Ahir divendres va ser una d'aquelles nits en què vam sortir del teatre entenent perquè ens apassiona el teatre, vam gaudir d'una representació que omplia la
Sala Gran del TNC en tots els aspectes, per la
fantàstica posada en escena, les
increïbles interpretacions,
la música, l
a direcció i una platea plena.
Oriol Broggi dirigeix un dels clàssics del segle XX,
LA BONA PERSONA DE SEZUAN de
Bertolt Brecht (Augsburg 1898- Berlín Est 1956). Protagonitzada per
Clara Segura, Joan Carreras i Toni Gomila; l'obra planteja una reflexió sobre els límits de la bondat.
LA BONA PERSONA DE SEZUAN va ser representada l’any 1966 al Teatre Romea, dirigida per Ricard Salvat i protagonitzada per Nuria Espert, i l'any 1988 al Mercat de les Flors, dirigida per Fabià Puigserver i protagonitzada per Anna Lizaran.
Escrita durant el seu exili als Estats Units es va estrenar l'any 1943 a Zurich emmarcada dins el corrent del Teatre Èpic que pretenia més que generar empatia i emocions en l'espectador, provocar reflexions i debat entorn l'obra. Ha estat traduïda per
Feliu Formosa, gran coneixedor de l'obra de l'autor alemany.
Segons va comentar
Albertí a la roda de premsa, Brecht és un autor allunyat de les noves generacions per la poca versemblança i emocionalitat que caracteritzen les seves obres, condicionant que la recepció de l'autor al nostre país hagi sigut complexa i intermitent.
Per adaptar-lo,
Broggi ha decidit oblidar els postulats teòrics de l’autor i mirar-lo amb nous ulls, nets de concepcions preestablertes i prejudicis.
LA BONA PERSONA DE SEZUAN comença com una gran comèdia, i acaba com una gran tragèdia“, bromejava el director. “
És l’èxit artístic d’un fracàs. Els déus baixen a la terra a posar seny i pau, i se’n van sense haver arreglat res, encomanant a la gent que s’apanyi per si sola”.
El protagonisme recau en
Clara Segura, una actriu fora de sèrie, que interpreta el personatge de la bona i dolça Xen Te per girar-se i mostrar l'altra cara de la moneda, en el personatge del seu cosí, per tal de defensar-se d'un entorn que l'aniquilaria.
Una interpretació prodigiosa que a la segona part ens ha fet emmudir amb la seva força escènica.
Joan Carreras dóna vida a l'aviador Sun, un autèntic canalla que enamora a la Xen Te per aprofitar-se d'ella i obtenir els diners que necessita. Aquesta és la primera vegada que Carreras treballa amb l'equip de la Perla29.
Toni Gomila encarna a l'aiguader Wan, la personificació de la bondat, la persona més menyspreada del poble. Un autèntic supervivent.
Una gran interpretació.
La resta del repartiment el formen actors i actrius que acostumen a treballar amb Broggi:
Míriam Alamany, Màrcia Cisteró, Jordi Figueras, Mercè Pons, Albert Prat, Clara de Ramon, Marc Rius, Xavier Ruano i Ramon Vila. Tots ells assumeixen més d’un paper i
tots ells han estat magnífics.
La música té una presència fonamental en aquest muntatge i Oriol Broggi ha tornat a comptar amb
Joan Garriga per crear la banda sonora que, interpretada en directe, i que fa de fil conductor de la història.
Una banda sonora de 16 cançons inspirades en les músiques orientals i el folk europeu. Utilitza els textos d’unes cançons que Brecht va deixar escrites al text original. Joan Garriga la interpreta a escena amb
Francisco Batista “Rambo”, Marià Roch i Madjid Fahem.
LA BONA PERSONA DE SEZUAN ha estat una proposta amb
una posada en escena màgica, pocs elements escenogràfics esplèndidament dosificats i amb un treball actoral grupal realment magnífic.
Moments d'una poesia visual gairebé insuperable, com aquella quan apareix una barra amb vestits penjats al fons de l'escenari, tot passant de dreta a esquerra sense aturar-se, mentre els actors la van despenjant per començar a interpretar l'escena dels treballadors a la fàbrica de tabac,
Uns actors que ens expliquen una història, es transformen en els personatges, però sense deixar de ser els actors que es dirigeixen a nosaltres i ens parlen.
Magnífica la il·luminació de
Pep Barcons,
el disseny de so de Damien Bazin,
l'escenografia de Josep Iglesias i Oriol Broggi i el vestuari d'Annita Ribera. Una pantalla al fons ens va mostrant el transit entre el dia i la nit amb vídeos de
Francesc Isern.
I si alguna cosa ens queda clara, al final, és que no es pot confiar en els "déus" (podem llegir Unió Europea, ONU, ...),
som les persones les que hem de trobar la sortida als nostres problemes.
Gràcies, Oriol Broggi, per aquest magnífic treball. Tot un regal pels que estimem de debó el Teatre. Moltes gràcies !!!
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest
ENLLAÇ 
De la meitat al final molt bé, una obra molt ben montada pero a vegades un tan pesada
Fantàstica posada en escena, increïbles interpretacions destacant la realment superba Clara Segura i també la naturalitat i qualitat del mallorquí Toni Gomila, gran presència de música i molt bona direcció amb el segell tan reconeixible del seu director. Un magnífic treball!!. I com a resultat, doncs no podia ser d’una altra manera, una platea plena. Vaig gaudir moltíssim. https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2019/03/07/la-bona-persona-de-sezuan/
Avui ha tocat anar al TNC per veure aquesta obra de Bertolt Brecht magníficament dirigida per Oriol Broggi. Anava amb moltes ganes perquè l’any 1967 al teatre Romea tenia jo 18 anys, i la vaig veure per Núria Espert i dirigida per Ricard Salvat i em va deixar molt marcat i mai ho he oblidat, aquest va ser el meu inici per l’amor al teatre que amb els anys ha anat in crescendo i ara em té totalment enganxat. Fet aquest comentari, dir que aquest muntatge de Broggi, m’ha semblat extraordinari. Començaré parlant de la posada en escena gairebé sense atrezzo i amb el suport d’unes projeccions que durant tota la representació van passant imatges del cel amb núvols i que aconsegueixen que algunes escenes es converteixin en una cosa màgica i d’una qualitat visual indescriptible arrodonit amb una tènue i aconseguida il·luminació. El vestuari és un altre encert més, molt variat i una barreja de roba oriental, d’època i també actual. I pel que fa a la interpretació, Clara Segura sobre qui recau tot el pes de l’obra, i que es dedobla en dos personatges, Xen Te la dona bondadosa, per després transvestir-se i posar-se en la pell del seu cosí Xiu Ta per defensar-se de la agressivitat del món que l’envolta, magistral. La resta del repartiment 11 actors i actrius que fan un extraordinari treball coral i que a excepció de Joan Carreras (aviador Sun) i Toni Gomila (Aiguader Wang) cadascun d’ells representen més d’un personatge. I per fi la música de la mà de Joan Garriga i tres músics més que interpreten i canten magnífics temes que van de la música oriental al folk europeu. La primera part, no és rellevant però crec que es podria dinamitzar o potser retallar alguna cosa, ara bé la segona és immensa molt més dinàmica i et manté expectant fins a l’últim minut. Teatre amb majúscules i per suposat un imprescindible
Acabo de ver una de las obras de la temporada! Estoy seguro de ello!
Por su historia, por su moraleja, por la gran Clara Segura, por Joab Garriga y su banda maravillosa que má han entusiasmado con sus canciones…
No dudéis en adentraros en esa China imaginaria, donde 3 días caminan entre los morrales buscando un atisbo de bondad en la humanidad. La encontrarán a través de la bondadosa Shen Te, una prostituta que les dará cobijo. Ellos le agradecerán el gesto entregándole una pequeña fortuna con la que abrirá un pequeño estanco con el que poder vivir y no tener que volver a la prostitucion.
Pero poco a poco la miseria de los vecinos les obligará a aprovecharse de la pobre joven y de su bondad hasta casi acabar con ella.
Hasta qué punto hay que ser bondadoso y ayudar a los demás? Donde está el límite?
En la Sala Gran del TNC encontrareis la respuesta. O no…