteixen en el moment de combregar substitutes de la ostia. Comença la missa i la lectura dels evangelis, són passatges del llibre La razón de mi vida d’Eva Perón que són respostos per tots els assistents amb càntics. Aquí m’aturo i no vaig a desvetllar més perquè sigueu vosaltres els que ho descobriu quan hi aneu. Cançons que van del Don´t cry for me Argentina, passant per Concha Piquer, Paloma San Basilio o temes d’Els Miserables. Enginyosa, frívola, irònica i sobretot molt però molt divertida. Unes interpretacions de 10, tant per part de l’Anna Moliner com Jordi Vidal, que canten de meravella i un excel·lent acompanyament al piano d’ Andreu Gallén. M’ho vaig passar tan bé, que si trobo un buit, repetiré i aquest cop m’agradaria veure la versió d’Ivan Labanda que segons els dies la alterna amb Moliner. No us ho perdeu val molt però molt la pena.

13/05/2018
Mercè Carner Carné

Recomano aquesta obra a tots els amants del teatre. Magnifícs els actors, direcció i muntatge excel.lents. Una peça que no us podeu perdre. Paraules, cançons, humor, reflexió, participació del públic… Un petit bombó.

12/05/2018
xavier

Un bon espectacle..divertit i els tres están genials !!

12/05/2018
NEUS ROJAS CASADEMUNT

Eva Maria ibarguren

07/05/2018