A La bona persona de Sezuan, obra emblemàtica del teatre èpic, Bertolt Brecht planteja una reflexió incòmoda. Quins són els límits de les bones intencions, especialment quan aquestes no afronten les dificultats materials amb contundència i pragmatisme? Un espectacle d’Oriol Broggi amb Clara Segura i Joan Carreras.
Sinopsi
En una Xina imaginària, tres déus visiten el país en cerca d’una bona persona. Satisfets d’haver conegut la jove Xen Te, que els ha acollit a casa seva, premiem la noia amb diners a canvi que visqui sempre bondadosament. Gràcies a la petita fortuna que li han regalat, Xen Te deixarà la prostitució per obrir un estanc de tabac. Ben aviat, però, la misèria en què malviuen els seus conciutadans acabarà dificultant seriosament que pugui complir el mandat dels déus.
Fantàstica posada en escena, increïbles interpretacions destacant la realment superba Clara Segura i també la naturalitat i qualitat del mallorquí Toni Gomila, gran presència de música i molt bona direcció amb el segell tan reconeixible del seu director. Un magnífic treball!!. I com a resultat, doncs no podia ser d’una altra manera, una platea plena. Vaig gaudir moltíssim. https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2019/03/07/la-bona-persona-de-sezuan/
Avui ha tocat anar al TNC per veure aquesta obra de Bertolt Brecht magníficament dirigida per Oriol Broggi. Anava amb moltes ganes perquè l’any 1967 al teatre Romea tenia jo 18 anys, i la vaig veure per Núria Espert i dirigida per Ricard Salvat i em va deixar molt marcat i mai ho he oblidat, aquest va ser el meu inici per l’amor al teatre que amb els anys ha anat in crescendo i ara em té totalment enganxat. Fet aquest comentari, dir que aquest muntatge de Broggi, m’ha semblat extraordinari. Començaré parlant de la posada en escena gairebé sense atrezzo i amb el suport d’unes projeccions que durant tota la representació van passant imatges del cel amb núvols i que aconsegueixen que algunes escenes es converteixin en una cosa màgica i d’una qualitat visual indescriptible arrodonit amb una tènue i aconseguida il·luminació. El vestuari és un altre encert més, molt variat i una barreja de roba oriental, d’època i també actual. I pel que fa a la interpretació, Clara Segura sobre qui recau tot el pes de l’obra, i que es dedobla en dos personatges, Xen Te la dona bondadosa, per després transvestir-se i posar-se en la pell del seu cosí Xiu Ta per defensar-se de la agressivitat del món que l’envolta, magistral. La resta del repartiment 11 actors i actrius que fan un extraordinari treball coral i que a excepció de Joan Carreras (aviador Sun) i Toni Gomila (Aiguader Wang) cadascun d’ells representen més d’un personatge. I per fi la música de la mà de Joan Garriga i tres músics més que interpreten i canten magnífics temes que van de la música oriental al folk europeu. La primera part, no és rellevant però crec que es podria dinamitzar o potser retallar alguna cosa, ara bé la segona és immensa molt més dinàmica i et manté expectant fins a l’últim minut. Teatre amb majúscules i per suposat un imprescindible
Acabo de ver una de las obras de la temporada! Estoy seguro de ello!
Por su historia, por su moraleja, por la gran Clara Segura, por Joab Garriga y su banda maravillosa que má han entusiasmado con sus canciones…
No dudéis en adentraros en esa China imaginaria, donde 3 días caminan entre los morrales buscando un atisbo de bondad en la humanidad. La encontrarán a través de la bondadosa Shen Te, una prostituta que les dará cobijo. Ellos le agradecerán el gesto entregándole una pequeña fortuna con la que abrirá un pequeño estanco con el que poder vivir y no tener que volver a la prostitucion.
Pero poco a poco la miseria de los vecinos les obligará a aprovecharse de la pobre joven y de su bondad hasta casi acabar con ella.
Hasta qué punto hay que ser bondadoso y ayudar a los demás? Donde está el límite?
En la Sala Gran del TNC encontrareis la respuesta. O no…