Roser Garcia Guasch

Està basada en la novel·la que l’Abbé Prevost va escriure al 1731, “Les aventures du Chevalier des Grieux et de Manon Lescaut” potser inspirada en les seves pròpies aventures i que el Parlament de Paris va fer cremar. Manon va ser una de les primeres òperes de Jules Massenet. Es va estrenar a l’Opéra Comique de Paris al 1884. No va ser fins al 1893 que Puccini no va estrenar la seva Manon Lescaut després de defensar que la de Massenet era una “Manon de Perruca empolvorada” i la seva seria una “Manon de carn i ossos”. El cert és que les dues es van alternant en tots els teatres d’òpera i aconseguint tant l’una com l’altre un èxit merescut. […]

John Boynton Priestley, dramaturg anglès del segle XX, tenia una habilitat especial per tractar les interioritats de les famílies amb totes les seves fortaleses i febleses i també sabia despullar amb cruesa els rancors, les desigualtats i a la vegada realçar el sentiment de pertinença familiar. En el mateix context li agradava desvetllar secrets en forma de thriller com ho va fer a “An inspector calls”, sempre en ambients de grups familiars benestants anglesos. Priestley va participar a la primera guerra mundial. La seva ideologia d’esquerres es manifesta en moltes de les seves obres. El temps i els Conway se situa al l’any 1919 en el si d’una família adinerada de Yorkshire que rep un fill que torna de la […]

Joan Yago ja ens va demostrar a “La Calòrica” la seva capacitat d’escriure textos amb una gran càrrega de profunditat. A “Fairfly”, “Feísima enfermedad y muy triste muerte de la Reina Isabel”, “Els ocells” o “De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda?” el plantejament de temes seriosos s’assentava sobre una base còmica. Aquesta no és una obra satírica com les altres però hi ha humor i entremig del dolor i la desesperació apareixen escenes d’una gran tendresa i esperança. La pèrdua d’un referent familiar important en un moment de molta vulnerabilitat és difícil d’empassar. El dramaturg, s’ha ben documentat i es nota la influencia de la psiquiatra Elisabeth Kübler-Ross, una dona que va fer una gran feina […]

Anna Agulló Prieto és la dramaturga, la directora i l’única intèrpret d’aquesta obra autobiogràfica, valenta i generosa en la que es despulla mostrant les llums i ombres del deliri, d’aquest procés que ella anomena viatge. També descriu la part més fosca, profunda i dolorosa de la seva malaltia i a la vegada ens mostra tota la part positiva, la importància del suport familiar i l’amor que l’envolta. Tot el text ens atrapa, ens manté alerta, ens dona un cop de puny a la cara, ens porta a un món on hi podríem anar totes, ens avisa i ens commou. Ja havíem vist aquest valor en “Suite TOC nº 6” de “Les Impuxibles” en la que la Clara Peya ens va […]

El tinent de l’Armada Britànica Robert FitzRoy havia comandat un bergantí corbeta anomenat “Beagle” per les gèlides i desolades costes de la Sud-amèrica austral. A la segona expedició consistent a delinear mapes de navegació de la costa de la Patagònia i la Terra del Foc es va emportat a Charles Darwin. Van salpar de Plymouth el 27 de desembre de 1831 i van tornar 5 anys després. La muntanya porta el nom del capità del Beagle. Aquesta apassionant història es pot llegir al llibre de Harry Thompson “Hacia los confines del mundo”. Em va causar fa anys, una profunda impressió. Jordi Galceran és l’autor d’aquesta comèdia-drama amb el seu segell personal d’emoció, tendresa, embolic i profunditat. Ja fa 20 anys […]