Bombonet teatral

És difícil fer humor. És un repte tan gran que pot traspassar fàcilment la frontera cap al somriure forçat o l’avorriment. Sempre que sento comentaris com “per passar una bona estona” referint-se a alguna obra de teatre, penso que jo no puc perdre el temps quan hi ha un munt d’ofertes teatrals que em poden donar alguna cosa més que “passar l’estona”. Us asseguro que avui no he perdut el temps i he passat una molt, molt bona estona.
Irene Hernanz amb altres experiències exitoses en microteatre, experimenta aquesta vegada amb les relacions de pre-parella i ens mostra en clau d’humor tota classe de sentiments que es manifesten en una trobada no casual. Genís Lama i Anna Cerveró fan molt creïble la tensió i la incomoditat del moment. Aquesta petita peça la podríem emmarcar com a píndola o càpsula teatral. Són 40 minuts d’una situació còmica en un escenari que ocupa la petita sala.
L’ambientació és de discoteca o “bar de alterne” (com es deia abans). Els paraigües vermells penjats del sostre per aconseguir una llum de sala tènue, la barra de bar, les parets i cadires vermelles ens endinsen en un món una mica prohibit i on tot fa olor d’intimitat.
Cal destacar l’esforç creatiu i la originalitat. La obligada però gens forçada participació del públic és una idea que confirma com pot arribar el teatre de petit format a l’espectador.
Val la pena anar a fer una visita a aquest lloc: ”Quick time” i, tot prenent una cervesa, podem trobar una primera o una nova parella.