Tot el que necessites per anar al teatre

Agnès Mateus i Quim Tarrida: Rebota, rebota y en tu cara explota

Agnès Mateus i Quim Tarrida: Rebota, rebota y en tu cara explota

Després de Hostiando a M, Agnès Mateus i Quim Tarrida presenten Rebota rebota y en tu cara explota, una reflexió descarnada sobre la violència de gènere i la passivitat social. Un espectacle de denúncia per començar a dir les coses pel seu nom, per vèncer la por. Contra els tabús contemporanis i la nostra hipocresia.

Sinopsi

Ens hauria d’esclatar la vida a la cara més sovint…

Sortim a celebrar el futbol en centenars de milers. Ens mengem els plàstics que llencem a l’estómac dels peixos que ens cuinem per sopar. Ens venem els pisos i els apartaments a preus impossibles per a nosaltres mateixos i després ens manifestem contra el turisme. Els nostres amics s’han convertit en polítics i ara viuen en un despatx. Assassinem dones a raó de dues per setmana des de fa 10 anys i nosaltres encara hem de continuar defensant-nos i justificant-nos davant la gent que ens escolta. Això sí, que no falti el minut de silenci a la porta dels ajuntaments amb cada morta.

Les dones no “perdem” la vida, a les dones ens assassinen. Comencem a dir les coses pel seu nom. S’ha de perdre la por a paraules com assassinat, suïcidi, mort, acudit fàcil, merda seca, metàstasi, leucèmia, calvície, grassor, gra de pus, hemorroides, caca, asfíxia, menyspreu, avortament, eutanàsia, poligàmia, ventre de lloguer, adulteri, vòmit, moc sec, colonoscòpia i amor.

Parlar de la nostra passivitat, de l’acció de les gents petites que està canviant el món a poc a poc, de la nostra deixadesa, de l’esperança que ens queda, de l’amor, del desamor, del meu despotisme que ningú no coneix i uns quants pateixen, de la violència, de la meva violència, de la teva violència…

… ens hauria d’esclatar la vida a la cara més sovint…

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • Jose Domingo Costa Perez de Tudela

    A la Agnès solo la he visto en dos obras, en Hostiando a M y en Rebota rebota y en tu cara explota.
    He visto muchas obras de todo tipo pero ella tiene algo especial, es diferente me hace salir del teatro bastante Tocado.
    En el escenerio es una bestia, si no la habeis visto teneis que ir a verla y si no pues allá vosotros.
    Muchisimas gracias Agnès por lo que haces.

    13/05/2018

  • 12345

    JOSEP OLIVA SASÉ

    Ahir al Lliure vaig estar veient aquest espectacle, monòleg o performance no sé exactament com qualificar-ho, que interpreta Agnès Mateus i que ens parla de la violència masclista. Vol ser un homenatge a les 1600 dones, que a diferència de com ens arriba la notícia quan ens diuen que han mort quan la realitat és que han estat assassinades. Amb un ritme frenètic, el suport d’audiovisuals i amb un llenguatge irònic, sense tabús, carregat de tocs d’humor negre i reflexions molt dures perquè arribin a l’espectador i aquest se senti incòmode, i puc assegurar que ho aconsegueix. No em vull estendre per no revelar més detalls que cal descobrir veient-ho, sobretot quan relata el caràcter paternalista dels prínceps i pricesas dels contes infantils. En general m’ha agradat tot i que els talls entre escena i escena on es projecten paratges solitaris i enderrocs trenquen el fil i costa tornar a connectar. Una proposta interessant de veure

    28/04/2018

  • 12345

    Maria Carmen Alcázar Chacón

    L’Agnés és una animal d’escenari, ens fa viure una muntanya russa de sensacions bestials, ens deixa sense respiració, ens fa riure de vegades perquè ho poguem suportar, no hi ha paraules per descriure-ho. No us ho perdeu!!!!

    27/04/2018

Articles relacionats