Sílvia Moreno Palomar

Les festes nadalenques no són precisament fàcils. La il·lusió que es pot sentir quan s’estan apropant les dates, disminueix a mesura que les trobades “obligatòries” amb la família, o certs membres d’aquesta, es van acumulant. I és que quan passes tantes hores amb certes persones, hi ha sentiments i paraules que no es poden aturar. El text esbojarrat i ple de matisos d’Eduardo De Filippo situa al públic en els dies al voltant de Nadal, quan una família italiana s’està preparant per a la celebració. El pare està obsessionat en construir un pessebre nou cada any i que tothom admiri la seva feina. Mentre a la resta de la família no li podria importar menys, la seva dona brega amb […]

Es diu que una imatge pot valdre més que mil paraules i és, certament, una veritat absoluta. El moviment, la situació o una simple mirada poden transformar la reacció o la connexió entre persones. L’art escènic utilitza aquestes imatges com la més potent de les seves armes, deixant en l’expressió corporal un pes enorme en les seves produccions. Descobrir a la companyia Kulunka Teatro amb un espectacle com Forever és tota una experiència, sensorial i emotiva. En un escenari giratori magnífic conflueixen tres espais d’una mateixa casa: el rebedor/menjador, l’habitació dels pares i l’habitació del fill. Sense pronunciar ni una paraula els intèrprets ens porten de viatge per la història d’aquesta família, des que són dos fins que sent tres […]

La identitat d’una persona sempre ha sigut un motiu de reflexió, debat polític i polèmica social. Què conforma la identitat? Els orígens? La confessió religiosa? El cognom familiar? A qui l’importa deixar constància exacta d’aquest factor que forma part d’una persona? Allò que realment necessita l’ésser humà és tenir un sentiment de pertinença, vol sentir-se connectat a un llegat que expliqui el seu present i li doni sentit a la seva vida. A La tercera fuga Victoria Szpunberg fa un repàs pels 100 anys d’història d’una família marcada per l’exili en tres èpoques concretes. Tres generacions que han de deixar la seva vida i familia enrere, Ucraïna al 1920, Buenos Aires al 1970 i Barcelona al 2020. Szpunberg amb Albert […]

Es diu que la història l’escriuen els vençuts i aquells que sobreviuen, però sempre hi ha un biaix més que no es té en compte i és que el punt de vista sempre és masculí. Des de la vessant més antropocèntrica i masclista, així és com hem après, escoltat i llegit la història del nostre país, de la nostra cultura. Afortunadament, això va canviant amb el pas dels anys i cada vegada més es reivindica no només la presència de les dones, sinó també el seu paper fonamental en cadascun dels episodis dels milers d’anys que l’ésser humà porta sobre la terra. Sis van ser les dones que van passar per l’altar amb Enric VIII i van ser reines d’Anglaterra, […]

Les històries enrevessades i maldestres donen alegria a aquelles persones que en són espectadores, per qui les viu poden ser estressants, però que n’és de la vida sense una mica d’embolic? Jaume Viñas i Epidèmia Teatre al Guateque fan la seva versió lliure de les Noces de Fígaro, una comèdia d’embolics musical que entreté al públic i el fa divertir-se a més no poder. Breument explicat, en Fígaro i la Susanna estan a punt de casar-se el dia que la Massiel actuarà a Eurovisió amb el seu famós La, la, la. El problema és que l’amo de la finca on viuran -i també cap de feina de Fígaro- està encapritxat amb Susanna i la vol seduir i impedir el casament. […]