Clara Segura i Bruno Oro presenten Cobertura, una història hilarant i tendre sobre l’amor, el desamor, l’èxit i el fracàs. La parella artística de Vinagre es retroba per a interpretar múltiples personatges en aquesta comèdia.

Sinopsi

Guillermo Peñalvar, un director de cinema argentí, ha d’enfrontar-se amb el passat al rebre un homenatge per la cèlebre pel·lícula que el va dur a la fama “Quiero nadar en tus ojos” i a conèixer la seva actual parella, l’actriu Roxana.

Avui, 10 anys més tard d’aquell rodatge, la parella pateix una crisi. La Roxana ha esdevingut una icona feminista a les xarxes socials i la seva carrera professional es troba en el seu millor moment. En canvi, el Guillermo, està vivint un declivi professional.

La projecció de la pel·lícula podria ser un moment especial per fer-los recordar allò que els va unir però un imprevist mundial fa trontollar-ho tot.

Durada:
90 minuts

Idioma:
Català

Sinopsi

La projecció de la pel·lícula podria ser un moment especial per fer-los recordar allò que els va unir però un imprevist mundial fa trontollar-ho tot.

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 15

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Una dramatúrgia poc subtil

Haig de reconèixer que mai vaig ser gaire fan de la sèrie Vinagre, que Clara Segura i Bruno Oro van realitzar l'any 2008. Aquell programa d'esquetxos humorístics va tenir només una temporada de 14 episodis, però va despertar moltes simpaties entre una part del públic i va demostrar -això, sí- que entre els dos actors hi havia una sintonia a prova de bombes. És potser per aquestes ganes de treballar junts en un projecte similar que ara fa un any va sorgir aquesta Cobertura, un show escrit per Bruno Oro i Alejo Levis en el que els actors es desdoblen en una infinitat de personatges... a quin més esperpèntic i peculiar.

No negaré que entre Oro i Segura hi segueix havent connexió, i el que popularment podríem classificar com a "bon rotllo". És una cosa que es percep, que no es pot amagar i que garanteix un percentatge d'èxit molt elevat. Per tant, què és el que a mi em falla? Per què pràcticament no he connectat amb l'espectacle? Podríem dir que l'estil d'humor que proposen no és potser el que més gràcia em fa, però no seria just pensar només en un criteri personal ja que això de l'humor és molt subjectiu. Jo crec que està més relacionat amb la dramatúrgia, que comença seguint un patró però que s'endinsa per camins que no sempre tenen una sortida clara. Tot el tema del marcapassos, que apareix com un bolet i que acaba tenint una gran importància, és un petit disbarat que distreu i no porta enlloc. Jo m'hagués quedat en una història més senzilla, com la que plantejava les desavinences entre un matrimoni d'artistes amb carreres molt diferents... Aquest conflicte dramàtic donava més de si, i potser no calia distreure'l ni amb tants personatges ni amb situacions totalment prescindibles, com ara la de la divertida classe de zumba.

Tot i així, cal reconèixer el mèrit dels dos actors, ja que una obra amb tants canvis de personatge comporta un complex treball al darrera que poc ens podem imaginar. A més, s'interactua constanment amb el vídeo, un altre dels grans protagonistes i una altra dificultat afegida a l'hora d'executar eficaçment tots els gags proposats.

01/03/2021
Ramsés Martínez Barquero
Teatre Barcelona

Pels amants del Vinagre

El muntatge de Cobertura proposa un viatge a la nostàlgia de tots aquells fans de la coneguda Vinagre, sèrie de comèdia molt exitosa a TV3 fa uns anys, protagonitzada també per aquest talentós y entremaliat duo. Clara Segura i Bruno Oro pugen junts a l’escenari per, novament, presentar un espectacle multiforme on hi ha multitud de personatges i gags còmics al més pur estil Vinagre.

Amb una idea original de Bruno Oro i una direcció de la pròpia Clara Segura, es tracta d’un muntatge basat en un text fet a la mida d’ambdós actors. Fet per i per a ells, amb l’ajuda d’Alejo Levis a la dramatúrgia i l’escenografia, l’espectacle ficcionalitza una distòpica gala dels Oscar’s on es premia a un director de cinema: pretext per recordar tota una vida i proposar una successió d’escenes on apareix multitud de personatges diferents (presentadors, tècnics de so, actors, amics...). Un context ideal per ambdós actors i el seu gran talent per canviar de personatge, gestualitat i psicologia: una vertadera mostra de talent, ofici i complicitat.

Tot i així, aquest format fraccionari provoca un creixement exponencial de personatges, escenes i temps. Tot i tractar-se de gags molt divertits i de molt ingeni, al haver-hi una quantitat tan notòria d’escenes diverses, totes representades per aquest duo, l’espectador acaba una mica marejat entre tant moviment.

Cobertura és una peça teatral divertida, ingeniosa i molt graciosa. Bruno Oro i Clara Segura demostren la perfecta sinèrgia que tenen a l’escenari, la seva complicitat i el seu gran talent per aconseguir que el públic rigui sense parar. Es tracta d’una comèdia resolutiva i ben plantejada, tot i que amb un tipus de gags i humor que recorden molt —fins i tot fan homenatge— a allò que for Vinagre. L’espectador ha de tenir en compte l’humor al que s’enfronta, doncs ja es tracta fins i tot d’una marca registrada d’ambdós actors. Més enllà d’això, i tot i que es podria retallar algun gag, es tracta d’una comèdia molt valuosa i ben executada. Pels amants de Vinagre serà una delícia: pels que no gaudeixen amb aquest tipus d’humor, una comèdia avinagrada.

16/02/2020
Sílvia Moreno Palomar
Teatre Barcelona

Distopia avinagrada

Si éreu fans de “Vinagre”, la sèrie d’esquetxos que va produir fa uns quants anys TV3 i que protagonitzaven Clara Segura i Bruno Oro, no cal que busqueu més, perquè aquesta obra ens retorna a aquella època daurada d’humor avinagrat.

Divertida i enginyosa, aquests serien els principals objectius d’aquesta producció. A través del fil conductor d’una història d’amor peculiar i una distopia tecnològica, com és la desaparició de la cobertura a nivell mundial, aquesta obra ens marca un camí farcit d’entrebancs i sorpreses protagonitzades per alguns dels personatges habituals de la comèdia -que no desvetllaré-. Personatges que només veure’ls provoquen un somriure basat en el record, que augmenta amb la posada en escena en aquesta realitat distòpica que ens proposen.

La trama és una bogeria i aquest és l’escenari ideal per als personatges creats per Bruno Oro i Alejo Levis. És l’hàbitat natural de cada paraula extravagant posada en boca d’Oro i Segura. L’únic error que se li pot atribuir és que arriba un punt del text en què la història que fa de fil conductor i, per tant, l’obra, s’allarga massa per culpa de la quantitat de gags i esquetxos que s’acumulen per minut. Alguns d’aquests moments – per exemple, el segon del taxista- són suprimibles i d’altres es fan llargs en sí mateixos. Modificant aquests dos aspectes, la història s’adequaria més a allò que s’espera: una narració ràpida, amb ritme, alegre i sense caure en l’autocomplaença. I queda coixa en aquest sentit.

Tot i això, Clara Segura i Bruno Oro estan superbs en tot moment, amb una especial atenció a la transformació total de Segura en cadascun dels personatges que desenvolupa, un talent que hem gaudit molt en drames, però poques vegades en la seva vessant còmica.

Val a dir que si una cosa té potent aquesta obra és la seva posada en escena i la seva potència visual, digne d’una catifa vermella dels Oscars.

Una estona divertida i capacitat d’obviar el ridícul, això ens proposen i jo no he dubtat en submergir-me.

10/02/2020
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Una comèdia esbojarrada

Una proposta que torna a reunir a la Clara Segura i el Bruno Oro en el mateix espectacle, amb l’al·licient afegit del debut de la Clara Segura en la direcció escènica, i que ha comptat amb la mirada externa de l’Alejo Levis.

Per tirar endavant el projecte, la Clara i en Bruno amb la seva companyia “Total Memos” han comptat amb la col·laboració de l’equip de la Perla 29.

Per fer honor a la veritat anàvem amb les expectatives molt baixes, després de llegir diferents crítiques, (la majoria negatives), que ens havien preparat per al pitjor. Per sort vàrem poder copsar l'entusiasme dels protagonistes en el seu projecte a la roda de premsa del passat 27 de gener i per això vam voler valorar per nosaltres mateixos l'espectacle. Ja avanço que ens va agradar força i que sobretot ens ho hem passat molt bé.

COBERTURA segueix un fil argumental basat en la carrera ascendent d'una actriu de cinema al mateix temps que la carrera del director de la seva primera pel·lícula, i company sentimental, guanyador d’un Oscar, ha caigut en declivi.

La productora Nexflin li ret aquest homenatge, amb motiu de la inauguració del restaurat cinema Arcadia-Nexflix, en una gala que presenta Cayetana assistida per un becari, en Marçal. Els problemes tècnics de la sala impedeixen aquesta projecció i això dóna peu a un seguit de gags i una sèrie de flashbacks que ens porten a deu anys enrera, quan el director i l'actriu es van conèixer.

Clara Segura i Bruno Oro interpreten una trentena de personatges, alguns d'ells rescatats de la sèrie de TV3, "Vinagre", una de les més vistes a les xarxes. Els gags es van succeint sense interrupcions, amb la col·laboració de Marc Serra que interpreta també diversos personatges. Moments hilarants on la riallada esclata a tota la platea, com la sessió de gimnàs o en la venda de xuxes.

L'espectacle vol retre un homenatge al món del cinema, escorcolla el món íntim d'una parella amb sorts divergents i vol incidir en la marcada influencia en la nostra societat dels mòbils, les xarxes socials i la necessitat d'agradar.

Aquesta és la primera experiència de Clara Segura en la direcció i ha comptat amb la mirada externa de l'Alejo Levis responsable també de l'escenografia i dels audiovisuals, que si bé no han estat concebuts per prendre protagonisme en l'espectacle, actuen de conductors dels canvis i ajuden a entendre els personatges.

El text ha estat escrit a quatre mans per Bruno Oro i Alejo Levis. La música original de l’espectacle és també de Bruno Oro.

COBERTURA és una comèdia esbojarrada on no tots els gags tenen la mateixa capacitat comunicativa i on el fil dramàtic conductor també presenta algunes mancances, però hem de reconèixer i aplaudir l'entusiasme dels dos protagonistes, i l'enorme vis còmica que tenen per separat i que junts converteixen en un còctel explosiu que ens ha arrossegat.

Un espectacle d'humor que no vol enganyar a ningú, perquè es tracta d'una enorme pallassada, que pot agradar o no, depenent de les ganes que tingui l'espectador de jugar al joc que els dos intèrprets els proposa.

Nosaltres no som massa d'espectacles humorístics, però per sort ahir vàrem voler jugar amb ells i ens ho vàrem passar de conya. Potser també va influir que vam veure l'espectacle gairebé asseguts dins de l'escenari, i que teníem a tocar als actors per gaudir al màxim la seva gestualitat.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

10/02/2020
Francesc Esteve i Tomàs
Teatre Barcelona

un vi una mica picat

Hi ha dies que surts encantat del teatre, d'altres no tant. I aquest cop ha estat d'un d'aquests. Estava preparat per somriure, per riure i deixar-me endur per aquest humor, però al final no he entrat en l'obra ni en els gags proposats.

A vegades el teatre és com el vi. Podem tenir vins blancs, rosats i negres, de criança i bones reserves. Moltes vegades un vi de taula pot ser una bona opció. Entre la varietat podem escollir, i de vegades d’un bon raïm ens surt un vi avinagrat per estar picat. Així he vist l’obra d’avui, un Vinagre protagonitzat amb bon raïm i poc més.

Si heu vist el programa Vinagre que fa uns anys van protagonitzar Bruno Oro i Clara Segura, per aquí van els dards. Vinagre consisteix en una sèrie de personatges més o menys fixos que protagonitzaven Bruno Oro i la Clara Segura. He vist alguns d’aquests episodis alguna vegada i possiblement si ets un bon seguidor d'aquesta comèdia televisiva pots trobar una mica més de sentit l’obra que he vist.

Van rebre un fort aplaudiment per part del públic que tenia al costat, a més un públic jove que van estar rient amb molts dels personatges. Crec que si vau gaudir de la sèrie Vinagre, possiblement entrareu en aquest humor. Amb tot, s'ha de dir que uns gags van ser divertits, que em vaig riure dels personatges que el realitzaven.

En aquest cas si que teniu la meva opinió sencera al següent enllaç

09/02/2020
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

Meravellosa complicitat

Si una cosa podem dir d’un espectacle com Cobertura, és que no enganya a ningú. El duet còmic format per Clara Segura i Bruno Oro, amb una complicitat escènica que es remunta als inicis de la seva trajectòria, ofereix un humor absurd marca de la casa que ja ens havien mostrat als seus primers espectacles i a la sèrie de televisió Vinagre. Hi haurà un públic que connectarà immediatament amb aquest univers esbojarrat de personatges i gaudirà d’allò més... i un altre que no. Però això, en realitat, no és culpa de la qualitat del xou. L’humor és una cosa molt personal. Els gags, en aquest cas, estan embastats amb la història d’una parella (un director de cinema i una actriu) i un context distòpic molt de l’estil del coautor del text: Alejo Levis. Potser aquesta combinació d’elements és el més problemàtic, ja que, en lloc de sumar-se, deixen poc espai als altres per desenvolupar-se segons el potencial que tenien i allarguen una mica massa la durada total. Potser una estructura narrativa més senzilla hauria beneficiat a un espectacle on el gran protagonisme el tenen els seus dos intèrprets, el seu carisma i les seves meravelloses bogeries. Per cert, la Clara Segura humorista és un tresor nacional del qual no ens podem permetre el luxe de prescindir.

09/02/2020
Joan

Divertida!!

03/04/2021
Maria Delriu Gispert

Com a gran fan de vinagre em va encantar veure’ls en viu i en directe i recordar els millors personatges de la serie. Tot i així, esperava bastant més de l’obra sencera i del fil argumental, hi ha una estona durant el nus de l’obra que es fa una mica pesada.

15/03/2021
Raul

Nomès per incodicionals de Bruno Oro i per no incondicionals de la Clara Segura, a qui fa fredor de veure en aquesta obra essent com és un referent dramàtic. No és una obra, és una succeció inconnexe d’esquetjos telev elDeyp isius pel lluiment histriònic del Bruno, amb excés de contingut gravat de video. I prou. Si us va agradar Vinagre de TV3 i no us fa res pagar 30€ per veure un capítol de dues hores, endevant, si no, abstenir-se.

06/03/2021
Victòria Oliveros Layola

Mai abans els actors ens havien agraït amb tant fervor el que anem al teatre. Doncs la veritat és hauríem de ser nosaltres els que, veient l’entusiasme dels protagonistes interpretant una multitud de personatges en aquesta esbojarrada comèdia, agraïm no una sinó mil vegades que ens hagin fet riure de gust i passar-ho d’alló més bé. Tornem als teatres que es molt segur i val molt la pena

02/10/2020
papabloblo

Un no parar de riure!

20/02/2020
Arès

he rigut moltíssim, bona teràpia!

16/02/2020
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Claramente este tipo de obra no es para mí.
No he disfrutado de su humor, ni de sus chistes, ni tampoco demasiado de su historia principal.
Reconozco que alguna risa se me ha escapado con alguno de los gags pero básicamente he estado gran parte de la obra mirando el reloj para ver cuánto faltaba para poder salir a la calle.
Amo a Clara Segura. A Bruno Oro no tanto.
No voy a ser yo quien diga que es una mala obra. Simplemente no es para mí.
La gente reía mucho y los actores se notaba que disfrutaban representándola. Así pues debo ser yo jajajaja
Así que todo bien!!

08/02/2020
Teo Navarro

Obra bastant fluixa. La dramatúrgia no és gaire lluïda, amb la introducció de diversos esquetxos que apareixen com a pedaços en el fil argumental. De fet, és més una juxtaposició d’escenes còmiques que una obra teatral pròpiament dita. Amb un abús dels recursos audiovisuals amb un enfocament massa televisiu.
Com que l’humor és previsible, desllueix bastant el gran talent interpretatiu de la Clara Segura (excel·lent en obres com ‘Les noies de Mossbank Road’ o ‘La bona persona de Sezuan’, per exemple) que, com a directora de l’obra, no ha estat gaire reeixida.
El Bruno Oro fa de sí mateix, és a dir, segueix encasellat en el seu vessant còmic habitual. Potser farà les delícies d’aquelles i aquelles que li siguin incondicionals, però frustrarà a qui esperi quelcom més que alguns moments divertits i dispersos en una obra, dissortadament, bastant insubstancial.

04/02/2020
Lidia Homs

Un espectacle de festa major de poble, no us gasteu els diners, us ho recomana una gran fan de Vinagre i d’aquest gran duet artístic que malhauradament m’ha decepcionat completament. Cobertura és un circ d‘entreteniment de molt baix nivell del quan només se‘n salven els moments improvizats d‘interacció amb el públic i els dos o tres instants en què es ressuciten personatges de Vinagre. Dos grans intèrprets que perden la brillantor per culpa d‘una obra mediocre amb un humor totalment previsible i un fil argumental molt dolent. Potser és que aquest parell d‘actorassos poden fer grans gags curts i rasos però a l‘hora de crear i dirigir una obra amb un argument de més de 10 minuts fan fallida i de la grossa. Una llàstima!

02/02/2020