El cos maltractat de les dones
No ens ha sorprès aquest text de Queralt Riera i la seva línia argumental. Fa un parell d’anys vam tenir ocasió de veure una trilogia sobre: Prostitució (Dona), la pornografia (Jo porn, tu porno) i l’abús infantil (Pruna). A Dona explora la complexitat de ser dona en el món actual. Jo porn, tu porno contrasta el sexe violent, no compartit i vexant per la dona, amb la tendresa d’una relació entre dues dones que s’estimen i es respecten.
Amb l’experiència dramatúrgica de Queralt Riera i la seva preocupació per la identitat i el feminisme, no és d’estranyar que ens hagi ofert ara aquest text dur i tendre sobre el maltractament, la violència i el domini que s’exerceix sobre la dona, malauradament encara de punyent i preocupant actualitat.
Amb tres dones conegudes de l’escena teatral catalana, Mireia Aialà, Àfrica Alonso i Annabel Castan, presenten les experiències vitals devastadores de tres personatges: la Carme, la Mari Carmen i la Carmela amb un to serè i tranquil com si aquella situació fos normal i absolutament acceptada. Les tres fan uns papers d’excel·lència. Seguint un esquema semblant a Jo porn, tu porno, Queralt Riera com a directora, fa que les tres intèrprets no dialoguin sinó que parlin cada una de l’altra i de vegades d’elles mateixes en forma de monòleg. Elles van apareixen a escena una darrera l’altre intercalant relats mitològics, tradicions catalanes com la matança del porc o històries de les seves famílies amb una escenografia minimalista de Nando Purcalla, en la que els únics elements que s’utilitzen són uns grans ganxos penjats del sostre que recorden la matança del porc i simulant que hi són elles penjades. És una imatge molt potent. La directora troba el to i el ritme jugant amb diversos plans a la vegada i intercalant temes musicals de Sergi Andrade magníficament cantats per Àfrica Alonso.
Un del pocs moments en que estan les tres juntes és amb el recitat de Perdona’m cos meu que diuen les tres alhora com un mantra, un parenostre, una pregària, com un cant col.lectiu que les defensi i les ajudi a cuidar individualment i col.lectiva els seus cossos malmesos. És un cant a la sororitat després d’haver introduït un tema políticament incorrecte, la venjança