Per un tema d'agenda no havíem vist aquesta versió catalana de Xavier Farré que ahir ens va tornar a donar un cop de puny, ja que tot i que han desaparegut les referències nazis, la fan encara més colpidora perquè el que veiem pot passar qualsevol nit i en qualsevol lloc del món. En paraules del director, “la Nit dels Vidres Trencats pot tornar a ser”.
En prescindir d'aquesta referència explícita al nazisme, ens mostra la lluita per sobreviure en un entorn hostil on l'ésser humà està atrapat en un sistema que no admet les seves carències o formes de vida. Ens obliga a enfrontar-nos a uns fets sense ubicar-los en un context històric que ja ha passat.
Sergi Torrecilla i
Alba Florejachs són Helver i Karla.
Ell és un noi amb les capacitats mentals disminuïdes que se sent atret per un líder militar que l'afalaga regalant-li una insígnia per a la seva gorra i una banderola vermella. Vestit amb uniforme militar i botes de soldat se sent que forma part del que està passant al carrer i com ells increpa a les persones "marcades" i participa "des de la vorera del davant" a cremar la botiga d'un vell botiguer del barri. Afeccionat a col·lacionar soldadets de plom sent que es fa realitat el seu joc i vol fer participar la Karla que contempla horroritzada el procés però que acaba seguint-li el joc. Al carrer se senten els crits dels que es manifesten.
Ella és una dona que li fa de mare, de germana gran, d'amiga i de confident. L'ha acollit, amb quasi total seguretat, per intentar compensar el pes de la culpa per un fet que li va canviar la vida, ella va abandonar una filla nascuda amb una malaltia mental i física i va ser abandonada després pel seu marit que no ho va acceptar i del que continua enamorada.
Sergi Torrecillas està genial, interpreta el seu paper amb una veracitat realment admirable, un noi que no ha crescut, que és un nen gran, i que s'obsessiona amb la idea de fer participar la seva mare-dona-companya en les seves activitats militars i fa que aprengui a respondre a les diferents ordres: marcar el pas, posicions de ferm o descans, fer flexions, acampar .... Amb un posat cada cop més autoritari i violent acaba infonent por a la Karla que només sap aturar-lo amb el fantasma de l'abandonament i la solitud.
Ens ha sorprès també la interpretació de l'
Alba Florejachs, a la que teníem ubicada en el món de la comèdia, i que assoleix un paper dramàtic on bona part del seu discurs són repliques gairebé amb monosíl·labs per intentar apaivagar els ànims del Helver, mirades i gestos d'incredulitat davant de la transformació que està veient. Quan confessa el seu passat i a l'escena final hem vist a una gran actriu dramàtica que no coneixíem.
Una història que no ens deixa indiferent, que deixa intuir una societat que no accepta les diferències, amb un noi que no reconeix que és diferent i que lluita per ser normal i una dona que pren una dràstica decisió per protegir-lo d'un futur que ja truca a la porta per canviar-ho tot.
En acabar, aplaudiments i públic dempeus. Si com nosaltres no la vau poder veure a la Sala Atrium,
no podeu deixar escapar aquesta possibilitat de veure-la a l'Àtic22 on s'estarà fins al dia 22.
En sortir vam tenir l'oportunitat de parlar amb el
Julio Alvarez i amb l'
Abel Vernet de la gran notícia que hi havia envaït les xarxes el dia abans amb la compra de l'edifici del teatre i per tant la garantia de la seva continuïtat, per part de l'Ajuntament de Barcelona.
Una lluita pel teatre i les noves companyies de creació que ha tingut el reconeixement que sense dubte mereix. Si desitgeu llegir la crònica original, només heu de clicar
AQUÍ 
“LA NIT DE HELVER” a l’Àtic22 (bé, Àrtic) és la nit d’en Sergi Torrecilla (no sóc original, ho sé). Així de clar.
Sublim en el paper d’un jove amb amb alguna discapacitat intel•lectual (com m’agradaria veure’l al “Curiós incident…”, tanques els ulls i te’l creus perfectament), amb tics, mirades, gesticulació i dicció perfectes. Un personatge que seria fácil convertir en caricatura i al que manté en una línia creïble, que no vol dir monótona. I tot això, a tocar dels espectadors.
En un menjador d’un pis, refugi i presó, veiem una relació a estones insana, a estones tendra, violenta i delicada, entre Karla, ni mare ni esposa d’en Helver. La història és dura i és millor no explicar-la, val la pena conèixer-la i entendre-la en les paraules d’ella.
Ell, fascinat per l’estètica i consignes nazis, sense ser conscient de la barbàrie que recolza; ella se’l mira com ignorant aquest fet, amb la pena de la motxilla que arrossega, penedint-se d’allò que va fer. O és de les conseqüències no desitjades d’allò que va fer? Llàstima que li falti una mica d’emotivitat en el moment clau quan per fi entenem el perquè de tot plegat.
Sense escenografía, a tocar dels espectadors, un remolí d’emocions en una història que va augmentat la duresa, que tracta tant la barbarie nazi (o qualsevol altra) sense haver d’apel•lar a discursos com la culpa. I les dures decisions que es prenen de vegades, motivades per bons sentiments.
Ahir vaig estar a l´ Atic 22 veient aquesta obra escrita pel polonès Ingmar Villquist i dirigida per Pavel Bsonek. Ens situa a l’Alemanya nazi el 38, tot i que en cap moment es fa referència d’això, i ens parla de la relació de Helver un malalt mental que la seva única obsessió és el moviment militar i Karla una dona que sense tenir cap vincle familiar amb ell, l’acull per esborrar el seu passat i el remordiment d’haver abandonat a la seva filla i com a conseqüència d’això haver trencat el seu matrimoni. La relació dels dos sinó tòxica és rara, creant una dependència total l’un de l’altre. Un text dur i colpidor, tendre en alguns moments i violent en molts més que a mesura que avança l’obra et colpeja durament i et remou les entranyes. El pes de l’obra recau en gran part en Helver interpretat magistralment per Sergi Torrecilla, sobretot en les expressions gestuals i que gràcies a la proximitat amb l’actor que t’ofereix l’Atic pots gaudir amb tota perfecció. Li fa costat en el paper de Karla, Alba Florejachs que fa un treball correcte tot i que en algunes escenes li falta la força que el personatge requereix. Totalment recomanable i cal veure-la.
https://culturayalgomas.wordpress.com/2017/01/15/la-nit-de-helver-una-cronica-del-sufrimiento/
Agafat des de el primer moment a les mans de l’Alba Florejachs i Sergi Torrecilla, felicito fervorosament el treball que ha realitzat Exquis Teatre. TOTALMENT RECOMANABLE. Aprofiteu els pocs dies que queden.
Fantàstica interpretació dels dos actors i excel·lent adaptació de l’obra per part del director, Pavel Bsonek. La història és molt dura i colpidora, plena d’emocions. Sens dubte la recomano!
Tenia molt poques referècies del que anava a veura. Però en pocs moments em vaig sentir immers en aquest drama. Una actuació impecable. Felicitats als actors i al director, Pavel Bsonek, especialment.
Una obra de teatre molt recomanable, al començament no ho sembla pero t’acaba per engaxar a l’historia d’una manera intrigant i amb ganes de sapigue com continua y com acabara l’historia.
Les actuacions dels actors son molt notables, en especial a mi particularment hem va agradar molt Sergi Torrecilla i la seva actuacio de “Helver” , molt bona de veritat.
L’adaptacio de Pavel Bsonek es mes que correcta i aceptable, per tot aixo li poso molt bona nota en general i la recomano 100%.
Los actores brutales y la puesta en escena….te metes en los personajes y sufres con ellos….enhorabuena, la recomiendo 1000%
Una interpretació emocionant i un muntatge que atrapa a l’espectador des del primer minut.
Totalment recomenable
Solo sé que desde el inicio de la obra hasta el final , iba desarrollándose en mí sensaciones y sentimientos tan diferentes , desde lástima, pena, desesperación y miedo. Me gusto mucho. Gracias por hacerme sentir todo esto en 80 minutos. Gran obra de este director y productor checo.
Enhorabuena
Una historia que a primera vista se presenta sencilla. Pero que a medida que pasan los minutos te va absorbiendo hasta hacerte sentir parte del espectáculo y del drama. Un vaivén de emociones que van desde el miedo, la tristeza, la tensión y la dulzura. Y una vez te atrapa no te deja escapar.
Es una obra de la que es mejor no saber nada, porque a medida que va avanzando el dialogo entre los dos personajes, es fascinante ir descubriendo la vida de ellos dos a medida que las emociones se van haciendo más fuertes. Y aquello que pasa en el exterior de la casa acaba por penetrar del todo en la vida íntima de Karla y Helver.
Los actores hacen un papel brillante. Sergi Torrecilla borda al detalle el papel de Helver, y Alba Florejachs hace que Karla, la cual no aparece en el título de la obra, sea una digna protagonista, y sea necesaria para el dúo Karla-Helver. Él uno sin el otro no funcionaría.
Pavel Bsonek ha hecho un trabajo fascinante, dirigiendo esta obra de Ingmar Villquist y acercándonos este drama que aunque parece estar lejos de la actualidad, en realidad la barbarie humana puede estar al girar la esquina.
De mica en mica vaig anar entrant en aquell menjador on dos personatges, la Karla i en Helver sentien, patien i s’estimaven sense ser mare i fill i sense ser amants…I vaig poder sentir allò que ells sentien i, també, la ràbia, la indignació i la pena. 90 minuts, doncs, d’emoció “in crescendo”.
Penso que l’Alba Florejachs, en Sergi Torrecilla i en Pavel Bsonek han fet una gran feina, felicitats.
Per descomptat, us la recomano!
Una actuació magnífica, sobretot la d’en Sergi Torrecilla.
L’obra és una magnífica reflexió sobre les relacions humanes, el remordiment i què podem ser capaços de fer per algú a qui estimem.
Molt dura però molt recomanable.
Sergi torrecilla esta genial,pero la obra se hace pesadita y densa.