Les arts escèniques contemporànies obren la mirada i l’escolta cap a les dones. No som conscients de com l’home ha dominat el sector. No només en l’àmbit professional, sinó sobretot en la representació. La dona rares vegades ha estat descrita com una persona apoderada, sense estar lligada a la figura masculina. L’home ha estat analitzat de manera polièdrica. A la dona encara li falten unes quantes cares per descobrir. I sobretot unes altres per esborrar. Per això figures com Queralt Riera (Parets del Vallès, 1978) són bàsiques per impulsar la dramatúrgia del Jo enfocada a la dona, i així construir la identitat polièdrica contemporània contrastant-la amb la mirada històrica. Riera posa la intel·lectualitat al servei del feminisme, transmet una saviesa i uns coneixements que deixa a tots els textos que escriu. Són constants les seves referències explícites o implícites al teatre clàssic, hi dialoga i l’utilitza per donar una visió de la dona més realista i combativa. L’estil amb el qual se sent més còmoda a l’hora d’explicar les seves històries és el postdramatisme. És a dir, despullant la història d’una connexió física i cronològica entre les parts, situant-la en un espai neutre, on amb la paraula, el ritme, la construcció de les escenes acaba configurant una història que no té per què respectar la linealitat. I, tanmateix, les històries de Riera són un cop de puny a l’estómac, on les emocions arriben i alteren tot aquell espectador que s’entregui a la seva literatura.
Queralt Riera
Si un analitza la carrera de Queralt Riera, es pot sorprendre, ja que és una dona que va tardar a formar-se, però que ràpidament va començar a ser un nom recurrent a les petites sales de Barcelona. La seva projecció va venir acompanyada de més d’un premi. Cal dir, però, que ja feia uns quants anys que estava vinculada al món del teatre, tant com a actriu com com a docent. Va fundar la seva pròpia escola d’actors per a cinema i teatre, l’Art Actors, i la va dirigir fins al 2013. Precisament aquell any es va matricular a l’Escola Superior d’Art Dramàtic Eòlia per treure’s el títol de graduada en Direcció Escènica i Dramatúrgia. Abans d’acabar el grau va rebre el seu primer reconeixement i no un qualsevol: va ser finalista del Premi Born de Teatre 2017 amb l’obra Dona. També va guanyar el Premi Octubre de Teatre Pere Capellades per L’amor (no és per a mi, va dir Medea), va esdevenir Autor Express 2018 de la SGAE per l’obra Aquí, el Premi Adrià Gual 2019 per Pruna, va guanyar una Beca Carme Monturiol i fins i tot, ha estat finalista dels Premis Quim Masó tres vegades (2018, 2020 i 2022). Ara com ara, ja porta nou estrenes a la cartellera catalana i tres a Madrid, on van apostar per ella abans que acabés el grau.
‘Pruna’, en cartell al Centre de les Arts Lliures
Durant els mesos d’octubre i novembre al Centre de les Arts Lliures, es va poder veure Dona, l’última producció de Les Antonietes, que posava imatge i moviment a la història de tres dones que testimonien els abusos del patriarcat. Però no serà l’única obra que Riera presentarà en aquesta sala. A finals de febrer, Magda Puyo dirigirà un nou text de la paretana, Jo Porn, tu porno, una obra on posa la pornografia en primer pla, una reflexió al voltant del plaer sexual i la submissió. Encadenarà després amb una reposició d’una altra obra que farà tres anys que es va estrenar al mateix espai, Pruna. Aquesta és una preciosa història que gira al voltant de la pederàstia que compta amb dues actrius, Laura Calvet i Annabel Castán, i una figura totèmica, un titella que aporta una nova capa de dramatisme. El Cicle Queralt Riera, aquesta Trilogia del Cos, és sens dubte una bona oportunitat per endinsar-se en l’univers postdramàtic i poètic de la paretana.
Més informació, imatges i entrades a:
