Sílvia Moreno Palomar

Veritats que fan ràbia, condicions que ens persegueixen i el dubte de si està tot filat i ben filat. Aquesta seria la conclusió després de veure aquesta proposta de la companyia L’Ostra 28. L’escenari és aquest: una habitació d’un hotel acull una reunió d’una secció del club Bilderberg. És a dir, que es reuneixen algunes de les persones més poderoses del planeta per decidir quin serà el futur del món en diferents aspectes. No voldria avançar-vos a quina secció es troben els nostres protagonistes Jerry i Bob, perquè aquesta és part de la gràcia de l’inici d’aquesta trama. Durant aquesta reunió, hauran de prendre una de les deu decisions que li pertoquen anualment, però no serà una trobada com les […]

L’Eva (Maria Hernández Giralt) va a un monestir a portar un ram de flors a una verge com a resultat d’una promesa que va fer a la seva àvia abans de morir. Ha trigat molt de temps en complir-la, però empesa per la necessitat d’emocionar-se per alguna cosa, de sentir-se interpel·lada per algun estímul, finalment visita l’indret. No pot veure a la verge. En comptes d’això, pateix un episodi incòmode, violent, dur i incomprensible. Quan torna a casa i ho comparteix amb la seva parella, veu que, com en aquell monestir, continua estant sola. Aquest podria ser una mica el resum d’aquest text de Marta Aran que pretén posar el focus en la violència invisibilitzada, aquella que es calla i […]

Feliç, així se sent el públic quan surt de veure aquesta obra. Amb ganes de continuar descobrint què els hi depararà la vida i l’amor als dos personatges que la protagonitzen. Una història real, que fa mal, però que també et deixa un regust de dolçor i felicitat. En aquesta segona part de Smiley, ens trobem amb en Bruno i l’Àlex sis anys després d’haver trencat la seva relació. No sabem la raó al principi, però sí que veiem, en la seva trobada casual pels carrers de Barcelona, que no s’han oblidat. I mentre es posen el dia sobre les seves vides durant aquests anys, ens anem assabentant de com van acabar les coses entre ells. No patiu si no […]

No puc parar. No puc parar de taral·lejar les cançons d’aquest musical. I com a mi, segur que li passa a tot el públic que hi assisteix. Tot aquella persona que visqui o passegi per la ciutat de Barcelona s’hi veurà reflectida en algun moment o altre en els personatges que ens presenten tan magistralment dalt de l’escenari. El musical de Pau Barbarà ens porta a acompanyar a quatre joves per la ciutat comtal a la recerca dels seus somnis, desitjos i vivències. Hi ha un noi romàntic obsessionat amb les comèdies romàntiques de Hugh Grant que creu que ell pot ser el protagonista de la seva pròpia pel·lícula, una fotògrafa dolguda per un engany sentimental que no acaba de […]

El ritme de la música s’introdueix al cap abans que l’espectacle comenci gràcies al “DJ” que hi ha dalt de l’escenari. Amb una estructura rítmica constant, la inquietud ja entra a l’organisme del públic. I comença l’expectació pel què veurà. Aquestes sensacions que es provoquen abans de l’inici de la producció és només una petita mostra de tot el que ofereix aquest espectacle. Amb la voluntat de mostrar la dificultat de trobar l’equilibri entre el present i les cicatrius del passat, l’espectacle es basa en els moviments dels tres ballarins de claqué que hi ha dalt de l’escenari. Amb les seves gesticulacions i les seves interpretacions a través del ball, la força amb que marquen el terra o la suavitat […]