L’escalfor que se sent a dins quan s’escolta una melodia que es reconeix i que rememora records que van associats a ella és peculiar. Potser el context en què es va escoltar tenia un caire íntim o especial, o està associada a una època en què la vida era diferent, on la persona que l’escolta era diferent. Aquest és un dels poders que té la música: aconsegueix traslladar en el temps i l’espai amb unes poques notes.
Daniel Anglès i Pilar Capellades tornen a reunir-se amb aquest musical de petit format, o més aviat un recull exquisit de perles de la història dels musicals composats per Andrew Lloyd Webber i Claude-Michel Schönberg. La idea de fer un musical petit va néixer al 1996, i va ser llavors quan es va estrenar la primera trobada entre aquests dos virtuosos de la veu. Van repetir al 1999, al 2006 per celebrar el 10è aniversari i, 20 anys després, han volgut torna a l’essència i crear una atmosfera encara més màgica.
No hi ha cap dubte, ni un, que escoltar a Anglès i Capellades cantar i interpretar és un luxe i un privilegi. La passió i l’estima amb què relaten -no només canten- en català temes tan potents i increïbles com Que torni a casa (Les Miserables), El fantasma de la òpera, No ploris per mi Argentina (Evita) o Memòria (Cats), es pot sentir en cada compàs, en cada moviment i en cada vers que surt de les seves boques.
Les actuacions dels dos intèrprets son commovedores i extraordinàries. Pell de gallina. El públic queda captivat i immòbil durant tot l’espectacle. Sergi Cuenca al piano, guitarra i acordió, ajuda a crear un ambient íntim, ple de nostàlgia i amor a flor de pell. Des del primer tema fins a l’últim, l’espectadora se sent penjant en una finestra a un món preciós, que remou per dins i deixa extasiada. És una producció molt emocionat.
La tria de Daniel Anglès, director, de estructurar un format petit, amb piano i veus, amb pocs punts de llum és ideal per aquest tipus de musical. Aconsegueix que sigui una experiència emotiva per a tot el públic i que surti tenint la sensació d’haver viscut un moment molt especial.
Si s’és amant dels musicals, és impossible perdre-s’ho i seguir com si res. Si aquest gènere no acaba de fer el pes, anar a veure aquest espectacle pot canviar la perspectiva i fer descobrir tots els seus matisos, que són molts.