Hàbitat (doble penetració) és l’obra guanyadora del cicle de creació escènica DespertaLab 2018. Roger Torns recrea una analogia del que passa a la xarxa, on hi ha un excés de material bolcat sense filtres del qual és impossible estructurar un discurs general i global. L’obra parla sobre la necessitat de projectar-nos a crits per demanar que ens estimin, per sentir que formem part d’aquest món.

 

Sinopsi

Un artista presenta una escultura que presideix l’interior del nou edifici net, polit i llis que han edificat on abans hi havia el mercat. Un youtuber aclamat anuncia el seu suïcidi en directe. Una escriptora s’odia per estar treballant en una oficina compartida on no coneix a ningú. Dues noies es busquen per la xarxa en una aplicació de relacions esporàdiques. Una d’elles vol netejar-se, l’altre necessita estendre la rentadora que porta dos dies tancada. Una noia projecta en directe el seu viatge nocturn per la ciutat mentre busca què fer per no avorrir-se. Un adolescent fanàtic vol veure el suïcidi d’un famós en directe. Tot succeeix en una nit.  Tot succeeix a prop de l’edifici nou que han construït al barri, on abans hi havia el mercat.

«La moderna pèrdua de creences que afecta no només a Déu o el més enllà,  sinó també la realitat mateixa, fa que la vida humana es converteixi en quelcom totalment efímer. Mai no ha sigut tan efímera com ara. / Res no és constant i durador. Davant d’aquesta falta d’ésser sorgeixen el nerviosisme i la intranquil·litat. / Fins i tot les religions, en el sentit de tècniques tanàtiques que alliberen l’home de la por a la mort i generen una sensació de durada, ja no serveixen. La desnarrativització general del món reforça la sensació de fugacitat: de vida nua.» Byung Chul Han. La societat del cansament

 

Sobre el director

Aquest projecte és el resultat del treball final de carrera  de Roger Torns. «Vaig començar reunint un grup d’actors per elaborar una peça textual en col·lectiu. A partir de l’escriptura automàtica a contrarellotge volia que el discurs i la poesia afloressin sols a partir de la generació de material textual provocat a partir del caos, la immediatesa, el joc i la irracionalitat. Vam estar durant dos mesos fent sessions d’escriptura automàtica guiada fins que vaig tenir prou material, llavors em vaig recloure durant tot l’estiu per intentar entendre quines eren les necessitats discursives de cada participant i a partir d’aquí es va anar construint la dramatúrgia i la seva estructura fins arribar al text resultant.»

Durada:
Idioma:
Català
Sinopsi

Un artista presenta una escultura que presideix l’interior del nou edifici net, polit i llis que han edificat on abans hi havia el mercat. Un youtuber aclamat anuncia el seu suïcidi en directe. Una escriptora s’odia per estar treballant en una oficina compartida on no coneix a ningú. Dues noies es busquen per la xarxa en una aplicació de relacions esporàdiques. Una d’elles vol netejar-se, l’altre necessita estendre la rentadora que porta dos dies tancada. Una noia projecta en directe el seu viatge nocturn per la ciutat mentre busca què fer per no avorrir-se. Un adolescent fanàtic vol veure el suïcidi d’un famós en directe. Tot succeeix en una nit.  Tot succeeix a prop de l’edifici nou que han construït al barri, on abans hi havia el mercat.

«La moderna pèrdua de creences que afecta no només a Déu o el més enllà,  sinó també la realitat mateixa, fa que la vida humana es converteixi en quelcom totalment efímer. Mai no ha sigut tan efímera com ara. / Res no és constant i durador. Davant d’aquesta falta d’ésser sorgeixen el nerviosisme i la intranquil·litat. / Fins i tot les religions, en el sentit de tècniques tanàtiques que alliberen l’home de la por a la mort i generen una sensació de durada, ja no serveixen. La desnarrativització general del món reforça la sensació de fugacitat: de vida nua.» Byung Chul Han. La societat del cansament

 

Sobre el director

Aquest projecte és el resultat del treball final de carrera  de Roger Torns. «Vaig començar reunint un grup d’actors per elaborar una peça textual en col·lectiu. A partir de l’escriptura automàtica a contrarellotge volia que el discurs i la poesia afloressin sols a partir de la generació de material textual provocat a partir del caos, la immediatesa, el joc i la irracionalitat. Vam estar durant dos mesos fent sessions d’escriptura automàtica guiada fins que vaig tenir prou material, llavors em vaig recloure durant tot l’estiu per intentar entendre quines eren les necessitats discursives de cada participant i a partir d’aquí es va anar construint la dramatúrgia i la seva estructura fins arribar al text resultant.»

Fotos i vídeos
Opinions de l'espectacle 8
Recomanacions Teatre Barcelona
Espectadors/es
  • Francesc Esteve i Tomàs
    Francesc Esteve i Tomàs
    Teatre Barcelona
  • Carles Armengol Gili
    Carles Armengol Gili
    Teatre Barcelona
  • Iván F. Mula
    Iván F. Mula
    Teatre Barcelona
  • Neus Mònico Fernández
    Neus Mònico Fernández
    Teatre Barcelona
  • Xavi Pijoan
    Xavi Pijoan
    Teatre Barcelona
  • Miquel Gascon Baz
    Miquel Gascon Baz
    Teatre Barcelona
  • Gema Moraleda
    Gema Moraleda
    Teatre Barcelona
  • Hèctor Fibla Ferrà
Articles relacionats
Arrenca a la Sala Atrium el DespertaLab’18

Arrenca a la Sala Atrium el DespertaLab’18

La Sala Atrium acaba de presentar la 4ª edició del Cicle de creació escènica DespertaLab que organitza conjuntament amb la Nau Ivanow. Es tracta d’una edició carregada de novetats que […]

Enllaç copiat!