Roser Garcia Guasch

És una obra de la Companyia FlyHard Produccions dels autors Carmen Marfà i Yago Alonso que n’assumeixen també la direcció. Es va estrenar fa un any a la Sala Flyhard. Tant la companyia com els autors ens han demostrat altres vegades la gran qualitat de la seva feina. “Les ovelles” faran tercera temporada i res és d’estranyar que “La pell fina” faci la segona després de la gira. És una comèdia de saló com “Le prénom”, pel·lícula de Matthieu Delaporte Alexandre de La Patellière (2012) i que es va presentar a BCN en forma de teatre i després en pel·lícula dirigides per Joel Joan. Va ser nominada a premis Gaudí. Com totes les comèdies de saló, un petit gest o […]

Antonio Vallejo-Nájera va ser un destacat psiquiatra del règim franquista. Format a l’Alemanya nazi, va inventar la descabellada teoria del “gen rojo marxista”, un gen que transmetien els opositors al règim a la seva descendència. Aquest gen desapareixia si es separaven els nens del seus pares i es recol·locaven en famílies lleials al règim. Aquesta bogeria va ser el principi dels “nens robats”, uns fets que encara avui ningú ha reconegut ni jutjat. Els primers van ser nens orfes dels afusellats o els nens nascuts de mares empresonades com a preses polítiques. Recordem l’obra d’Alejandra Jiménez-Cascón “Blanca desvelada”. “El regne de les anguiles” presenta aquests fets en una situació fictícia dels anys 70. Aquesta obra ens ajuda a recordar (o […]

El teatre té la missió de fer crítica social i de portar a escena molts dels temes que amoïnen la societat, totes aquelles situacions en las que les ganes de cridar i escopir són frenades per la contenció civilitzadora imperant. A Valèria Pisati li devem la idea, el text i la dramatúrgia. És una obra trencadora, molt atrevida amb certs moments còmics. Els textos són crus, descarats, grollers i provocadors. Pot crear sentiments de fàstic o enuig perquè porten a l’escenari les zones més fosques de l’ànima i la crueltat de la vida sense pudor ni contenció de cap mena amb una estètica enginyosa, curiosa i molt ben aconseguida. Parlen de dones, de mares, de filles, de pors, d’inquietuds i […]

Després de dos dies de la celebració de la Mare de déu de Montserrat, el públic del teatre Goula de Begues entonàvem amb més o menys encert, “el Virolai”. Mentre es prepara una gran festa comptant amb la col·laboració de tot el públic, els dos intèrprets parlen, discuteixen, s’expliquen parts de les seves complicades vides i ens demostren que existeix entre ells una profunda amistat i una complicitat que fa fluir l’obra pels camins de la veracitat i de la confiança. Aquesta és la part millor de l’obra, conèixer les seves vides fora de l’escenari. Sempre és fascinant pel públic pensar què passa quan aquell actor tan segur de si mateix arriba desenganyat a casa seva o com s’apaguen els […]

Està basada en la novel·la que l’Abbé Prevost va escriure al 1731, “Les aventures du Chevalier des Grieux et de Manon Lescaut” potser inspirada en les seves pròpies aventures i que el Parlament de Paris va fer cremar. Manon va ser una de les primeres òperes de Jules Massenet. Es va estrenar a l’Opéra Comique de Paris al 1884. No va ser fins al 1893 que Puccini no va estrenar la seva Manon Lescaut després de defensar que la de Massenet era una “Manon de Perruca empolvorada” i la seva seria una “Manon de carn i ossos”. El cert és que les dues es van alternant en tots els teatres d’òpera i aconseguint tant l’una com l’altre un èxit merescut. […]