Aquest dijous ens vam apropar al
Teatre Club Capitol per veure el primer "solo" teatral de
Bruno Oro en una comèdia creada per
Marc Angelet i
Alejo Levis.
IMMORTAL és una comèdia dramàtica futurista on Bruno Oro interpreta diferents personatges abocats a la immortalitat. Personatges molt reconeixibles als quals el fet de saber-se immortal els fa viure la vida d'una altra manera.
Personatges que gaudeixen, pateixen o s’enfronten a la immortalitat.
Bruno Oro, al que hem vist treballar en 2013 a "
La Rosa Tatuada" al TNC, i en 2015 a "
Polònia, El Musical" al Teatre Poliorama, a banda de les incomptables ocasions en què l'hem vist a la televisió, a
"Polònia", interpretant a l'Artur Mas o l'Angel Acebes,
ens ha tornat a sorprendre per la seva gran versatilitat en la interpretació maratoniana d'un munt de personatges, en una hora de representació.
Segons ha comentat
Marc Angelet, coautor del text i director de la proposta, va ser en Bruno Oro qui va proposar escriure sobre el tema de la immortalitat abordant-lo d'una forma divertida i profunda alhora, generant moments dramàtics i d'altres còmics. Tot un repte que els autors van acceptar.
Tot un repte per l'actor que amb un ritme trepidant interpreta un munt de personatges canviant el gest, la veu i el moviment sense pausa. Una proposta que comença amb un ritme potser massa lent, malgrat que per sort s'ha accelerat i ha anat guanyant força a mesura que avançava la representació, amb
una segona part realment extraordinària.
Nosaltres no som massa d'anar a veure monòlegs còmics, perquè s'allunya del teatre que més ens fa "trempar", però
hem de reconèixer que aquest actor, en Bruno Oro, té unes capacitats increïbles per interpretar diferents papers, fer imitacions molt creïbles
i canviar de registre a cada frase ... o inclús com en les escenes finals aquest show, gairebé a cada paraula. El seguim des dels seus inicis i hem de reconèixer que sentim una especial admiració pel seu treball.
Aquest espectacle, té algunes escenes impagables com la del metro, la diva-mort parlant per telèfon desesperada perquè es troba a l'atur o la visita al Vaticà i també algunes referències amb molt mala bava sobre temes d'actualitat com el del procés català, o les obres de la plaça de les Glories que continuaran inacabades d'aquí a dos segles.
Un final realment magistral a ritme frenètic, quan l'actor decideix abandonar el xou i és "atacat" pels personatges que un darrer l'altra s'hi neguen.
Molt recomanable si el que es desitja és passar una bona estona.
Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest
ENLLAÇ
Ho sento, Bruno, no em va agradar. Va ser el text, segur…. A veure si a la pròxima.
Bravo, bravo ragazzo!!! Enhorabona Bruno!!! Quina agilitat lingüística, quina capacitat per a omplir l’escenari tan sols amb tu mateix i la gran quantitat de personajes que ens vas fer!! MOLT DIVERTIDA, RECOMANO 100%
Ha sido genial , con una performance de múltiples personajes y los va encajando poco a poco.
Momentos cómicos y divertidos
És una obra comparable amb un vi reserva. Comença fluixa i madura amb l’estona per tonar a caure, però per sort torna a despertar cap el final.
Infinitat de personatges, uns mes aconseguits que d’altres, moments fantàstics i altres previsibles (els menys) que aconsegueixen que el somriure no falti.
Durada justa per no fer-se massa pesada, però no es pot evitar mirar el rellotge en algun moment.
Molt recomanable si disfrutes amb els intercanvis sobtats de personatges, però estic segur que en Bruno en farà de molt mes bones.
Un monòleg còmic amb moltes escenes impagables. Tot un repte per a Bruno que amb un ritme trepidant interpreta un munt de personatges canviant el gest, la veu i el moviment sense pausa demostrant que té unes capacitats increïbles per interpretar diferents papers, fer imitacions molt creïbles i canviar de registre a cada frase o fins i tot en cada paraula. En definitiva, molt més que un excel·lent imitador. https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2018/09/15/immortal/
Veiem una bona proposta que al principi es fa massa llarg però de seguida agafa un ritme genial!
Bruno Oro destaca amb la seva interpretació acompanyat de molts personatges que creen la comèdia amb un rerefons ideològic. Recomanable!