Rebota, rebota y en tu cara explota

Assistim al Teatre Aurora d’Igualada, i aquest cop amagat darrera d’una màscara per formar part d’aquesta obra. Una reflexió descarnada sobre la violència de gènere i la passivitat social. Un espectacle de denúncia per començar a dir les coses pel seu nom, per vèncer la por. Contra els tabús contemporanis i la nostra hipocresia.

El primer que he de dir que per poc no em perdo aquesta obra. Entre que voliem portar-la al Teatre de l’Aurora i per un motiu o l’altre creia que al final no la veuria, va ser tot un esclat d’energia veure que arribaria aquest moment. El primer que s’ha de dir es que no es una obra fàcil. No és convencional, ja que és una performance en tota la seva definició. És una denúncia d’inici a final,, però com t’ho explica entre somriures i tot, no vas veient “l’ostia” que et vindrà al final de la funció.

La primera part poc puc indicar, ja que era al darrera i únicament podia escoltar la primera part, fins que faig acte de presencia. Sóc l'”home purpurina“. que assisteix quan fa referència a les princeses Disney donant la part “infantil” i la part més real d’aquestes princeses i personatges.  Però hem de pensar que aquí han vingut a parlar de l’assassinat de dones, de com continuem amb el masclisme, el patriarcat i com els homes continuem defensant-nos (i justificant) davant algunes actituds i situacions.

En aquesta obra hi ha una part de militància per no silenciar ni oblidar tota la violència que podem veure a les noticies i que oblidem en uns minuts (el moment final queda refletit quan hi ha la llista de dónes, nenes i nens morts durant els últims anys ).Una obra clara, directe i que Agnès Mateu ens presenta a l’escenari cercant els límits de l’expressió (el meu moment final, el ventriloc,…) que tant necessari és aquests dies.

Podeu veure tota la meva opinió a l'enllaç

Agnès Mateus i Quim Tarrida  ja van sorprendre amb “Hostiando a M”, la seva darrera producció i ara ens regalen aquesta peça que és a la vegada seriosa, honrada i divertida. Ells dos tornen a fer un tàndem creatiu valent i atrevit. Ells dos creen l’espectacle. Ella l’interpreta amb humor, passió i molta, molta ràbia. Es tracta d’una denúncia més de la violència contra les dones.

No només descriuen i denuncien els feminicidis d’una manera molt impactant sinó que analitzen el per què, el silenci de les dones i de la societat, la trampa dels contes infantils, l’acceptació passiva de la violència. És un espectacle que impacta, no et deixa indiferent i al cap de molta estona encara et venen al cap aquests mil missatges que han anat sortint al llarg de l’obra. Segons Mateus: “el que no pot passar és que tu entris i surtis del teatre igual. Si això passa és que jo com a intèrpret o creadora estic fent alguna cosa malament”. I aconsegueixen que ningú surti indiferent i és perquè la presentació suggerent de les imatges i el simbolisme de les escenes fan que remogui tot allò que creiem tenir clar. Hi ha elements simbòlics i d’altres totalment evidents com la ridiculització de “la polla”, element masculí representant del poder de l’home.

La música de Vivaldi per sobre d’unes imatges de pobresa, abandó, destrucció i mort és un contrast tan fort que ens arriba als racons més amagats del nostre pensament. És conceptual però molt comprensible i sense les pretensions d’una obra de culte, remou cervells i sentiments.

No us la perdeu. Estan de gira i podreu trobar algun lloc on la representen.

Monòleg, performance... però sobretot un crit de queixa. No es pot callar davant d'un centenar llarg de mortes cada any en mans de mascles amb testicles en lloc de cervell. N'hi ha aprou fent un minus de silenci davant l'ajuntament?

Agnès Mateus i Quim Tarrida han bastit un espectacle en que l'actriu parla sense embuts. És una força de la naturalesa que parla i es mou amb una potència i velocitat increïbles i quan fa un repàs sintètic de les heroïnes dels contes et descollones, però quan treu la llista d'assassinades se't fot el melic a lloc. Espectacle brutal que ningú s'hauria de perdre.

 

Crítica completa »    https://bit.ly/2HPupQd

Rebota, rebota y en tu cara explota es un espectacle que no deixa indiferent a ningú. Una muntanya russa de sensacions que et fan reflexionar. Una bufetada amb la ma oberta.

 

Comencem a dir les coses pel seu nom, sense embuts, sense pels a la llengua, sense por, amb claredat. Posem nom a tot allò que s’intenta silenciar. Tinguem la valentia de dir prou !!!

Prou a l’abús. Prou a la discriminació. Prou als insults.

No deixem que ens trepitgin, no deixem que ens converteixin en un cos anònim abandonat entre ferralla. Diguem prou a la violència, diem prou al masclisme. Deixem de ser invisibles, deixem de demanar perdó, deixem de tenir por, deixem de ser esclaves del nostre cos, deixem de ser manipulades.

Diguem prou!!!

No som gens de repetir espectacles i menys dins de la mateixa temporada, perquè per sort tenim una enorme oferta d'arts escèniques al nostre abast, que per nosaltres ens és inabastable, però en aquest cas teníem molt clar que quan fes temporada a Barcelona a l'Antic Teatre, repetiríem, perquè teníem curiositat per veure l'evolució de REBOTA REBOTA Y EN TU CARA EXPLOTA, que vàrem tenir la sort de veure al Festival TNT de Terrassa el setembre passat.

Dijous era el primer dia que es podia veure a l'Antic Teatre i nosaltres una bona estona abans ja estàvem asseguts al bar de l'entrada del Teatre, per intentar asseure'ns a primera fila .... i ho vam aconseguir. Agnés Mateus ens ha tornar a sorprendre amb el seu espectacle i això que no hem sigut capaços d'apreciar els canvis que ha incorporat, però us assegurem que hem tornat a riure com el primer dia.

Sense pèls a la llengua presenta un monòleg crític amb la nostra societat, ens posa davant nostre infinitat de temes que deixa anar sense respirar i quasi sense temps a què arribi a les nostres consciències. Però aixó si, fa especial émfasi en tot alló que traspua un exces de masclisme i s'ho carrega sense consideracions, ridicularitzan-les a tort i dret.

Una posada en escena extenuant on ella va deixant anar les seves crítiques, amb algunes hi estem absolutament d'acord, amb d'altres no tant, però en tot cas hem de reconèixer la seva gosadia de dir les coses que pensa i manifestar la seva rabia davant la passivitat de la societat. Les dones no "perdem" la vida, a les dones ens assassinen. Comencem a dir les coses pel seu nom.

Però poc podem explicar de l'espectacle per por a esgarrar-lo, ja que es basa molt en la sorpresa ... i creiem que s'ha de veure i viure en directe.

Un espectacle que no deixa a ningú indiferent, i que nosaltres ho recomanem si o si, perquè el considerem com un dels IMPRESCINDIBLES de la temporada.

Una oportunitat per conèixer l'Antic Teatre, als que encara no l'heu trepitjat... descobrireu un espai màgic, on es poden veure espectacles transgressors i diferents dels que estem acostumats a veure a la resta de Teatres de Barcelona.

La nostra valoració és de 9 sobre 10

Si voleu veure la ressenya original, només cal que cliqueu en aquest ENLLAÇ

Agnés Mateus tornava a presentar un espectacle després de l'èxit assolit amb Hostiando a M. en 2015.

Sense pèls a la llengua presenta un monòleg crític amb la nostra societat, ens posa davant nostre infinitat de temes que deixa anar sense respirar i quasi sense temps a què arribi a les nostres consciències.

Una posada en escena extenuant on ella va deixant anar les seves crítiques, amb algunes hi estem absolutament d'acord, amb d'altres no tant, però en tot cas hem de reconèixer la seva gosadia de dir les coses que pensa i manifestar la seva rabia davant la passivitat de la societat. Les dones no "perdem" la vida, a les dones ens assassinen. Comencem a dir les coses pel seu nom.

Un muntatge que segurament canviarà en el futur com ella mateixa ha dit i que està programat a l'Antic Teatre al mes de gener.

Un espectacle que no deixa a ningú indiferent.

Ens hauria d'esclatar la vida a la cara més sovint...

La veritat és que ens ho vàrem passar requetebè i vàrem riure moltíssim, especialment en les escenes que va disfressada de "capoll" en el que no podíem parar de riure; la proposta te alguns moments irrepetibles,  com l'escena final, que no explicarem aquí  perquè cal viure-la.

Una de les propostes que més ens han satisfet d'aquesta edició del TNT.

Per veure l'apunt original, només cal clicar AQUÍ