Roser Garcia Guasch

Jambo significa “hola” en suahili i Bwana “senyor”. “Sí bwana” ho hem fet servir irònicament quan ens referim a un gest d’obediència i submissió. Però el títol fa referència a un respecte per l’altre i una relació de l’autor i director Manel Dueso amb l’Àfrica negra. Montse Germán, Àurea Márquez i Antònia Jaume són tres amigues que es troben uns dies abans de Nadal per estar juntes. Les uneix la soledat i el patiment, cada una de diferents maneres però també les distingeix per la manera de tractar-lo. Una d’elles ha patit una agressió sexual brutal i les altres dues s’esforcen per ajudar-la i ho fan sense massa recursos amb nits de bogeria i excessos etílics. En aquesta obra hi […]

Dins del meu melic és una d’aquelles cançons que se’t queden enganxades al cap i t’acompanyen durant hores, fins que una altra melodia del mateix musical la substitueix. Aquest poder de record resumeix molt bé l’esperit de El fil invisible, un musical familiar basat en el conegut conte de Míriam Tirado. La proposta parteix d’una idea tan senzilla com efectiva: un fil invisible que surt del melic i ens uneix a les persones, animals o coses que estimem. A partir d’aquest símbol, l’obra aborda amb delicadesa temes com la separació, la pèrdua o la mort, però també celebra l’afecte quotidià, l’amistat, l’acompanyament i la imaginació. El resultat és un espectacle emotiu, accessible i pensat per connectar amb diferents edats sense […]

Roc Esquius i Sergi Belbel repeteixen parella de dramatúrgia i direcció amb un recurs teatral semblant al que van fer servir a Angle mort en el que la mateixa escena es repeteix des d’una altre pla escènic aportant informació suplementària. Són els mateixos intèrprets que modifiquen l’escena amb una habilitat increïble i una velocitat vertiginosa sota una llum esmorteïda. L’argument és molt original, ocurrent i, amb un gran sentit de l’humor, ridiculitza la dependència a la tecnologia i la confiança que ha despertat la Intel·ligència Artificial de manera que es pot utilitzar des de les finalitats més corruptes i enganyoses a les més solidàries. La trama es desenvolupa al voltant d’una torradora intel·ligent que a demés de torrar pa, parla, […]

Peter Quilter va escriure aquesta peça al 2005 i des de llavors ha estat representada en més de 30 països amb una audiència total aproximada de 2 milions d’espectadors. El més emocionant d’aquesta història és que està basada tristament en fets reals. Cantar va ser el somni d’una multimilionària que vivia a una suite d’un hotel a Manhattan. Tot i les seves nul·les capacitats per cantar, Florence Foster Jenkins, va arribar a cantar al Carnegie Hall. La força del poder, els diners, la seva tenacitat i el poc sentit del ridícul van aconseguir un concert memorable (per oblidar). No crec que sigui una comèdia. És una historia trista, la tristesa que fa veure com el diner la va rodejar d’una […]

El día del Watusi torna aquesta temporada després d’haver rebut Premis butaca al millor muntatge teatral, millor actor (Enric Auquer que ja no actua a la reposició) i millor actor de repartiment (Guillem Balart, actual protagonista) l’any 2024 i haver rebut també 6 guardons als Premis de la Crítica d’Arts escèniques l’any 2025. Amb aquests antecedents d’èxit, ja anàvem predisposades a passar una bona tarda-nit. Francisco Casavella va escriure El día del Watusi en forma de trilogia formada per Los juegos feroces (2002), Viento y joyas (2002) i El idioma imposible (2003) que el va consagrar com a una figura literària destacada a la narrativa espanyola. És una visió molt pessimista de la transició espanyola que deixa de banda moments […]