Roser Garcia Guasch

Premi a l’Espectacle de petit format, al Text per a Daniel J. Meyer, a l’Actor per a Albert Salazar i a la Direcció per a Montse Rodríguez. No acostumo a donar per suposat que una obra m’agradarà perquè ha guanyat premis Butaca. Prefereixo comprovar-ho. I he pogut comprovar que l’èxit és merescut. Des de la seva estrena al mes de març de l’any passat no ha parat de rebre bones crítiques. Vaig assistir a l’última funció de l’any però no serà l’última. Tots els teatres li obren les portes i tindrem ocasió de veure-la en moltes altres sales. Tampoc acostumo a repetir. L’oferta teatral és tan amplia que, tot i que m’hagi agradat molt, m’esperen moltes altres sorpreses, com aquesta. […]

Duncan Macmillan va escriure al 2013 Every Brilliant Thing, una adaptació al teatre de la novella de George Orwell, 1984, publicada al 1949. No entenc massa què va trobar Macmillan en 1984 per escriure aquesta obra. Potser perquè un dels temes que tracta la novel·la Orwelliana és la persecució de l’individualisme i el pensament independent. Segurament aquestes ganes de compartir amb el públic el va fer escriure aquesta obra la finalitat principal de la qual era fer participar al públic i girar l’estructura teatral. Segons paraules de Macmillan, “no he vist a ningú discutint sobre la depressió i el suïcidi de manera precisa, útil, o interesant”. El tema de “les coses excepcionals” és la depressió i el suïcidi però el […]

Sempre he pensat que és molt difícil fer un teatre de qualitat per a nens. Primer perquè és un públic molt exigent, no té necessitat de quedar bé o de dissimular i no s’ho creuen tot pel sol fet de ser nens. En segon lloc perquè no val adaptar un teatre d’adult al mon infantil. Els nens noten que no va dirigit a ells i estan fora de joc. En tercer lloc perquè els nens tenen moltes edats per a cada una de les quals es necessita un text, un llenguatge i una escenografia diferents. Tot això ho sap Marc Sambola que és qui va tenir la idea original i Marc  Rosich qui hi ha posat tota la seva experiència […]

Tot esperant Godot és una adaptació musical a partir de l’obra original de Samuel Beckett amb dramatúrgia i versió de Marc Angelet, direcció d’Albert Gràcia  i representada per membres de la Companyia Pot Teatre. La música en directe i cançons les devem a Keco Pujol. Tot el muntatge és de Femarec. És una Societat cooperativa catalana amb 27 anys d’història i que té com a fi  la formació i inserció laboral de col·lectius vulnerables i nens o joves amb discapacitats diverses. Pot Teatre ha estat pionera en la creació d’un teatre inclusiu amb accés als circuits professionals. I ho estan aconseguint. Amb Beckett ha optat per una proposta atrevida ja que  és difícil en la seva versió original. Forma part del corrent del […]

He de començar dient que a mi m’agrada la màgia. Per veure un espectacle de màgia t’has de deixar endur, has de deixar que et sorprengui, que t’emocioni, has de permetre que la il·lusió t’impregni i et transporti.  A la gent que diu que no els agrada la màgia és perquè busquen quin secret hi ha al darrera d’aquells fenòmens paranormals. Estan pendents dels mínims detalls per troba-hi la resposta i l’il·lusionisme només té el secret de sorprendre’t  i  convertir-te en l’infant que accepta el que li diuen senzillament perquè és així. És tornar a creure en el Tió i els Reis. És il·lusió pura. Jesús Julve “Hausson” va començar la seva trajectòria com a mag als nou anys  amb […]