Tot el que necessites per anar al teatre

‘Cicatrius’: teatre contra l’oblit de la barbàrie nazi

4 novembre 2016
n

La memòria històrica és encara una assignatura pendent al nostre país. Hi ha qui vol tancar ferides oblidant. D’altres, creuen que les cicatrius de l’horror no s’han d’amagar, sinó ben al contrari, ensenyar-les perquè es mantingui el record ben viu i així no es tornin a repetir. Exquis Teatre presenta el cicle Cicatrius amb l’objectiu d‘impedir que s’oblidi un dels episodis més negres de la història d’Europa: l’Holocaust i el genocidi nazi.

El cicle, que es durà a terme en diferents espais de Barcelona i Sabadell, compta amb la col·laboració d’entitats com el Memorial Democràtic, Amical Mauthausen, la Comunitat Isrealita de Barcelona o l’Ajuntament de Barcelona.

teatre_barcelona-cicatrius-revista_1

Pavel Bsonek, director d’Exquis Teatre i impulsor del projecte, dirigeix tres de les quatre propostes que es podran veure al cicle: La nit de Helver, La conferència de Wannsee i Leni. La seva voluntat és ressaltar, a través d’aquestes obres, “les ferides que té Europa i nosaltres mateixos” convençut que “semblen obrir-se cada vegada més”.

El cicle s’obre amb la representació de La nit de Helver -interpretada per Sergi Torrecilla i Alba Florejachs– al Saló del Tinell de Barcelona en el marc de la commemoració de la Kristallnacht, la nit dels vidres trencats, amb les entitats jueves de la ciutat. I després, durant el mes de gener, al Teatre Tantarantana.

L’obra del polonès Ingmar Villqist recrea la nit tràgica del 9 de novembre de 1938, quan es van assassinar i detenir milers de jueus, a més de cremar-los sinagogues i comerços. Ho fa, però, sense identificar el país ni el règim perquè, segons explica Torrecillas, “podria parlar de qualsevol règim feixista o guerra, també d’avui”. Per Florejachs, “és també el retrat de com aquests règims i la societat tracta aquella gent que és diferent”. I és que a l’obra hi veiem la relació entre Helver, que pateix una malaltia mental, i la Karla, que entén la cura d’ell com una forma de penitència. Tot, enmig de l’ascens al poder dels qui organitzen caceres contra tots els qui consideren inferiors: jueus, homosexuals, discapacitats, gitanos…

LA CONFERÈNCIA DE WANNESEE I LA ‘SOLUCIÓ FINAL’

Aquest gener es compliran 75 anys de la Conferència de Wannsee, la trobada entre quinze alts dirigents del govern alemany i el partit nazi per tal de debatre “la solució final al problema jueu a Europa”. És a dir: el genocidi de milers i milers de persones. Filip Nuckolls, Vladimír, Cepek i Pavel Bsonek han elaborat una peça teatral a partir de la transcripció i els documents reals d’aquella trobada, fets públics durant els Judicis de Nuremberg. Quinze actors es posen a la pell dels dirigents nazis, als que se suma la transcriptora, interpretada per Oriana Bonet, una actriu jueva que lamenta “la vigència de l’antisemitisme”, que “actualment s’intenta disfressar”. L’obra es podrà veure del 18 de gener al 5 de febrer en un espai inèdit, la Casa de la Seda, l’única casa gremial de Barcelona oberta al públic. Un espai únic que exerceix d’escenografia en aquesta trobada que originalment es va dur a terme en una gran casa d’un dels barris més rics de Berlín.

‘LENI’ O LA COMPLICITAT ARTÍSTICA AMB EL NAZISME

La complicitat amb el nazisme va tenir moltes cares. Valeria Schulzova i Roman Oleksák s’endinsen en la figura de la cineasta Leni Rifenstahl, directora de pel·lícules per al govern d’Adolf Hitler. La interpreta Montse Guallar, que reconeix que ha quedat absolutament fascinada per aquesta dona “intel·ligent i ambiciosa” que “amb 70 anys va aprendre a fer submarinisme per tal de rodar sota l’aigua, o que amb 90 anys no es va arronsar davant dels canvis en el rodatge digital”. Però, també una dona que, com recorda el director de Leni, Pavel Bsonek, “va mantenir estrets llaços amb el nazisme i que amb pel·lícules com Olimpia o La fuerza de la voluntad va contribuir a l’ascens del règim de Hitler”.

L’obra se situa al 1974. El famós presentador de la NBC, Johnny Carson, interpretat per Sergi Mateu, l’entrevista aparentment en motiu de la presentació del seu llibre de fotos Last of the Nuba, la darrera tribu africana sense contacte amb l’home blanc. Però el presentador té clar cap on vol que vagi l’entrevista: cap al passat de Leni i la seva posició personal durant el nazisme. Tot i que ella ho nega reiteradament, cada cop la situació serà més difícil. El resultat és una “peça trepidant” cosida a partir de preguntes i respostes reals de diferents entrevistes que es podrà veure al Teatre Principal de Sabadell durant el mes de maig i la temporada vinent a Barcelona.

‘PROTESTA’ AMB L’ESPERIT DE LA CARTA 77

Protesta, de Václav Havel, dirigida per Jordi Casasampera, s’emmarca en un moment històric posterior, al voltant de la Carta 77, la declaració que l’any 1977 demanava als dirigents de Txecoslovàquia que s’adherissin als principis de la Declaració de la ONU sobre els Drets Humans, tal i com s’havien compromès tan sols dos anys abans. Una carta impulsada, entre d’altres, pel mateix Havel, que va comportar una onada repressiva que acabaria amb l’empresonament i la mort del filòsof Jan Patocka. Prohibida pel règim comunista, la peça s’ha convertit en una peça de culte a Txèquia per la seva lluita en defensa de les llibertats. Es podrà veure a La Seca-Espai Brossa del 9 de març al 9 d’abril.

Podeu trobar més informació al web de Cicatrius.

Uneix-te gratis a Teatre Barcelona
Creant el teu usuari gaudiràs de sortejos i promocions, podràs valorar espectacles i deixar els teus comentaris, accedir al Calendari TB amb tota la programació i rebre el nostre newsletter setmanal amb tota l'activitat teatral de la ciutat de Barcelona.

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari