Salvació total imminent immediata terrestre i col·lectiva: Experiència col·lectiva, moment únic

Salvació total imminent immediata terrestre i col·lectiva
30/01/2022

Un pare i el seu fill de 5 anys juguen trepitjant un llac gelat mentre la mare i la germana petita s’ho miren des de la riba. Crac. El gel es trenca i el nen cau a l’aigua, el pare intenta salvar-lo, però no ho aconsegueix. Desperta del coma i ha tingut una visió, i decideix embrancar a la família ha seguir allò que ha vist. Uns anys després ens trobem a una mare intentant recuperar a la seva filla. I fins aquí es pot explicar la història d’aquesta obra, perquè la resta no només s’ha de veure, s’ha de sentir.

I és que Pau Roca té un ull especial per escollir els textos que porta a l’escenari. Aquest relat té en el seu atractiu un muntatge i una manera de narrar la història molt especial, que implica al públic en cada pas que dona la trama i els seus personatges. Convertint-se en un membre més de la comunitat, l’espectador/a forma part de la narració i té un paper únic. S’aconsegueix d’aquesta manera crear una sensació de pertinença al col·lectiu, a la societat i als personatges que formen la història. No és només una producció teatral, és una experiència que deixa que els teus sentiments conflueixin en el que està passant a l’escenari.

Tot en el seu conjunt t’absorbeix i fa que connectis amb l’obra i el seu sentiment des que agafes el llibre que tens a la butaca fins que el tornes a deixar -i aquí no es pot avançar res més-.

Emma Arquillué (filla), Vincenta Ndongo (mare) i Andrew Tarbet (pare) es dilueixen en els seus personatges aportant cada matís necessari, amb la gestualitat, l’emoció i cadascuna de les seves paraules. L’evolució d’Arquillué i Ndongo des de que es retroben fins al seu darrer moment juntes té una escalada passional, sobretot per part de Ndongo, que encongeix el cor. Amb ella sents empatia, però al mateix temps la jutges, i sents la confusió i la por per allò desconegut d’Arquillué.

Però no només ells formen part de l’espectacle, hi ha un grup d’ajudants de sala que també contribueixen a la producció. Igual que tu. Ho diuen abans de començar, si necessites ulleres per llegir, agafa-les, les necessitaràs.

Parlar de teatre moltes vegades és parlar d’experiències col·lectives, de sensacions compartides i de moments que no es poden oblidar, que deixen pòsit al teu interior. Aquesta obra és, sens dubte, una experiència que cal viure i compartir, no us deixarà indiferents.

← Tornar a Salvació total imminent immediata terrestre i col·lectiva