Quan s’està immers/a en una societat que ha marcat unes pautes i uns comportaments estrictes i inamovibles és molt difícil sortir-ne. Hi ha una estructura molt ben creada per a què el ramat no surti de la zona delimitada i no vegi més enllà de les quatre parets que s’han establert com a límits. En el moment que una persona decideix tan sols mirar per sobre de la tanca que l’encercla, aquesta és jutjada i sentenciada sense cap mirament. El poder de la comunitat és indiscutible per desafiar els rols imposats i per lluitar per la llibertat.
Gara Roda adapta aquest text de Lucy Kirkwood i trasllada l’acció de l’Anglaterra rural a Catalunya: quan una dona afirma que està embarassada per impedir que la pengin a la forca, el jutge convoca a un grup de 12 dones que determinaran, en una habitació tancada, si el que aquesta noia diu és veritat. Aquesta trobada servirà per decidir el destí d’aquesta mossa i també per desvetllar alguns secrets d’aquestes dones afogades per una societat que les oprimeix.
El text de Kirkwood és una meravella i Roda aconsegueix adaptar-lo de manera senzilla i potent. El relat i els diàlegs van dansant a l’escenari d’una manera orgànica, implicant al públic a cada pas, provocant somriures i rialles en més d’un moment còmic, al mateix temps que també fa contenir l’alè en moments inesperats i colpidors. Potser la primera part de l’obra és més compacta i rodona que la segona, però de manera unificada encaixa perfectament de cara al públic.
El muntatge sobre l’escenari és increïble i encaixa totalment amb allò que es vol explicar i transmetre. L’escenografia aporta tots els elements que necessita la història per a ser narrada i dona l’espai ideal per aquest relat passional i reivindicatiu. El disseny sonor i de llums, a més dels efectes, creen una atmosfera intensa i distesa a parts igual, de manera molt intel·ligent s’adapta al to que necessita la producció en cada segment. És veritat que hi ha alguna elecció musical que sorprèn i no se sap si encaixa bé, però és igual perquè el conjunt funciona.
El repartiment és una autèntica bestialitat. Totes les intèrprets juguen majestuosament amb els seus personatges i s’impliquen fins al final amb les seves personalitats i paper concret dins d’aquesta voràgine d’emocions, traïcions i veritats revelades. Especial menció per a Anna Castells que arrasa a l’espectadora amb el seu magnífic treball donant vida a Sansa, l’acusada. Castells hipnotitza i atrapa al públic amb una interpretació visceral, plena d’una barreja d’amor i dolor, amb un pòsit de por que la va envaint i va traient capa a capa a una suposada indiferència que té molt més fons. D’igual manera, sorpresa majúscula amb Sílvia Abril a la qual tenim la costum de veure en format humor i que aquí torna a demostrar que és una actriu amb moltes cares –totes molt interessants-. El pes del seu personatge impregna i influeix en la resta del repartiment. La seva tenacitat, decisió i valentia fa remoure el relat i transporta al públic a la seva lluita interna.
Una producció impressionant que es passa volant tot i les gairebé tres hores que dura. Sense adonar-se, l’espectadora que està descobrint aquesta història i els seus personatges, es troba al precipici del desenllaç final, que sorprèn i sacseja a parts iguals. Proposta imprescindible d’aquest final de temporada.