Roser Garcia Guasch

El día del Watusi torna aquesta temporada després d’haver rebut Premis butaca al millor muntatge teatral, millor actor (Enric Auquer que ja no actua a la reposició) i millor actor de repartiment (Guillem Balart, actual protagonista) l’any 2024 i haver rebut també 6 guardons als Premis de la Crítica d’Arts escèniques l’any 2025. Amb aquests antecedents d’èxit, ja anàvem predisposades a passar una bona tarda-nit. Francisco Casavella va escriure El día del Watusi en forma de trilogia formada per Los juegos feroces (2002), Viento y joyas (2002) i El idioma imposible (2003) que el va consagrar com a una figura literària destacada a la narrativa espanyola. És una visió molt pessimista de la transició espanyola que deixa de banda moments […]

Amb el temps totes les relacions de parella passen per moments de monotonia els quals, sense motiu aparent, acaben minant la relació i perdent el seu l’atractiu. La parella d’aquesta història juga a una fantasia sexual per estimular una relació rutinària. L’observació externa d’alguna d’aquestes relacions ajuden a crear nous estímuls. Alguns recorren a la consulta d’un psicòleg, d’altres a aventures fora de la parella. En aquesta obra es presenta una tercera via. Ramon Pardina, expert en textos burlescos, s’endinsa per primera vegada en el teatre i ha triat la via còmica i fantasiosa per observar des de fora el comportament dels dos membres d’una parella i arribar al fons de les desavinences que no són més que la conseqüència […]

Núria Vizcarro ens regala una obra molt il·lustrativa i pedagògica sobre les microagressions capacitistes. Fa quasi bé un segle, les dones de la Segona República espanyola van aconseguir el vot universal però el feminisme va quedar enterrat sota les runes d’una guerra sagnant que ha durat tota una dura dictadura. Avui el terme feminisme està acceptat tot i que la lluita per la igualtat continua. Tots els “ismes” (racisme, ecologisme..) han ressorgit d’amagatalls profunds i s’han anat acceptant mica a mica a cops de lluita pel respecte, la llibertat o la defensa d’un planeta en perill. L’edatisme en canvi és un terme molt desconegut encara per la majoria de la població però que està entrant amb força en alguns col·lectius […]

És una de les comèdies més famoses i més representades de Eduardo De Filippo. Es va fer una pel·lícula al 1962 dirigida pel mateix Eduardo De Filippo i una altra versió al 1977 en la que ell mateix feia de Luca. La Perla 29 la torna a posar en escena ara després d’haver-la representat en dues altres temporades (2010 i 2012). Per això no hi ha hagut moltes sorpreses. Un Nadal en una família italiana amb tots els ingredients de la tradició. Il presepe, el nostre pessebre, és el símbol central de l’obra. Molt arrelat a la tradició napolitana, representa la il·lusió del Nadal, el retrobament de tota la família. El protagonista, un Pep Cruz magnífic, obsessionat en fer el […]

Sonen tambors de revolta a Paris i acaben de guillotinar als membres de la corona francesa. Arriba el nebot del senyor Bellpuig de Paris amb idees noves que faran trontollar el règim dictatorial de l’oncle. Estem a la Solsona del 1793 en un palau senyorial el propietari del qual es posseïdor d’una gran fortuna l’origen de la qual és força dubtós. La manera de salvar aquest prestigi en perill és mitjançant un matrimoni amb un membre d’una altra família influent. El poder de l’home sobre la voluntat de tots els membres de la família i el sotmetiment de la dona és el nus de la història. Xavier Albertí, el director i coneixedor profund de l’obra de Sagarra, s’ha rodejat de […]