Dansa, música i fantasia amb jazz per un Trencanous

El Liceu al matí estava ple d’infants molt atents a la música i a l’escena. No és gens estrany perquè tant l’espectacle com la música de Txaikovski adaptada al jazz eren una meravella i molt d’ells ja anaven preparats per un taller que s’havia fet una hora abans al Foyer. Era un taller interactiu i d’experimentació entre els infants i les seves famílies amb la música que anaven a escoltar després. Allà mostren com el conegut Vals dels flocs de neu es pot convertir en jazz i ballar-lo d’una altra manera i moltes altres coses relacionades amb l’espectacle.
El trencanous, és el ballet de Piotr Ílitx Txaikovski dels més coneguts del món. Es va estrenar al 1892 i està basat en un conte de Hoffmann. Es representa sempre pels voltants de Nadal perquè la història transcorre la Nit de Nadal a casa de la Clara. El seu padrí li regala un trencanous amb forma de soldat. Aquella nit, la Clara baixa a buscar el seu regal i la sala s’ha transformat de manera inesperada. Les joguines prenen vida per la màgia del Nadal.
La dramatúrgia i la direcció d’escena és de Joan M Segura i és ell qui, inspirat en alguns elements del conte de Hoffmann, aconsegueix efectes espectaculars. El rei dels ratolins en aquest cas és una reina. Es converteix en un gran ocell que recorre el món de la fantasia com el Fuyu de “La historia interminable “ de Michael Ende i es va passejant per tota la platea movent les seves immenses ales.
El soldat és un ballarí tot vestit de color blanc i els ballarins i ballarines són: Arianna Bonacina, Anna Casassola, Isa Dubroca, Mar Garcia, Vasilis Maltampés i Martí Ramis que al llarg del conte i amb les caixes dels regals van fent unes coreografies de Núria Guiu tan vistoses i amb una moviment tan variat que els infants no es poden avorrir. Titelles, teatre d’ombres, aranyes que s’enfilen per teranyines… tot està al servei de la fantasia.
La composició i arranjaments musicals al jazz són de Jordi Font. Daniel Giró dirigeix als 11 músics de l’Ensemble del Conservatori del Liceu. La seva distribució a l’escena és el que més crida l’atenció a l’entrar a la sala. Estan col·locats de manera esglaonada sobre grans cubs amb la bateria a dalt de tot. La interpretació és magnífica.
He trobat a faltar alguna manera d’explicar l’argument. Els nens i nenes segur que no ho han necessitat.