Tot el que necessites per anar al teatre

Cartellera /

La desaparició de Wendy

La desaparició de Wendy

Josep Maria Benet i Jornet és l’autor indiscutible del teatre català contemporani. És la figura que enllaça dues èpoques i dues generacions.

El seu teatre és una invitació a deixar-se sorprendre per temes i personatges que, lluny dels tòpics, dels falsos heroïsmes i dels llocs comuns, ens confronten amb la fragilitat i petitesa de la condició humana.

La Sala Beckett vol fer públic el seu reconeixement a l’autor i engega la nova etapa amb una de les seves obres més agosarades: La desaparició de Wendy. Un joc pervers sobre els records, l’imaginari col·lectiu i la moral establerta, a través de l’homenatge al teatre, l’espai de les il·lusions i la màgia compartida.

A La desaparició de Wendy, una companyia de teatre és a punt de començar la representació infantil de l’obra Peter Pan quan un problema amb els decorats els obliga a fer un canvi sobtat de repertori; caldrà distorsionar una mica l’argument…

La desorientació dels actors, que s’han quedat sense el seu personatge o han d’improvisar ràpidament noves situacions fa que emergeixin totes les contradiccions dels contes i els mites de la nostra infantesa.

Oriol Broggi a la direcció, amb un equip artístic i d’intèrprets ideal per a l’ocasió, en són els artífexs.

S’aixeca el teló!

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    JOSEP OLIVA SASÉ

    Ahir vaig assistir a la inauguració de la nova Sala Beckett. Pre-funció i de la mà del seu director Toni Casares vam tenir oprtunidad de conèixer la història de l’edifici que abans pertanyia a la Cooperativa Pau i Justícia i de tot el procés de transformació i remodelació que s’han dut a terme. Tot seguit vam fer un recorregut per conèixer totes les dependències. Va ser molt interessant. Desprès d’un parèntesis vam poder ja veure aquesta obra de Josep M. Benet i Jornet amb la qual inauguren la nova sala. Ens parla de una companyia de teatre que es veu obligada a canviar en el ùltim moment l’obra que anaven a representar, ja que no hi havia un altre decorat en els magatzems. Així doncs, decideixen fondre la història prevista, Peter Pan, amb La Ventafocs per salvar la funció. El text és una barreja de realisme i poesia, de comèdia i musical, de records de la infància, ja de per si agosarat i si a això unim el batibull de temes que ha afegit Broggi dóna com a resultat una obra molt difícil de digerir i en el meu cas fins i tot pesada. Res a dir en canvi de l’escenografia que m’ha semblat molt encertada. Pel que fa a la interpretació un bon treball grupal de tots sense distinció, J. Anguera, D. Gómez, M. del Hoyo, A. Jaume, X. Ripoll, J. Sobrevals i A. Villén. Estic segur que serà una d’aquestes obres que generarà opinions molt dispars. Jo n´esperaba més.

    13/11/2016

  • 12345

    Victòria Oliveros Layola

    Lòbra ens parla d’una companyia de teatre que es veu obligada a canviar en l’últim moment l’obra que anaven a representar per culpa del decorat. Així doncs, fonen la història prevista, Peter Pan, amb La Ventafocs, de la que sí han aconseguit el decorat, per salvar la funció. El text és una barreja de tot: realisme i poesia, comèdia i musical, records de la infància i un batibull més de temes que dóna com a resultat una obra molt difícil de pair. Pel que fa a la interpretació m`ha semblat un bon treball grupal de tots sense distinció doncs ha de ser molt complicat actuar en una obra on cadascun sembla que segueixi el seu propi guió. També m’ha agradat l’escenografia

    13/11/2016

  • 12345

    Hebert

    “LA DESAPARICIÓ DE WENDY”, a la nova Beckett, el text menys representat de Benet i Jornet, i ho entenc.
    Una companyia veu que no pot representar Peter Pan perquè els decorats disponibles són de La Ventafocs. Veiem els actors (o són personatges?) intentant adaptar-se, teatre dins del teatre, imaginar, somniar… a mig camí de la ficció i la realitat.
    El muntatge té el segell Broggi: fragments visualment poètics, onírics, quelcom eteri, fràgil… que tot i ser ben bonics no ajuden a guiar l’obra. Les interpretacions són totes excel·lents, el vestuari, la música, l’escenografia… tot és d’alta qualitat, però el conjunt no rutlla i a mi, personalment, em va avorrir. Això sí, l’escena final en què entenem perquè passa el que passa (gran il·luminació), és un moment preciós, emotiu i diria que d’homenatge a l’autor.

    22/11/2016

  • 12345

    JOSE GABRIEL DEL VIEJO

    Estrenamos la nueva Sala Beckett y siento decir que no con muy buen pie!

    No me ha acabado de enganchar la obra con la que inician temporada. Es demasiado confusa, demasiado alboroto, demasiado no lineal. Vamos… que no va conmigo jajajaja
    De todas maneras los actores han estado maravillosos y se han dejado la piel. Así que solo por eso ya merece la pena ir a verla!
    Eso sí!! Sres. de la Beckett. Es un delito muy grande tener ese pedazo de bar y no tenerlo abierto al público. Si hubiera estado abierto podría haber comentado la obra con una cervecita y seguro que la habría digerido mejor jajajaja

    24/11/2016

  • 12345

    Rubén

    Entenc que l’obra pot ser molt confosa i que l’espectador pot perdre’s en el bagatge d’algunes escenes, però te un punt hipnòtic que fa connectar amb els personatge. Després de l’experiència dona lloc a reflexionar sobre que ha succeït durant la funció. Possiblement no hagués escollit com a primera opció anar a veure-la, però ha valgut la pena la sorpresa.

    10/12/2016

Deixa la teva valoració

Has d'estar registrat per poder deixar la teva opinió. Pots registrar-te aquí, o pots entrar a continuació:

Articles relacionats