Els nostres fills de Lucy Kirkwook qüestiona com afrontem una catàstrofe, quins llegats deixem als nostres fills, quin futur els espera, quines responsabilitats estem disposats a assumir?

Sinopsi

Una parella de físics nuclears ja jubilats, després de la catàstrofe ocasionada per un terratrèmol a la central nuclear on treballaven, abandonen la seva casa per refugiar-se en una petita cabana situada a 15 o 20 quilòmetres de la zona prohibida. El seu nou dia a dia es veurà alterat per l’arribada d’una antiga companya de treball.

Inspirada en la catàstrofe de Fukushima de 2011, es va estrenar el 2016 al Royal Court de Londres i el 2019 al Teatre Kamikaze de Madrid. Lucy Kirkwook, de 36 anys, considerada ja una veu de la dramatúrgia contemporània britànica, ens ofereix un text amb grans temes des del prisma de la quotidianitat dels personatges.

Durada:
90 minuts

Idioma:
Català

Edat:
A partir de 12 anys

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 6

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Mariona Rebull
Teatre Barcelona

L’amor sempre va cap endavant

L’amor – diuen alguns – sempre va cap endavant. Per això, els protagonistes d’ Els nostres fills que durant anys han treballat en una central nuclear es plantegen seguir exposant-se – ja retirats i en edat de jubilació – a la radiació i a la toxicitat. D’aquesta manera preserven la salut dels seus fills o, més aviat, de les generacions posteriors. La decisió no està exempta de debat i l’encaren Isabelle Bres, Albert Pérez i Maria Pau Pigem de la forma més punyent i sentida. I és que el text i la intimitat que es desplega entre ells és la font de la profunditat d’aquesta obra. Escrita per la jove autora Lucy Kirkwood i dirigida en aquesta ocasió per Marta Gil, Els nostres fills podria ben bé ser considerada com un exemple de teatre filosòfic on el pols entre la raó i l’emoció està perfectament temperat: ¿quina responsabilitat tenen les nostres petites grans accions envers aquells que ens sobreviuran? Preguntes difícils i necessàries que el públic també haurà de qüestionar-se. I encara més, sabent que el futur és incert i plegat de tsunamis i cignes negres.

24/03/2022
Laura Vilar
Teatre Barcelona

El relleu generacional

El relleu generacional és quelcom del que prenem consciència a mesura que passen els anys. Però aquesta evidència no es fa palès en tothom de la mateixa manera. Així doncs, en Els nostres fills, es planteja el dilema de trobar on és la línia divisòria en que passem de ser els relleus a ser els rellevats i de la responsabilitat que comporta aquesta transició.

En els personatges de l’obra hi trobem representada aquesta dualitat de sentiments: La negació vers l’evidència i finalment l’acceptació.

Fent un paral·lelisme dels darrers esdeveniments que ens assolen i ens preocupen a nivell global, l’obra posa de relleu els grans problemes col·lectius com el canvi climàtic a partir d’un entorn quotidià i familiar que ens obre un interrogant a d’altres qüestions com la traïció de la parella, la perpetració dels matrimonis per conveniència o el sacrifici envers els fills.

Prenent com a únic escenari el saló d’una llar, viurem de primera mà la quotidianitat d’una parella de científics retirats sota una aparent normalitat que es desgavellarà amb l’arribada d’una antiga amiga.

Tres personatges que a través d’una història en comú, ens faran replantejar tota la nostra existència.

Com a punt de partida del discurs generacional, la idea és bona.

La posada en escena, minimalista, guanya protagonisme en un joc de llums que simulen les onades del mar com a única premonició del tsunami que està per arribar.

20/03/2022
Elena

M’ha agradat la posada en escena, les interpretacions i la trama. Ha estat molt interessant la reflexió que planteja l’obra, et deixa pensant i reflexionant sobre com et comportaries tu en una situació com aquesta…
A la vegada trobo molt sorprenent com pots estar rient i patint al mateix temps
Enhorabona!

28/03/2022
Patrícia

És una obra molt interessant! Planteja temes molt diferents però que ens arriben a tothom. Una obra molt actual que tracta un tema seriós, tot i que hi ha una comèdia amagada que funciona!
Personatges amb molta energia i una escenografia amb joc de projeccions molt currat.
Molt recomanable, no et deixa indiferent!

28/03/2022
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Me gusta este tipo de teatro. Teatro que te plantea situaciones para pensar, sobre cómo actuarias personalmente en esa situación, teatro que te llevas a casa y le sigues dando vueltas días después de ver la obra.
Una pareja de físicos nucleares malviven a las afueras de la zona de exclusión de una central nuclear que ellos mismos ayudaron a ponerlo en pie y en la que ha sucedido un desastre.
Deberían alejarse? O deben asumir la responsabilidad de sus actos y seguir allí para parar el desastre total y librar al relevo generacional de la muerte y enfermedad?
Un planteamiento interesante, con unas buenas interpretaciones, un buen texto, una bonita escenografía muy funcional y unos audivisuales que te ayudan a meterte en situación.
Quizás me ha sobrado esa ambientación sonora cómica que me sacaba del drama de la historia. No me pegaba demasiado!
Realmente una obra para disfrutar y debatir después!!

24/03/2022
Josep OS

Ahir al Teatre Akadèmia vaig estar veient aquesta obra de la dramaturga britànica Lucy Kirkwood (foto) que han traduït al catalá Marta Gil i Isabelle Bres i que dirigeix amb molt d’encert, la primera. L’acció ens situa en una petita cabana on viuen una parella de físics nuclears que després de la catàstrofe per un terratrèmol a la central nuclear on tots dos treballaven, i a diferència de la resta d’habitants del poble que fugen dels efectes letals de la radiació, ells es van quedar malvivint aquí per estar a prop del que havia estat la seva vida i autoenganyant-se que estan tornant a la normalitat. Però l’arribada d’una antiga companya després de molts anys sense veure’s i al marge de recordar els anys que van compartir i les seves frustacions, els seus retrets, les seves pors, i la relació que havia tingut d’amagat amb el marit, els obliga a reflexionar sobre l’impacte dels seus actes en les generacions futures, i d’on podem treure moltes preguntes, quin llegat deixem als nostres fills?, quin futur els espera?. Una escenografia senzilla però efectiva i un vídeos molt atractius visualment per a unes molt bones i creïbles interpretacions de Maria Pau Pigem , Isabelle Bres i Albert Pèrez. Totalment recomanable i si ens ajuda a avançar i actuar, alguna cosa haurem aconseguit.

17/03/2022

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

Les propostes més estimulants dels teatres de proximitat de Barcelona

Les sales de proximitat ens fan vibrar: pràcticament sents respirar els actors, es crea un ambient molt especial, i és on es poden trobar els muntatges més singulars, arriscats i […]

1 març 2024