Comprar entrades per a A mí no me escribió Tennessee Williams

Potser va ser el dia, potser les corredisses entre els carrerons que amaguen La Seca a les profunditats del Born… Però em vaig endur una bona decepció amb aquesta obra. Si bé és cert que no em va resultar avorrida (les peces musicals endollades constantment entre paràgrafs aconsegueixen donar cert pols al monòleg, tot i que en ocasions perd el nord i es vira un tant inconnex), sí que he de confessar que em va deixar una sensació d’indiferència, una d’aquelles que tanta llàstima fa a l’abandonar la platea.

Teatre gestual, dansa, monòleg i playback, entre confessions i interpel·lacions directes amb el públic, que tot i que lleugerament descolorides, presenten un bon fil argumental. Les il·lusions i oportunitats perdudes amb l’amor, i tot allò que se’n deriva; records, evocacions dels fantasmes, somriures resignats pel que ja no tornarà, però tampoc mai s’oblidarà. Potser per sobreinterpretat, potser per unes desbocades ànsies de transmetre-ho tot en massa poc temps; però no em va arribar a seduir ni a provocar, no em va despertar res que no hi fos ja abans, més enllà de la curiositat per una obra certament diferent.

A la seva defensa, una escenografia atapeïda però ben aconseguida. Una llàstima no haver pogut connectar més amb la mirada trencada d’en Roberto G. Alonso.

Avui a La Seca he gaudit i no us podeu ni imaginar quant, amb aquesta obra escrita per Marc Rosich i Roberto G Alonso i que el primer dirigeix i el segon interpreta. Tracta i aprofundeix en un problema social que ens parla d’una dona que ho ha perdut tot, al seu amor, la seva vivenda, i que es veu obligada a viure sota un pont. Viu dels records del que va ser i en el que s’ha convertit, i ens va desgranant la seva història amb els preciosos vestits que guarda i que són l’única riquesa que li queda. Amb moments divertits i molts altres amb una càrrega emotiva brutal, que fan que no puguis evitar la llagrimeta, Roberto G Alonso ens delecta amb una interpretació que només puc qualificar de magistral. Una obra en la qual conflueixen dansa, teatre gestual i de text, música, cançons en directe, playback i performance. Una excel·lent escenografia i coreografia i un magnífic repertori de cançons de Mari Trini, Chavela Vargas, Lara Fabian entre d’altres. Una veritable joia, del millor que he vist aquesta temporada i que crec que ningú s’hauria de perdre. Fins l’1 d’abril.