4D òptic - Teatre Barcelona

Descripció
Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions
Articles

La Perla 29 recupera un èxit escrit i dirigit per Javier Daulte: 4D òptic. Una història de ciència-ficció protagonitzada per Nora Navas, Sandra Monclús, Jordi Rico o Albert Triola, entre altres.

Sinopsi

Un grup de científics, dedicats a assajar protocols òptics d’alt refinament tecnològic, descobreix per accident una porta que duu a la quarta dimensió, una altra realitat en què una subtrama ens presenta una diva de la cançó que ha d’oferir un recital exclusiu en un castell al peu dels Alps i un grup de delinqüents contractats per una discogràfica per assassinar-la. Però què passaria si les dues realitats tinguessin un punt en comú?

Sobre 4D Òptic

4D Òptic va ser la primera obra d’autor i director argentí estrenada primer en català i amb una companyia catalana abans que a Argentina.

Una producció de la Sala Beckett que es va estrenar el 9 de novembre de 2003 al Festival de Temporada Alta a la Sala Planeta a Girona. El 13 de novembre de 2003 va començar la temporada al Teatre Lliure i va tenir una gran acollida per part del públic barceloní. Posteriorment va fer temporada a la Sala Beckett del 13/11/2003 al 14/12/2003.

Va ser nominada als Premis Max 2005, es va endur el Premi Butaca 2004 millor espectacle de petit format i Premi Butaca 2004 millor actor de repartiment (Jordi Rico).

Després de la gira per Catalunya, 4D Òptic es va presentar al Festival Fronteres de Londres el setembre de 2004 i a partir d’octubre de 2004 va començar una nova temporada a l’Antic Teatre.

A Argentina s’ha representat diverses vegades amb una companyia d’allà. L’última vegada va ser al 2012 al Teatro Cervantes (Buenos Aires).

Activitats paral·leles

Col·loqui postfunció:
14 de desembre després de la funció

Idioma:
Català

Sinopsi

Sobre 4D Òptic

4D Òptic va ser la primera obra d’autor i director argentí estrenada primer en català i amb una companyia catalana abans que a Argentina.

Va ser nominada als Premis Max 2005, es va endur el Premi Butaca 2004 millor espectacle de petit format i Premi Butaca 2004 millor actor de repartiment (Jordi Rico).

Després de la gira per Catalunya, 4D Òptic es va presentar al Festival Fronteres de Londres el setembre de 2004 i a partir d’octubre de 2004 va començar una nova temporada a l’Antic Teatre.

A Argentina s’ha representat diverses vegades amb una companyia d’allà. L’última vegada va ser al 2012 al Teatro Cervantes (Buenos Aires).

Activitats paral·leles

Col·loqui postfunció:
14 de desembre després de la funció

Fitxa artística

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 13

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Iván F. Mula
Teatre Barcelona

Recuperant al millor Daulte

Fa 15 anys de l’estrena original de 4D Òptic, la primera producció de Javier Daulte feta a Catalunya i amb repartiment català, després d’irrompre al panorama local amb dues obres argentines que va portar de gira a Barcelona: Gore i Bésame mucho. La seva aparició al nostre ecosistema teatral va suposar un abans i un després, principalment, en dos aspectes. El primer, per la refrescant nova manera d’actuar, més espontània, natural i desimbolta dels seus actors que trencava amb el nostre més acadèmic estil autòcton i que, més endavant, hem pogut seguir veient als muntatges d’altres directors argentins com Claudio Tolcachir, Daniel Veronese o Nelson Valente. En segon lloc, la utilització de gèneres com la ciència-ficció, gairebé inexistents en els escenaris d’aquells temps, obrint, d’aquesta manera, camí a autors posteriors com Clàudia Cedó, Marc Angelet o Roc Esquius, entre molts altres.

Més d’una dècada més tard, la gran sorpresa és comprovar que la peça encara conserva el seu poder de fascinació original i continua tenint una capacitat de sorpresa que molts espectacles similars que hem vist després no han pogut superar. L’exercici narratiu de Daulte a 4D Òptic és elaborat, fi i, en definitiva, impecable. De forma magistral, barreja gèneres com la ciència-ficció, el vodevil, el thriller hitchcockià, la comèdia paròdica o el melodrama romàntic amb una facilitat increïble, aconseguint que el conjunt flueixi de forma coherent i àgil. A més, deixa espai per a reflexions filosòfiques molt interessants o enginyosos elements metateatrals.

Dos eixos narratius dividits en dues dimensions i dos personatges per a cada actor són la base per a construir dues històries entrecreuades amb una lucidesa dramatúrgica insòlita, un recull de solucions escèniques brillant i una destresa narrativa prodigiosa. Cal mencionar que tot el repartiment sap jugar les seves cartes a favor de la proposta, especialment, un Jordi Rico en estat de gràcia. Curiosament, obres posteriors del mateix Daulte no han assolit aquest virtuosisme ni aquesta habilitat de fer de la dificultat virtut, de manera que, probablement, es tracti de la cima de la seva carrera, fins al moment. Per aquest motiu, recuperar-la ha estat una meravellosa decisió i un petit miracle dels que no passen massa sovint.

26/12/2018
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

La reposició perfecta

Al veure actualment 4D Òptic és quan t'adones del rebombori que deuria causar fa 15 anys, en el moment de la seva estrena. El plaer del joc teatral, el calidoscopi que suposen les obres de Daulte i la vertiginosa capacitat de generar sorpresa són alguns dels elements que defineixen aquesta obra, a la que ja se li pot adjudicar l'etiqueta de "petit clàssic". I és que costa molt no rendir-se a les dues històries proposades (la doble realitat) ni a uns personatges que cerquen relacions personals (algunes força impossibles) i també respostes a problemes científics de difícil resolució. Aquesta part de la trama és la que pot atabalar una mica més a l'espectador, sobretot per la gran quantitat d'explicacions inintel·ligibles, però la força de la història i la dinàmica direcció del mateix Daulte són tan grans que finalment poden amb tot.

Un altre dels grans encerts d'aquest muntatge és que es tracta d'una reposició calcada, ja que el repartiment i l'equip tècnic són pràcticament iguals als del 2003. Això repercuteix directament, i de forma molt efectiva, en el ritme, en la composició dels personatges i en la resolució d'escenes realment complicades. Nora Navas, Sandra Monclús i Jordi Rico destaquen en uns rols realment sorprenents, però seria injust no citar a la resta de l'excel·lent repartiment: Nies Jaume, Núria Legarda, Carme Poll, David Vert i Albert Triola. El que aconsegueix Daulte de tots ells és digne d'admirar...I és que potser no hem valorat amb prou traça l'herència que l'argentí ha deixat, i segueix deixant, en el nostre teatre. Una reposició que ningú s'hauria de deixar escapar.

11/12/2018
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Atrapats pel joc de personalitats de dues realitats paral·leles

Potser el més destacable a priori és que es tracta d'una recuperació del mateix muntatge original i amb el mateix repartiment: David Vert, Sandra Monclús, Nora Navas, Albert Triola (que en 2004 va substituir al desaparegut Quim Dalmau), Jordi Rico, Carme Poll, Nuria Legarda i Antònia Jaume.

Per Javier Daulte (Buenos Aires 1963), autor i director de la peça, ha estat molt interessant poder fer-ho:“Fue escrito a pie de escenario para ellos y el pequeño fenómeno que supuso esta obra hace 15 años justifica que la hayamos querido volver a hacer”.

Traduïda per Toni Casares va ser una producció de la Sala Beckett que es va estrenar el novembre de 2003 al Festival Temporada Alta, fent desprès temporada al Teatre Lliure des d'on va passar a la Sala Beckett. L'octubre de 2004 va fer també temporada a l'Antic Teatre.

S’han fet alguns canvis sobre l’obra original retallant algunes escenes i suprimint la mitja part "He recortado muchas cosas porque el espectador de hoy va más rápido y eso permite ir más directo".

Nominada als Premis Max 2005, es va endur el Premi Butaca 2004 al millor espectacle de petit format i Premi Butaca 2004 al millor actor de repartiment per a Jordi Rico.

Dues trames, interpretades pels mateixos actors, que s'entrecreuen en un joc enginyós i una posada en escena frenètica. Una proposta que requereix dels actors uns canvis de registre i de vestuari immediats. Entrades i sortides que ens fa pensar com deu ser darrere les portes que travessen una vegada i un altre per tornar convertits en el personatge de l'altra realitat. Un text de ciència-ficció que al mateix temps és un thriller i una comèdia, generes que com els personatges es barregen màgicament.

Poc importen les dissertacions "pseudo científiques" que ens expliquen, i que en molts moment som incapaços d’entendre, ja que queden diluïdes en la trama i acabem atrapats pel joc de personalitats dels diversos personatges que conformen les dues realitats paral·leles i per l'esbojarrada i estressant posada en escena.

Vuit ENORMES i mil·limètriques interpretacions; Nora Navas que veiem en el seu registre més “gamberro” i que ens ha enamorat en els seus personatges de Paulina i Angie, Jordi Rico amb un sensacional canvi de registre des de l’Andy, el germà disminuït psíquic del Robert, al personatge sense escrúpols d’Ojeda. Magnífica també Sandra Monclús que en aquest cas interpreta tres papers, el de Mónica Dalmessi, el de Gina i el de la Bàmbola, una nina. Ella interpreta també la cançó final “Harta de ti” amb música de Carles Torregrossa.

avid Vert també amb dos papers diferents, el de Robert el tímid científic enamorat de la seva companya i el de Sordo, el xòfer sequaç d'Ojeda, que s'acaba enamorant de la seva clienta Esther, una falsificadora de joies, paper que interpreta Nuria Legarda i que també és Alma, la cap de l'equip científic. Carme Poll és Rina, metgessa de l'equip i Mariana la governanta de la mansió Urkel. Antònia Jaume interpreta a Julia la matemàtica de la que està enamorat el Robert, i Celina, l'amant d'Ojeda. I finalment Albert Triola és el físic Max, enamorat de la Mònica i Senillosa, un assassí a sou.

Segons comenta el mateix Javier Daulte, el joc dels dobles és només "una excusa per validar la sospita de què tots habitem realitats paral·leles de forma habitual", d'una banda els nostres somnis i les nostres fantasies i d'altra banda realitat que vivim. Dos mons separats que coincideixen més del que volem o podem admetre.

D’alguna manera, tots habitem dos mons, tots som dos

4D ÒPTIC presenta la complexitat de veure dues obres a la vegada, els científics del laboratori Roosenvart que a causa d'un accident provoquen l'accés a una altra realitat on uns delinqüents preparen un assassinat a la mansió Urkel. I en aquesta complexitat rau per nosaltres l'enorme màgia d'aquesta peça.

Una escenografia senzilla que els mateixos actors transformen de laboratori en menjador de la mansió i unes interpretacions que com hem comentat, són magnífiques.

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

09/12/2018
Markos Goikolea
Teatre Barcelona

Joc teatral infinit

Aquesta obra combina el gènere de ciència-ficció amb la comèdia de portes per experimentar amb el temps i l'espai escènic. Un mix d'enginy i diversió que explota les possibilitats infinites del joc teatral.

Tot comença en un laboratori òptic on després d'un experiment fallit s'obre una porta a una dimensió paral·lela. Allà descobrim una segona trama on cada personatge té el seu propi doble. D'aquesta manera, Javier Daulte ens convida a assistir a dues obres de teatre de forma simultània.

Però el més interessant d'aquesta obra, més que les dues línies argumentals sense grans pretensions, és el joc amb la simultaneïtat espacial i la idea del doble. Jugant amb entrades i sortides constants, canvis de personatges, repeticions d'escenes des de diferents punts de vista i la representació simultània de dues realitats, es creen uns gags excel·lents que posen en valor les infinites possibilitats del teatre.

No obstant això, l'obra també es deu al cinematogràfic imaginari de la ciència-ficció. Ho percebem en l'ús de la banda sonora de Vértigo, els fosos a negre entre escena i escena o el meravellós "plànol final" de Sandra Monclús prometent un "continuarà..." que tots els espectadors mataríem per veure.

Després de 15 anys de la seva estrena, LaPerla29 ha decidit reprendre aquesta obra amb el seu repartiment original. Un gran encert que és d'agrair per part de tots aquells que ens la vam perdre en el seu moment. Gràcies, m'heu descobert una obra imprescindible, una celebració de la màgia del teatre. Una demostració que quan es tracta de jugar, no hi ha art que el superi.

05/12/2018
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Una porta que s’obre

És possible que hi hagi un altra realitat paral·lela a la nostra?

“Els universos paral·lels són una concepció mental, en la qual entren en joc l'existència de diversos universos o realitats més o menys independents. El desenvolupament de la física quàntica, i la recerca d'una teoria unificada (teoria quàntica de la gravetat), conjuntament amb el desenvolupament de la teoria de cordes, han fet entreveure la possibilitat de l'existència de múltiples dimensions i universos paral·lels” (Viquipèdia)

Un accident durant un experiment obrirà una porta a una altra dimensió. Dues realitats alternes amb un punt en comú. Dos mons diferents i complementaris.

Tenia moltes ganes de veure aquesta obra per diferents motius: en primer lloc pel seu autor i director Javier Daulte, un argentí que destaca per la seva manera de dirigir, i pel dinamisme escènic dels seus muntatges; i segon pel repartiment, especialment per la Sandra Monclús,la Nora Navas, en Jordi Rico i el David Vert. Un cop vista l'obra us puc assegurar que tots els actors, absolutament tots, estan extraordinaris!!!. L'obra és extraordinària!!! És increïble la sensació que una sent quan en una obra de teatre tot flueix en un mateix sentit, quan la connexió entre actors és més que evident i tots estan a un mateix nivell interpretatiu. És fascinant veure un espectacle tan homogeni i tan ben treballat, en tots els aspectes. I es que a “4D Óptic” tot rutlla com una seda, els canvis de vestuari, d’escenografia ,l'alternació de personatges. Tot està calculat al mil·límetre, fins hi tot el moviment escènic (escenografia i actors). I que voleu que us digui del text, és extraordinari, amb diàlegs intel·ligents i una trama molt ben teixida.

“4D Òptic” ens mostra la dualitat de l’ésser humà. L’ambició i el desig.Insatisfacció.

Us asseguro que les dues hores que dura aquest muntatge se us passarà volant. Feu-me cas i no us la perdeu!!!

02/12/2018
Xavi Pijoan
Teatre Barcelona

La dimensió Daulte

1. La dimensió teatral. Els últims temps, ha estat la ficció qui més i millor ha fabulat sobre la possibilitat d'una realitat alternativa a la nostra (Fringe o Counterpart), i 4D Òptic, anterior a totes dues sèries, hi comparteix la mateixa temptació a l'hora d'imaginar què hi passa a les interseccions entre totes dues realitats. A Daulte li interessa aprofundir en el concepte de doble, tan proper al fet teatral, i a la multiplicitat de cares de cada personatge, a la conformació de les seves personalitats, que només poden ser compreses si tenim en compte el què són i el què podrien haver estat.

2. La dimensió cinematogràfica. El remuntatge que dur a terme Daulte aposta per formes i referències tan cinematògrafiques com ho és la BSO de Vértigo (potser la gran obra mestra sobre el tema del doble) o les escenes i les transicions muntades com els fosos de les pel·lícules.

3. La dimensió còmica (de Nora Navas). La distància que les explicacions científiques (en algun moment, massa presents) podrien establir amb l'espectador són salvades per l'humor, l'acostament a la comèdia de portes, i sobretot a la vis còmica dels actors i les actrius. Crida l'atenció que una actriu a qui acostumem a veure en papers d'intensitat dramàtica profunda, es mogui com peix a l'aigua en un registre com el de la Paulina. Volem més NN fent-nos riure.

4D Òptic és tan Daulte que és imprescindible. Qui sap si la quarta dimensió és el teatre, el de Daulte si més no.

30/11/2018
Victòria Oliveros Layola

Es com si estiguessin veient dues obres a la vegada amb uns actors donant-ho tot durant 2 hores. Un engranatge perfecte i mil.limetrat, humor per tot arreu, d’aquell humor subtil que tant m’agrada. Dir que és “fantàstica” és quedar-se curt. Sortir entusiasmada del teatre. Dels millors espectacles de la temporada, sense dubte!! Gràcies per recuperar-la. I si vols saber-ne més entra a https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2019/01/11/4d-optic/

12/01/2019
maría j gonzález mondaza

Excelente!!! Y de vértigo en escenas entrecruzadas, una fuerza actoral de lujo, la recomiendo (y no os preocupéis si no entendéis el principio, de eso se trata…)

05/01/2019
Victor Vila

M’ha encantat!
Dues hores que passen volant i envoltats d’un espai (la Biblioteca de Catalunya) que compleix perfectament amb les necessitats escenogràfiques i llumíniques del que estavem veient.
Actuacions divertidíssimes per part de tot el repartiment, especialment de totes elles (un bravo especial a la Sandra Monclús i a la Nora Navas).
Una història molt entretinguda que arrenca fins els somriures més tímids. Un must!

02/01/2019
Miquel

M’ha agradat moltíssim. La interpretació, el text, el muntatge, l’espai (Biblioteca)… Dues hores que passen volant. Diferent, fresc, divertit i trepidant. No us la perdeu, sisplau! Ah, i no penseu que cal ser físic per entendre-la, ni molt menys!

29/12/2018
elvira franch

Tota una lliçó d’interpretació coral que fa quinze anys van interpretar els mateixos actors. Llavors ja va ser tot un èxit, ara els actors més adults en tots sentits, l’han tornada a recuperar, sota la batuta, com aleshores, del seu dramaturg.
Una obra de ciència-ficció on uns científics, per casualitat, accedeixen a una quarta dimensió. És llavors quan els actors es desdoblen i es poden veure dues situacions alhora, dos mons que s’interposen al mateix moment, però amb un temps diferenciat. Tot passa amb un ritme vertiginós, uns treballen per la ciència amb passió, i també passions entre ells; els altres, els desconeguts, són un grup de delinqüents que preparen un assassinat per augmentar ingressos. Els científics només podran sortir d’aquesta situació si intervenen físicament als esdeveniments.
Cada actor té un moment especial de lluïment i tots interpreten dos papers alhora, canvis de vestuari i de registre amb un ritme vibrant. No podria dir un nom més que l’altre: Antònia Jaume, Núria Legarda, Sandra Monclús, Mora Navas, Carme Poll, Jordi Rico, Albert Triola i David Vert. Tots, tots, estan esplèndids i s’intueix una gran pinya interpretativa. Unes actuacions generoses i brillants que t’enganxen des del primer moment. Conduits tots per un gran mestre de la narració i de la interpretació.
Una obra original tant pel seu argument com per la manera de presentar-la: És ciència-ficció, comèdia, misteri; i una reflexió: Pot existir una realitat paral·lela? Hi ha la possibilitat de viure dimensions desconegudes?
Un goig riure i veure grans interpretacions de tots els actors, a la vegada de gaudir d’un text i un argument molt ben elaborat. Crec sincerament que és una proposta que no es pot perdre.

18/12/2018
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Después de 15 años regresa a los escenarios catalanes 4D Òptic.
Una comedia en el que un grupo de científicos descubren una puerta a una realidad paralela. A la 4ª dimensión de la que hace referencia el título. En esa dimensión se está planeando un asesinato a una Estrella de la canción y los científicos intentarán detener el homicidio para intentar no hacer estallar por los aires las 2 dimensiones.
La obra es una típica comedia en el que los actores no hacen más que entrar y salir de escena. Momentos divertidos, disparatados, un poco de confusión con la trama pero a pesar de ello la cosa funciona por la buena dirección de actores y lo bien coreografiado que está todo.
Además se nota que los actores disfrutan mucho de esta vuelta a sus origenes y lo disfrutan. Nosotros también con ellos!

15/12/2018
Josep OS

Ahir a la Biblioteca de Catalunya vaig poder gaudir d’aquesta obra de Javier Daulte, que Laperla 29 ha recuperat amb el mateix repartiment que fa 15 anys es va estrenar i vam poder veure al Lliure. Un text de ciència-ficció que ens situa en un laboratori on uns científics obren una porta a una quarta dimensió i descobreixen a uns delinqüents que estan planejant l’assassinat d’una cantant. A partir d’aquí i de forma enginyosa fa que el text adquireixi tocs de comèdia, de thriller, de drama i fins i tot de vodevil tot això de forma delirant, molt divertida i sobretot trepidant. Amb una aconseguida escenografia i perfecta il-luminaciò, cinc actrius Nora Navas, Sandra Monclús, Carme Poll, Núria Lagarda i Antònia Jaume i tres actors, Albert Triola, David Vert i Jordi Rico, amb un vertiginós canvi de personatges, de registre, i de vestuari fan un treball tots sense excepció, sublim. Divertida molt divertida no us la perdeu, un imprescindible vaja.

02/12/2018

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

Torna ‘4D Òptic’ de Javier Daulte 15 anys després de l’estrena original

4D Òptic es va estrenar a Barcelona fa 15 anys al Teatre Lliure i amb producció de la Sala Beckett. Va ser la primera obra que Javier Daulte va fer a la […]

28 novembre 2018

8 espectacles imprescindibles en clau llatinoamericana

La cartellera de Barcelona s’ha omplert, darrerament, amb un bon conjunt d’obres amb un marcat caràcter llatinoamericà. Sigui per la direcció, la dramatúrgia o part del repartiment, aquí us oferim […]

25 octubre 2018