Roser Garcia Guasch

“No hay historia muda. Por mucho que la quemen, por mucho que la rompan, por mucho que la mientan, la historia humana se niega a callarse la boca…. El derecho de recordar no figura entre los derechos humanos consagrados por las Naciones Unidas, pero hoy es más que nunca necesario reivindicarlo y ponerlo en práctica: no para repetir el pasado, sino para evitar que se repita” Comença així “El Pan y la Sal” amb el recitat d’un poema d’Eduardo Galeano per part del director de l’espectacle Andrés Lima. El teatro del Barrio en col·laboració amb el Teatre Lliure, el Teatro Español i el Teatro Central han produït un espectacle en forma de document viu utilitzant una selecció d’històries recollides exclusivament […]

És difícil fer humor. És un repte tan gran que pot traspassar fàcilment la frontera cap al somriure forçat o l’avorriment. Sempre que sento comentaris com “per passar una bona estona” referint-se a alguna obra de teatre, penso que jo no puc perdre el temps quan hi ha un munt d’ofertes teatrals que em poden donar alguna cosa més que “passar l’estona”. Us asseguro que avui no he perdut el temps i he passat una molt, molt bona estona. Irene Hernanz amb altres experiències exitoses en microteatre, experimenta aquesta vegada amb les relacions de pre-parella i ens mostra en clau d’humor tota classe de sentiments que es manifesten en una trobada no casual. Genís Lama i Anna Cerveró fan molt […]

EVA obre la temporada al Romea i celebra els 25 anys de T de Teatre. És el segon any en cartell i ha arribat a les 100 representacions. L’obra està escrita per Artigau, Genebat i Manrique i dirigida amb molt encert per Julio Manrique qui no para d’acumular premis com a autor i director. L’expectació i el repte són grans. EVA no és el nom d’una dona sinó l’acrònim de “Escala Visual Analògica”, una escala del zero al 10 que valora la intensitat del dolor segons la subjectivitat del malalt, essent zero l’absència total de dolor i 10 el màxim dolor que una persona es creu capaç de resistir. La visibilització del terme servirà perquè es popularitzi i surti de […]

No sabia ben bé què anava a veure. M’agraden les sorpreses. En aquest cas tenia una pista que em feia pensar que no perdria la tarda: Sergi Belbel com a dramaturg i director. He de dir que no acostumo a veure comèdies. Quan la gent esclata en un riure irritant pel que jo crec que són poca-soltades o embolics sense sentit, el moment se’m fa insuportable i veig que no tinc sentit de l‘humor o que el meu humor és molt diferent a la resta de mortals. En aquest cas, el ritme trepidant, el diàleg brillant, l’abundant informació sobre altres obres de teatre, cinema, autors i llibres, obliguen a l’espectador a estar molt atent durant tota l’hora que dura l’espectacle. […]

Obra de petit format en un sol acte. No és comèdia encara que hi hagi moments d’autèntica hilaritat, no és drama tot i que cada personatge deixa entreveure el seu petit drama personal. Tres germans es troben per parlar d’una herència que han de rebre la qual és en si mateixa especial i és utilitzada pels autors i directors per donar-nos a conèixer els tres personatges de l’obra, descobrir el comportament de cada un d’ells davant d’una situació que no saben resoldre, els sentiments de cada un d’ells sobre la família, els pares, el passat, la infància, les relacions entre ells. Es van descobrint uns als altres a mida que avança l’obra en un intent per arreglar les dificultats que […]