L’autoestima és una cosa que es pot fomentar o enfonsar. En algunes ocasions hi ha persones que ajuden a davallar-la, que no pensen en les conseqüències de les seves paraules o accions. Un simple gest o una simple frase poden canviar-ho tot. Tenir empatia envers als altres és una de les grans mancances de la societat individualista en què el món s’està convertint.
Alícia Serrat escriu i dirigeix aquest musical de petit format protagonitzat per la Cris, una jove actriu i música que lluita contra la depressió i la crítica constant. Un text directe, que exposa des del primer moment la salut mental del personatge i mostra sense vergonya ni tabú la realitat de les persones que pateixen aquesta malaltia. Al mateix temps, fa un repàs molt interessant per la tipologia de persones que poden ajudar o agreujar l’autoestima i el creixement personal d’una persona.
Un relat divertit, amb moments tendres, que, amb les cançons, a l’estil concert, creen una sintonia perfecte perquè l’espectadora gaudeixi de cada element de la producció. Claudia Nogués interpreta a la Cris d’una manera molt natural, el públic té la sensació que Nogués està fent un exercici basat en la seva pròpia experiència. Transmet veritat i emoció, interpel·la a l’espectadora i la fa estar al seu costat en tot moment, revivint les seves sensacions, il·lusions i el seu malestar. Pau Oliver i Anila Padrós son el tàndem perfecte per acompanyar-la en aquest viatge per la memòria, el dolor i la reinvenció. Els seus son personatges antipàtics, inútils o tenen malícia, però ajuden a estructurar el relat i posar en perspectiva la narrativa.
Les cançons –que podeu trobar en línia- estan formades per melodies pop-folk, sensibles i potents alhora, i unes lletres que son les autèntiques protagonistes de cada tema. Cada moment musical és una transició cap a una nova manera d’afrontar allò que sent la Cris: des de l’autoconvenciment que no serveix per res fins a l’acceptació d’haver de gestionar la veu que l’autoinflingeix.
Una meravella de musical que apropa al públic a una temàtica que ha estat sempre amagada, però que a poc a poc va veient la llum. I aquesta obra és un far molt encertat.