Guapos & Pobres: el musical - Teatre Goya

Descripció
Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions
Articles

Sinopsi

Basat en el llibre Guapos y Pobres d’Alfredo Ruiz, el musical ens endinsa en la realitat amb què viu una generació que va dels 20 als 45 anys, i el procés d’adaptació necessari pel qual han de passar els 8 personatges per sobreviure feliçment en la societat on els ha tocat viure.

SINOPSI:

Guapos & Pobres és un musical que ens explica la història de 8 amics a qui, des de ben petits, els van prometre que si s’esforçaven i estudiaven podrien tenir una vida molt millor que la que tenien els seus pares. Només calia lluitar pels seus somnis per, el dia de demà, sentir-se completament realitzats.

Però la realitat és una altra. Després de sacrificar-se i preparar-se per entrar al mercat laboral, s’adonen que totes les promeses per les quals han lluitat tots aquests anys no han servit de res, i acaben cobrant sous ridículs, i tenint moltíssims problemes per arribar a final de mes. És aquesta la vida que somiaven? Com créixer, sabent que l’estat del benestar s’ha vist ultratjat per la situació econòmica actual que estem passant?

Durada:
110 minuts

Idioma:
Català

Sinopsi

SINOPSI:

Fitxa artística

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 13

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Iván F. Mula
Teatre Barcelona

El musical de la generació perduda

Amb el temps, potser recordarem aquests anys com el moment en el qual el teatre català va començar, definitivament, a apostar per la producció de musicals de creació pròpia. Més enllà de la bona tasca que durant dècades ha fet Dagoll Dagom, ara més que mai, trobem a la cartellera una diversificació de petits i grans nous formats musicals amb segell de casa nostra, cosa que demostra que, a vegades, de la crisi i el patiment neix la creativitat més pura. Inspirada en la novel·la d’Alfredo Ruiz del mateix nom, Guapos & Pobres és un lament generacional (un altre) que retrata la realitat dels joves actuals que ja han acabat els estudis i, tot i estar ben preparats, no troben la feina que els agradaria tenir. L’espectacle recorda conceptualment Rent, un altre musical que també explicava les desventures d’un grup d’amics al llarg d’un any, tot i que aquest resulta molt menys fosc i tràgic. Musicalment, el muntatge és espectacular i, en aquest sentit, s’ha de reconèixer l’excel·lent treball del compositor Xavier Torras que ha sabut estar a l’altura de les circumstàncies. Tanmateix, tot el repartiment fa una feina esplèndida, mantenint un nivell tècnic i vocal al qual no sempre estem acostumats. Malauradament, la història no acaba de ser tan divertida com caldria. S’expliquen moltes trames de molts personatges diferents en poc temps i no totes tenen prou interès ni queda espai per desenvolupar-les. Potser caldria haver fet una aposta més gran i dividir l’obra en dos actes més llargs amb una pausa al mig. O, al contrari, reduir el nombre de personatges. En qualsevol cas, la proposta aconsegueix moments molt emocionants i ens mostra un Ivan Labanda pletòric. La seva evolució com artista és, francament, impressionant.

20/05/2015
Yolanda Fernández
Teatre Barcelona

Comèdia tràgica i musical.

El Teatre Goya es tira a la piscina i arrisca per un musical original, una proposta arriscada en els temps que corren amb un repartiment d’excepció i música en directe. Xavi Torras (Flor de nit, Over the Moon...) es llença amb una partitura no gens sencilla i plena de contrastos que s'entrellaça perfectament amb el llibret de Toni Martin, basat en el llibre homònim d’Alfredo Ruiz.

Un grup d’amics, situacions en les que tots ens veiem reflectits ara mateix per la situació de crisi econòmica que ens ha tocat viure. Potser es massa agoserat però podria ser perfectament un Rent dels 2015’s ja que explica l’història crítica de la gent d’avui en dia i els esforços de tirar endavant amb música molt potent, però per sort els finals no són tan tràgics com a Rent.

Destaca una Elena Gadel fresca, irònica i trepitjant escenari amb una impecable tècnica vocal. Per mi és possiblement quan més he gaudit d’ella a l’escenari. Tot i així, els seus companys no es queden enrere, el talent innat de Xavi Duch, la divertidíssima Gracia Fernández que t’enamora de cap a fi, l’intensitat i visceralitat amb que ho viu l'Iván Lavanda, la gracia de Frank Capdet, la dolçor de la veu del Jorge Velasco, la força de la Muntsa Rius i la fredor amb que ens clava l’estaca la sempre entregada Mariona Castillo.

La història es presenta amb l’eslògan "Arriscar i guanyar" però, tot i així, la sensació que vaig tenir al sortir del teatre va ser la contrària. Vaig sortir amb poques ganes de menjar-me el món i amb una extranya contradicció de si arriscar és de valents o només d’inconscients. L’April, l’exitosa anglesa que interpreta Mariona Castillo, ens pinta al final de l'obra amb la seva cançó un cuadre complicat en el nostre moment, una daga que es clava dins dels que intentem arriscar i anar més enllà de ser un peó del món o només escollir quines cadenes ens lligaran.

Bé, Guapos & Pobres és un retrat dur però explicat d’una manera fresca i amb molta comèdia. La comèdia que vivim a les nostres vides tot i anar saltant, esquivant, afrontant i sobrepassant tragèdies i problemes. ¡No us perdeu aquest musical!

20/05/2015
Gema Moraleda
Teatre Barcelona

Made in Barcelona

No sé si Guapos i pobres és el primer musical ambientat a Barcelona però el que sí que us puc dir és que crec que el retrat que en fa és força acurat. Un musical que dóna veu a la generació dels que vivim al dia en una ciutat difícil però que ens agrada massa com per marxar. La generació de les feines precàries amb currículums sobrequalificats. Sobre l'escenari trobem un repartiment format per autèntics actors de musical que interpreten amb passió i solvència i, a diferència d'altres espectacles, aconsegueixen que entenguem totes les lletres sense haver de fer esforços. Amb un format de musical més aviat clàssic però eficaç, Guapos i pobres és la prova que no cal anar a fora per aixecar bons projectes de musical.

Més informació a Somnis de Teatre

16/05/2015
Lluís Mayench Pierre
Teatre Barcelona

Un musical sense pretensions

Un musical de producció pròpia, bones veus i música en viu. Per què no acaba de funcionar?

En primer lloc, l'argument. Em sap greu dir-ho però és com veure un capítol (divertit però allargassat) d'una sèrie televisiva. Fa la sensació que allò que tenim damunt l'escenari ja ho hem vist d'altres vegades. En segon lloc, l'escenografia. Més pobra que guapa. Converteix la crítica (si és que n'hi ha) en una mena d'autoparòdia que no ajuda gens a desenvolupar un tema que, “a priori”, sembla interessant. Per últim, les cançons. No vull dir que estiguin mal interpretades ni que no tinguin nivell. Però crec que li falta un parell de temes que destaquin per sobre de la resta.

Dit tot això, crec que és molt important arriscar-se a fer musicals que no siguin franquícies. Que parlin amb veu pròpia. Que tractin temes tan candents com el de “Barcelona posa't guapa” i les seves misèries amagades sota l'estora (encara que possiblement el format no sigui el més adequat per fer-ho). Si hi hagués més gent disposada a fer obres com aquesta el nivell general pujaria.

La tria d'actors és molt encertada. Malgrat que no hi hagi massa complicació coreogràfica, tenen unes veus excel·lents que juntament amb la música en directe fa que puguis passar per alt alguns dels problemes i gaudir d'aquesta peça. És una obra que potser no aporta res de nou però que hauries d'anar-hi si t'agrada el gènere i estàs cansat de veure sempre el mateix.

21/05/2015
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Cançons per a una crisi

A aquesta crisi econòmica que patim des de fa set o vuit anys ja només li faltava un musical, i ara tenim l'honor de dir que ha estat un musical en català i amb tota l'empenta que aporta un grup d'actors i cantants amb un talent més que reconegut. Podríem dir, per tant, que el càsting és bo, la partitura molt encertada i encomanadissa, i les històries àgils i ben encreuades. Però, dit tot això, què és el que falla? Per què no estem davant d'un musical triomfador, que emocioni des del primer minut? Se'm fa difícil donar amb els possibles entrebancs, però després de pensar-hi molt crec que és l'enfoc del llibret -possiblement ja prové del llibre en el que es basa- i la manera que té de pintar una crisi, que tot i ser devastadora en alguns casos, no acabo d'encaixar amb els personatges presentats. Em crec més els falsos testimonis que van puntejant l'argument a base de divertits vídeos, que no pas la noia que viu d'aprofitar-se d'amics amb diners o l'ex-model que roba bicicletes a Holanda per revendre-les a Barcelona... Em sobren, a més, el to apocalíptic d'algunes cançons i una moralina prescindible que apareix cap el final. Són petits detalls que, malgrat tot, no arriben a entelar el rigorós i sincer treball de tot l'equip.

21/05/2015
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Teatre Musical fet a casa nostre

GUAPOS & POBRES, és un Musical de petit format que vol arribar a tots els públics, especialment al més jove, perquè parla d’un tema que els afecta molt directament… la manca de treball o en tot cas les feines mal pagades i moltes vegades en negre. L’esforç de molts anys d’estudi i esforç, no els ha servit de gaire cosa, a milers i milers de joves que aspiraven a viure com a mínim amb la mateixa qualitat de vida que els seus pares.

Masses coses potser i gairebé cap d’elles tractat amb la suficient seriositat; a més a més, els desenllaços de tots els mini temes, són al meu entendre molt moralistes, força decebedors i allunyats de la realitat, ja que, com en un compte de fades, tot queda resolt en un vist i no vist, immediatament abans del The End.

La meva crónica completa.

19/05/2015
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Una nova societat. Els nous pobres.

Quan es tracta de musicals fets a casa nostra sempre intentem anar-hi, però si a més a més, el repartiment està format per veus tan meravelloses com les que reuneix aquest espectacle, no ens ho pensem dues vegades. Ivan Labanda, Elena Gadel, Mariona Castillo, Muntsa Rius, Frank Capdet, Xavi Duch, Jorge Velasco i Gracia Fernández, ens han ofert duets i cançons grupals espectaculars.

“Guapos & pobres” és un musical basat en el llibre homònim de Alfredo Ruiz, dirigit per Xavier Torras i Toni Martín. És el retrat d’un grup de vuit joves (Alberto, Carolina, April, Clara, Carles, Javi, Mario i Elena), tots ells aparentment feliços, que viuen en una gran ciutat, en aquest cas Barcelona, amb estudis i feina, però que els costa arribar a final de mes i que intenten sobreviure en una societat on actualment els sous són ridículs, i amb poques oportunitats de poder tenir un futur laboral econòmicament estable. Estem davant d’una nova classe social, els que lluiten treballant totes les hores possibles i accepten feines amb sous ridículs, per no perdre tot el que tenen. Els nous pobres. En aquesta producció ens parlen de nois entre 20 i 40 anys, però penso que actualment no hi ha edats establertes, molts de nosaltres ens veiem reflectits, ja que els que tenim alguna hipoteca o deute amb una entitat financera, o ho donem tot, o ho perdem tot.

Pel que fa a la música, poder-la escoltar en directe és tot un luxe en els temps que corren. Cinc músics (piano, baix, cello, bateria i guitarra) col·locats a un costat de l’escenari, tocaran una música d’estil pop- rock que servirà de fil conductor de l’obra.

Si que és cert que l’estil em recorda a altres musicals i m’ha faltat una mica més d’originalitat, però és una proposta on no hi falta l'humor, l'esperança i és del tot actual, així que, recomano de que hi vagi tothom.

VALORACIÓ: *** 1/2

17/05/2015
Josep Maria Ribaudí i Martí
Teatre Barcelona

Una mica antiquada

Perquè està fet amb esquemes que penso que ja estan superats, tan pel que fa al llibret i les lletres com per la música. Les interpretacions no han estat malament, tot i que es nota que hi ha intèrprets que estan més preparats pel musical que altres. Penso que la orquestració no és bona. Ens hem fet un tip de piano i de cello, percussió i guitarra pràcticament no n'hem tastat. Això ha fet la música un pèl avorrida, segons la meva opinió. Les històries han evolucionat també amb un esquema superat: passa una cosa, l'expliquen i ens posem a cantar. Dejà vu.

15/05/2015
David Elfa Novoa
Teatre Barcelona

El musical de la nostra crisi

Veure a la nostra cartellera musicals autòctons de nova creació com aquest Guapos i pobres és sempre un motiu de satisfacció i celebració. A més, això té mèrit doble al comprovar que dalt de l'escenari hi ha 8 intèrprets i 5 músics, tot un luxe en els temps que corren. De fet, precisament d'això tracta l'espectacle, de la crisi que vivim (o que hem viscut, segons qui ho expliqui), i de com aquesta afecta a un grup de joves barcelonins. Una situació econòmica que desorienta encara més les vides de les persones, però que l'obra ens proposa encarar-la amb optimisme a través del leit-motive "d'arriscar és guanyar" i, sens dubte, també a través de les seves cançons i d'una història que ens contagia aquest sentiment de forma plenament vital.

L'espectacle compta amb un excel·lent repartiment coral que reuneix, en el seu conjunt, una gran tècnica vocal i una bona interpretació, i no només en el terreny musical. No obstant, aquesta aposta coral no sempre beneficia a l'obra, ja que la història queda bastant desdibuixada, no permetent aprofundir en els personatges i tractant de forma molt superficial i, fins i tot, estereotipada els problemes amb els que s'han d'enfrontar aquestos. Així doncs, la història sembla jugar en contra de l'espectacle, ja que la seva fragmentació i dispersitat dificulta la connexió més enllà d'escenes i temes puntuals, presentant unes relacions entre personatges que no tenen gaire sentit, ja que no acaben d'estar ben lligades, i mostrant situacions que resulten pobres de contingut i que es van allargant innecessàriament a través de la repetició. D'altra banda, hi ha poc risc en la direcció, presentant monòtonament als vuit actors junts en diverses escenes, els quals es van movent per l'escenari sense reflectir cap finalitat i sense saber ben bé què fer. De la mateixa manera, els temes musicals presenten alguns alt i baixos, tot i que hi ha moments ben aconseguits que demostren que es podria haver tret més suc d'ells. Malgrat això, és d'agrair apostes com aquesta i, sens dubte, els espectadors que vagin a veure el muntatge es distrauran una estona i gaudiran d'aquestes veus i del talent que hi ha sobre l'escenari, passant una estona agradable i sortint del teatre carregats d'optimisme, que mai va malament.

14/05/2015
RUBEN moral

La idea no està malament, però potser una mica massa vist no? Hi ha històries poc profundes i massa planeres i a més l’acústica del teatre fa que moltes vegades no s’entengui res del que estan cantant

21/05/2015
Josep Via Santacana

Enhorabona a tots als que ho han fet posible, un musical aon els que cantant saben fer-ho i al mateix temps també com a actors i actrius, algo poc habitual sobre tot lo primer.Si afegim que han sustituit la posible falta de mitjans per un talent sobrad i una escenografia funcional i adequada aon la autenticitat, de tot alló que veus al escenari, i lo que t expliquen es creible per real i proper, destacaria 2 o tres numeros concrets, un especialment amb els 3 nois protagonistes per mi ja entre els millor gags dels musicals fets al pais,nomes aquests numeros justificarian la asistencia. Pro malgrat alguns topics, el text crec facilment identificable sobretot per una generaçio que es veura reflexada al escenari,nomes un parell de coses no tan positives,un final per el meu gust masa edulcorat, i algo propi de tots els musicals inclos els mes reconeguts en determinats moments la musica tapa la veu de forma que no posibilita entendre els que es diu, son moments puntuals sobradament compensats en positiu per tot lo demes. Si voleu pasar una bona estona sense necesitat de efectes especials i compartint situaçions que segur t envolten, de vegades amb sonriures i altres amb preocupaçio, aquest es un musical que no us podeu perdre.

19/05/2015
Josep Aguilera

Un musical on, almenys jo, m’hi he trobat bastant reflectit en moltes situacions de les escenes. El tema central de l’obra radica en les decisions del moment: totes les decisions que prenem afecten el nostre futur; però com que aquest [futur] és incert, no sempre surten com un es pensava. Ens posa a la vista el passat i les aspiracions del futur; però també se’ns mostra com el present varia sense que nosaltres vulguem. El tema és actual i molt encertat; tanmateix, la posada en escena dels actors és brutal. T’hi pots veure reflectit en qualssevol d’ells o d’elles i ho han fet plenament bé.
La música en directe sempre és un punt a favor; i no sols ens trobem amb un piano sinó amb un baix, un cello, una guitarra i una bateria, que no són pocs i sonen rebé. De fet, la gran majoria de cançons feien que al final el teu cos agafés el ritme i això és un gran punt. Quedeu-vos amb la veu de tots i totes però, principalment, m’han sobtat la del Mario (Jorge Velasco) i la de la Carolina (Elena Gadel). Però, no us podeu perdre quan canten tots junts! El teatre Goya és un teatre amb bona acústica però quan tothom canta i la música sona, en alguns breus i puntuals moments costava entendre que deien.
L’escenografia és simple però dinàmica amb panells digitals que complementen perfectament l’obra; el conjunt l’he trobat molt adient. Concretament, en algunes escenes d’humor, on tot encaixava a la perfecció.
Una obra molt recomanable per passar una tarda al teatre.

18/05/2015
Hebert Parodi

“Guapos & Pobres, el musical”. Només per ser un nou musical i propi, ja mereix bona predisposició. Poca cosa a dir de l’argument que no sabem: retrat fidel de més d’una generació i les promeses d’èxit incomplertes. Barcelona, la millor botiga del món, que ens tracta tan malament (molts, ni podem permetre’ns el luxe de viure-hi). Grans, grans veus (Xavi Duch, Ivan labanda, Elena Gadel, Mariona Castillo,…), bones interpretacions i cinc músics a l’escenari. Com a petites pegues: el so no és bo ja que no se sent gaire bé quan canten, en algun moment es podria escurçar una mica la història i el personatge de la Mariona no acaba de rutllar, començant per l’accent. Tampoc la visió idealitzada d’altres ciutats, on també pateixen els nostres problemes (gent a Londres treballant en precari, per exemple).

17/05/2015

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

Guapos, pobres i contra l’IVA cultural

Toni Martín i Xavier Torras dirigeixen Guapos&Pobres, un musical que s’endinsa en la precarietat en la què viu una generació a qui es va prometre que, si estudiava i s’esforçava, […]

26 maig 2015