Kràmpack

Quería ver esta obra por el gran éxito que tuvo en su estreno y lo mucho que me la habían recomendado. Pero después de verla tengo que confesar que tengo sentimientos encontrados…
Por un lado he sido testigo horrorizado de un primer acto sin sentido, con actores muy intensos y gritones que me hacían vaticinar que esta no era una obra para mí. Todo lo ocurrido en esta parte me sobra.
Por otro lado el tipo de relación tóxica que plantean los protagonistas me ha parecido interesante y realmente me he quedado con ganas de ver más (ojalá borrar todo ese primer acto horrible y tener más del tema principal de la obra).
Y por último… si… la escena de la tensión sexual entre Pau y Xavi… me ha puesto muy caliente. Menos mal que llevaba el abrigo encima de las piernas porque sinó no hubiera sabido que hacer Jajajajaja

La vida de tres companys de pis s’embolica quan accepten una quarta persona per conviure, que resulta ser l’exnòvia d’un d’ells, i que també agrada als altres dos.
No havia vist l’obra original escrita per Jordi Sánchez i interpretada amb els seus companys de “Plats bruts”, però aquesta nova versió, tot i que potser no sigui tan trencadora com devia ser fa 25 anys, segueix funcionant a la perfecció, fa riure i entreté.
Desconec qui interpretava cada personatge en la primera versió, però realment puc veure a Joel Joan en la interpretació de Jaume Casals, i a Jordi Sánchez en la d’Àlex Ferré, actor que desconeixia i que per mi és la revelació de l’obra. També cal destacar la sensualitat de Lídia Casanova i la comicitat de Mikel Iglesias.

Text molt desactualitzat, que com a molt quadraria en personatges de 50 anys, no joves de 20. Historia molt poc realista amb alguns personatges que no aporten gaire. Sorprenen les bones valoracions que té.

No vaig tenir la sort de veure la versió original, però aquesta nova versió aporta frescor i joventut, un argument sòlid ple d’humor i on els actors demostren que tenen molt de futur en el món teatral.

L’obra, dirigida per Pep Antón Gómez, és una comèdia sobre la relació d’amistat entre un grup d’amics que ronden la vintena d’anys i que decideixen anar a viure junts. La convivència farà que aflorin fortes tensions sexuals i els protagonistes s’acabin despullant emocionalment. El ritme dinàmic i el to desvergonyit es mostren ja des de la primera escena en què es presenta el plantejament, característic d’una comèdia de situacions. A partir d’aquest moment, l’espectador s’endinsa en la trama narrativa captivat per l’autenticitat dels actors. (Podeu llegir la crítica completa a: https://reviewingabout.blogspot.com)

Es, per mi, la sorpresa d’aquesta temporada, es Kràmpack pero en una versió actualitzada i amb uns actors joves que estan increïbles. Us la recomano. Es divertida i emotiva. Gran obra de Jordi Sánchez!!!

Kràmpack gira entorno a la amistad y el amor. Las relaciones desde varios ángulos y estadios: la ingenuidad, la frustración, el deseo, el atrevimiento, las dudas, el juego, el desengaño, el amor no correspondido. Y todo ello lo hace con mucho humor y con un ritmo endiablado, no excepto de carga dramática. Habla de las dudas sexuales, de como un juego en principio desprovisto de sexo y amor, solo para pasarlo bien, va a ser algo más complicado de gestionar emocionalmente. Kràmpack abre a los protagonistas puertas que nunca habían abierto, e interpretan con mucha credibilidad esas dudas y anhelos cuando las cosas se ponen tensas. Puedes leer la crítica completa en el blog: https://elrincondeltaradete.blogspot.com/

Ha estat al.lucinant!!!! Feia temps que no veia una obra tan bona i veure actuar a uns actors tan joves i amb tanta energia m’ha impresionat. La recomano
total i sincerament.

He disfrutat com mai, l’obra es boníssima i els actors estàn fantàstics.
Us la recomano, no us la podeu perdre.

La obra está muy bien llevada por cuatro actores jóvenes y que te llevan al espectáculo desde el primer minuto con una solvencia, por ser una obra difícil y arriesgada, como si fueran los mejores actores del mundo. Dudo que muchos actores se atrevieran a coger este guión. Súper recomendable. Teatro del bueno.

Súper recomendable. Actores geniales, obra muy divertida!

El conjunt de l’obra es excel•lent!! Els actors ho donen tot des del primer moment i això arriba al públic. Molt recomenable!!

Una obra genial! Els actors fantastics!
Molt recomanable!

MOLT RECOMANABLE. Aquesta nova versió de Kràmpack és molt sorprenent. Si voleu passar una bona estona rient i gaudint de bon teatre, ja l’heu trobat. El repartiment és molt jove però de qualitat; et creus cadascun dels personatges que representen: Àlex Ferré, Lídia Casanova, Mikel Iglesias i Jaume Casals. N’hi ha que es mengen literalment l’escenari! Brutal! El teatre Aquitània és un bon lloc per l’obra, ja que en totes les localitats es veu prou bé. El so va estar rebé tot i sense cap problema. Tot i que hi havia petits sons ambientals del mateix teatre aliens a l’equip de so.

M’ha semblat una obra molt fresca per passar una bona estona de riures i m’agradaria destacar la intensitat dels actors. Si has vist Plats Bruts i T’ha agradat, no te la pots perdre! :)

El texto me pareció fuera de tiempo y lugar, quizás tuviera su éxito un illo tempore, pero ahora le falta brillo y le sobra intensidad. Seguro que con el paso de los días ganará en consistencia vocálica y menos atolondramiento que hacía que no se entendieran a veces las palabras.

És una bona obra per passar una tarda de diumenge, entretinguda i per riure de valent. En destaco l’actuació del Jaume Casals, que sembla ben bé el Joel Joan, tant pels gestos com per la parla. M’ha sobrat el personatge de la Lídia Casanova, no sé si per l’actuació de l’actriu o pel paper en si, però no me l’he acabada de creure.

En surts amb ganes de córrer cap a casa a veure “Plats Bruts”.