Tot el que necessites per anar al teatre

Mario Gas: Humans

Mario Gas: Humans

Després de la seva estrena el passat GREC 2018, Humansun text de l’autor multipremiat nord-americà Stephen Karam dirigit per Mario Gas, arriba al Teatre-Auditori de Sant Cugat. 

Sinopsi

Humans ens relata el dinar d’Acció de Gràcies d’una família que, trencant la tradició, ha programat la trobada en un apartament de Chinatown, on viu una de les filles, en lloc de la casa familiar de Pennsilvània. Durant el sopar es desvelaran secrets que provocaran baralles i que encetaran unes discussions esgotadores que es perllongaran fins a la fi de la jornada. És una nova mostra del teatre d’un autor que, tot i parlar amb freqüència en els seus textos sobre la pèrdua en les formes més diverses (de la salut, de l’amor, de la innocència…), sempre deixa oberta la porta a l’esperança i posa de manifest la confiança en la resiliència humana.

MÉS INFORMACIÓ

El director Mario Gas ha volgut portar a escena el tercer muntatge de Stephen Karam, un autor que, amb aquesta peça, va guanyar al seu país el prestigiós premi Tony i el premi OBIE en la categoria de millor obra teatral l’any 2016. L’any anterior, ja havia guanyat el premi de dramatúrgia Berwin Lee i va ser finalista al premi Pulitzer per una altra de les seves obres, Sons of the Profet.

Fotos

Mario Gas: HumansMario Gas: HumansMario Gas: HumansMario Gas: HumansMario Gas: Humans

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    Lola

    Un plantejament dels problemes dels personatges llarg per acabar amb un final sense explotar. Surts igual que has entrat.

    06/11/2018

  • 12345

    Victòria Oliveros Layola

    La narració es va fent més interessant a mesura que es van coneixent les faltes afectives de cada un i allò que els té amoïnats però tot i això, no t’acabes de creure a la família com a tal. En definitiva, una peça que, malgrat tracta amb encert i realisme els conflictes personals i com són vistos a través dels ulls familiars, no passarà a la història. https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2018/07/28/humans/

    28/09/2018

  • 12345

    Hèctor Fibla Ferrà

    Comèdia dramàtica amb baixades d’intensitat però amb un gran treball interpretatiu.

    09/07/2018

  • 12345

    JOSE GABRIEL DEL VIEJO

    Me encantan este tipo de obras.
    Obras en las que una familia se reúnen para pasar una velada familiar tranquila y en familia y al final se arma la marimorena y empiezan a salir poco a poco los trapos sucios de la familia.
    Y precisamente esto mismo es Humans.
    La escenografía bastante impresionante. Me ha encantado! Pero me ha tenido en tensión todo el rato con miedo de que algún actor o la señora de la silla de ruedas cayera al vacío en cualquier momento jajajaja
    Los actores todos excelentes y el final muy onírico y muy de mi gusto jajajaja
    He salido muy contento de haber ido a verla!

    08/07/2018

  • 12345

    MARCO CORDERO

    Bien. Pero no puedo ir más allá. Me ha parecido demasiado confuso, muchas cosas empezadas y no acabadas, una escenografía muy cuidada y realista pero poco aprovechada en términos de acciones, personajes escasamente evolutivos (a parte Candela Serrat que se percibe dotada de una cohesión solida dinámica y que la hace extremadamente verdadera y creíble), conflictos esbozados y no profundizados o por lo menos desarrollados, como muchas pinceladas desordenadas dejadas como colgadas….

    Al tratarse de un texto de semejante envergadura, justamente galardonado en muchos piases por su fuerza y su intensidad, pues la impresión que me ha trasmitido esta versión es de drama coral caótico, un personaje (Maite Gil) que no que claro que función tiene en la economía de la versión de Mario Gas, momentos de la representación que probablemente sobran, otros (la confesión intima entre ls dos hermanas) relegadas en el piso de arriba de la escenografìa con escasa visibilidad y perdida de fuerza de voz. Poco creíbles los sustos de Jordi Bosch (poco explorado o escasamente definido ese universo oscuro que llena sus sueños) que se va demasiado al niño asustadizo y llorón.

    Globalmente en lugar de tener un ritmo intenso y firme, parece más un coche que corre a gran velocidad sin trayectoria clara

    07/07/2018

  • 12345

    Sara Martín Alegre

    Una obra relativament breu (90 minuts) sobre el típic sopar de Thanksgiving que ja s’ha narrat tantes vegades. Aporta molt poques sorpreses i pateix de la manca de valentia a l’hora d’anar, com demanen alguns tocs a la trama, anar cap el fantàstic. Llàstima perquè els actors estan tots molt bé, especialment la Candela Serrat.

    30/06/2018

Articles relacionats