Nit de Reis, King's Night o el que vulgueu

Cada estiu des de fa anys, Parking Shakespeare ens convida a una nova obra al petit teatre circular a l’aire lliure dels jardins de l’Estació del Nord.

Com que la dotzena nit després de Les festes de Nadal correspon a la Epifania cristiana, aquesta obra de Shakespeare, “Twelfth Night” s’ha traduït a molts idiomes com “La Nit de Reis”. Eren temps de celebracions a l’època isabelina, festes hereves del carnaval medieval on tot es posava cap per avall. El bard anglès hi va afegir un segon títol. “ What you will” que la Companyia Parking Shakespeare han traduït com “el que vulgueu” i amb això Sir Williams incita i convida a totes les produccions i adaptacions posteriors a fer una interpretació lliure dels personatges i de la situació. Però Parking Shakespeare sempre són fidels al text fent adaptacions actuals incloent cançons del moment que l’autor hauria aplaudit. Ell era crític amb les situacions i portava a escena els moviments que s’esdevenien en aquell moment i estic segura que aquesta adaptació hauria estat del seu grat. Marta Aran fa un gran paper no només com a directora sinó també com actriu fent de Viola per substituir a Joana Sureda.

És una comèdia d’embolics en la que sempre hi intervenen una parella de bessons que facilita la confusió d’identitats i que tenen interessos amorosos diferents. Els dos desconeixen el destí de l’altre després d’un naufragi.  En aquesta obra s’utilitzen tots els recursos de la comèdia original: la transformació de personatges per mitjà de caracteritzacions i canvis de sexe, transvestisme, inclusió d’un bufó o boig que amb el seu joc de paraules i la seva ironia va dient grans veritats. Tot això és aprofitat per Marta Aran per introduir l’estètica Queer i totes les possibilitats que ofereix el col·lectiu LGTIBQ+ que són tractats, per cert, amb tota la consideració i respecte. La màgia de la confusió és el que dona sentit a l’obra i la disbauxa barreja comèdia i drama com feia Shakespeare en moltes de les seves obres.

Mateu Bauçà, Mireia Cirera, Marta Codina, Adrià Díaz, José Pedro García-Balda, Pep Garcia-Pascual, Ariadna Matas, Santi Monreal i Freyja Palau es mouen per l’escenari i travessen, tot actuant, les files dels espectadors. El públic pot observar també “els camerinos”, els canvis de vestuari i els moviments dels actors fora escena. Tot plegat i com sempre, molt original.

Coneixem aquesta obra de teatre? Un clàssic de Shakespeare que s'ha representat als escenaris milions de vegades! Què podria haver-hi encara que ens enganxara com si fos la primera vegada?
Els Parking Shakespeare ens traslladen un estiu més, a un espai diferent que ja ens situa com a espectadores, en un altre estat: el parc de l'Estació del Nord. Amb tot el que això comporta pel que fa a escenari, àudio, distraccions i sons externs,... i una vegada més, amb tot el que això comporta en una companyia creativa que veu en aquest context un munt d'oportunitats. Juguen amb tot això generant una obra fresca, amb ritme, divertida, amb qualitat interpretativa i estètica i que captiva d'inici a fi.
Una aposta arriscada, sempre, versionar aquests clàssics, ja que tantes vegades s'ha fet i també per la possibilitat de poder passar-se'n de rosca o quedar-se curt i no aportar més del que hi ha fins al moment. Una aposta encara més arriscada en aquest cas per fer una versió LGBTIQ+ d'una realitat tan concreta de certs cercles de la ciutat de Barcelona, amb un discurs i uns termes llunyans a molta de la població. I així i tot funciona. I així i tot els conceptes que es presenten queden clars sense haver de parar la representació i fer una classe magistral. I, tanmateix, no es desdibuixa l'obra clàssica, seguim en tot moment a Nit de Reis amb aquesta essència shakespeariana tot i aparèixer red flags i drag kings. S'incorporen termes, discursos, esdeveniments i noms d'una actualitat rabiosa, perfectament integrats en el guió antic, amb equilibri i coherència.
Una opció refrescant per passar una d'aquestes tardes caloroses del mes de juliol. Val la pena veure encara una altra versió!

El Parc de l'Estació de Nord acull de nou una cita imprescindible dels estius barcelonins: les adaptacions contemporànies a l'aire lliure de les comèdies de William Shakespeare. A Barcelona s'ocupa d'aquesta empresa (que també gaudeixen les veïnes de ciutats com Nova York, Montreal, Londres o Louisville) la companyia Parking Shakespeare, qui cada any encarrega a un dramaturg que revisiti les obres més populars del bard anglès. Enguany la directora i dramaturga Marta Aran (Els dies mentits, La noia de la làmpada, La segona Eva) adapta i sacseja Nit de Reis (o el que volgueu), una de les comèdies d'embolics més hilarants de l'autor.

Dos bessons naufraguen amb un vaixell de la Transmediterrània. Separats per l'accident i sense conéixer quin ha estat el destí de l'altre, hauran d'empescar-se-les per sobreviure i per seguir en la cerca de l'amor veritable. Aran signa una excel·lent direcció i adaptació que va al moll de l'os d'una de les tradicions més vinculades a Shakespeare: el travestisme i la identitat de gènere. Al Globe Theater londinenc, els papers femenins els interpretaven homes disfressats de dona. Expliquen a la funció que aquest és probablement l'origen del concepte drag, la manera escurçada de dir "dressed as a girl". Aquesta 'Nit de Reis' fa passar pel sedàs queer les relacions amoroses, passionals, tòxiques, sexuals o romàntiques dels protagonistes de l'obra. L'espectre LGTBIQ+ menys visible als escenaris hi està representat amb cura i respecte: persones trans i no binàries, bisexuals, drag kings; també totes les opcions sentimentals, des de la monogàmia al poliamor o relacions obertes. Servit amb música en directe i una interpretació coral excel·lent de la mà de Mateu Bauçà, Mireia Cirera, Marta Codina, Adrià Díaz, José Pedro García-Balda, Pep Garcia-Pascual, Ariadna Matas, Santi Monreal i Freyja Palau i la mateixa Marta Aran, que substitueix a Joana Sureda, fan d'aquesta proposta un planasso d'estiu a la fresca.