Sílvia Moreno Palomar

Distreta, divertida, sorprenent i molt amena. Aquests podrien ser alguns dels adjectius per aquesta obra. Felipe Cabezas ens proposa veure el Rei Lear, obra clàssica de Shakespeare, des d’un altre punt de vista: la del bufó de la cort. Així, ens narra la història d’una manera resumida, que apunta als moments claus de la trama, però amb una ironia i crítica implícita que acaba traslladant, de manera senzilla i natural, a l’actualitat. Així, provoca un paral·lelisme entre la situació monàrquica i de poder del llibret amb la situació actual. Mai d’una manera directe, sinó subtil, tant que, a vegades, el públic ho passa per alt i no es produeix la resposta que l’intèrpret busca –normalment de riure còmplice-. El Rei […]

Edgar Allan Poe vivia i treballava per suportar i parlar sobre la mort i les pors que susciten als mortals. Dels seus poemes i la seva novel·la es pot desprendre que més que el seu tema preferit, era una obsessió allò que vivia. Dagoll Dagom va agafar aquesta manera de veure la vida, a través dels seus escrits, per elaborar Poe, un conte musical de por (2002). Ara, aquesta producció de la companyia ha estat revisitada per Víctor Álvaro i, sota la seva pròpia visió del text, ha compost un dels millors espectacles musicals en petit format que es poden veure. Álvaro ha decidit donar-li a aquesta producció un to de cabaret macabre que implica a l’espectador des del principi. […]

A aquestes alçades ja tothom sap què ens explica la història de Carrie White, plasmada en la novel·la d’Stephen King al 1974. Pot ser per la lectura del text original, per les versions cinematogràfiques de Brian de Palma (1976), David Carson (2002), Katt Shea i Robert Mandel (1999) o la de Kimberly Peirce (2013), o pel musical de Broadway. Precisament, el musical estrenat al 1988 és el punt de partida de la versió que la productora Eleven O’clock Produccions han agafat per fer el seu propi musical. El fet de partir d’una història més que coneguda per tothom té les seves dificultats i els seus handicaps, ja que l’espectador té el seu record marcat al cervell i pot tenir certes […]

Imagineu-vos una trobada entre el Hamlet de Shakespeare i el Segismundo de Calderón de la Barca. Veieu les seves similituds? En quin plànol personal podrien estar per arribar a trobar-se? Si no podeu, tranquils, perquè Pol Forment i Alberto Trejo, juntament amb Loredana Volpe, ho han imaginat i, de fet, han posat a la pràctica la seva idea amb la seva nova obra. El text neix de la idea de la trobada d’aquests dos personatges clàssics fora de les seves obres originals per conviure en un altre univers on les seves necessitats i idees sobre la llibertat i la relació amb els altres s’enfronten entre ells i amb l’espectador. Una història que va evolucionant fins a fondre’s amb la història […]

Gairebé tothom ja sap, a aquestes alçades, què és un escape room. Per aquells, pocs, que encara visquin apartats d’aquesta nova moda, es tracta d’un nou joc que consisteix en tancar a un grup de persones en una habitació – o espai limitat- els quals, a través de diverses pistes, han de descobrir com sortir d’aquesta ubicació abans d’una hora. Doncs la idea de l’escape room és la base de la nova comèdia de Joel Joan i Hèctor Claramunt. A partir d’aquest joc, i a mode de thriller divertit, ens presenten la història de dues parelles d’amics que es troben per passar una bona estona fent un escape. El que comença sent una activitat per fiançar la seva amistat, acabant […]