Pruna

La consciència de la realitat a vegades costa d’arribar. No saber esbrinar si allò que ocórrer és normal o està bé és difícil de discernir, especialment quan s’és un/a infant i la persona que ha de cuidar i vetllar per una altra traeix la seva confiança amb manipulacions i dolor.

En aquesta obra, la Pruna és a la vegada una nena que explica com passa els dies a casa amb el seu pare i una dona que narra amb il·lusió com va el seu restaurant i la coneixença d’un client que la fa trontollar. La dona actual està marcada per l’abús infantil patit per la nena. Un fet que no l’ha deixat en tots aquests anys, que encara determina la seva vida.

Amb un collage de testimonis, es construeix aquest relat poètic i monstruós alhora. Com si fos un conte explicat a la nena petita que va patir l’horror, s’exposen els fets i les situacions viscudes durant aquest abús.

Una escenografia neta, sense cap més instrument que el moviment dels cossos i el d’una figura que es desconstrueix segons el moment de la vida de la Pruna en què apareix, és tot el que es necessita. A més adulta, l’ombra de la figura es va desfent, com a símil de la importància i el pes que té l’abusador en la vida de la protagonista.

Laura Calvet (nena) i Annabel Castán (adulta) van creixent davant del públic com el seu personatge. Un inici tímid va obrint la porta perquè totes dues vagin apropiant-se, a poc a poc i amb un ritme excel·lent d’acord amb la narració, del relat que estan exposant a l’espectadora. Allò que sembla al principi forà acaba assentant-se en la veu de les dues intèrprets, cada vegada més segures i confiades en exposar la realitat viscuda.

A més de la història en primera persona que es veu a l’escenari, els i les integrants de la companyia aprofiten per mostrar que no és un fet puntual, sinó que hi ha milers d’històries semblants i que els números ho deixen clar. De fet, aquesta exposició de dades, tot i que interessant, queda una mica desdibuixada com una llista de dades inacabable, com un batibull de dades. Ajudaria a l’espectadora a retenir-les i oferir-li la dimensió adequada si fossin projectades d’alguna manera a l’escenari, per imprimir el seu valor amb més pes.

Intensa, colpidora i esgarrifadora, la realitat que aquesta producció posa a la palestra és dura, però és necessari exposar-la amb un altaveu perquè no quedi en l’ostracisme i es pugui fer alguna cosa per aturar de veritat aquesta monstruositat.

Com qui no vol la cosa, Queralt Riera porta anys aportant textos importants i de gran profunditat a la nova dramatúrgia catalana: Misèria, L’amor (no és per a mi, va dir Medea), Dona, etc. Ara es recupera Pruna, un text guanyador del Premi Adrià Gual de Teatre 2019 i un muntatge que ja va sorprendre i emocionar al públic fa uns tres anys. Un muntatge en el que es parla d’abusos en la infància, de violència soterrada, de culpa, de vergonya... Un tema delicat, tractat també amb cura i delicadesa, però sense amagar ni escatimar res.

Pruna parteix d’un personatge desdoblat: una nena i una dona que en realitat són la mateixa persona. Un personatge en el que es poden veure les cicatrius i les conseqüències d’uns fets que mai haurien d’haver succeït. I si es poden veure amb tanta claredat és gràcies a les brillants interpretacions de Laura Calvet i Annabel Castan, dues actrius que es deixen la pell i part de l’ànima en un espectacle creat en tot moment des de les entranyes.

Un altre gran encert de Pruna és la delicadesa en que es mostra, o millor s’insinua, tot el que envolta la infància de la protagonista. Des de l’escenari nu, que de mica en mica s’omplirà de ninots de peluix, fins al gran titella que simbolitza a l’abusador i que està inspirat en dibuixos de nens i nenes. Potser a moments l’artefacte acaba fent una mica de nosa, o bé no té tanta mobilitat com caldria, però el seu valor simbòlic és tan alt que queda totalment disculpat. El mateix passa amb les dades estadístiques que es donen al mig de l’obra, que descol·loquen i tallen l’acció... però que també serveixen per contextualitzar i donar un toc d’atenció a l’espectador o espectadora.