Sembla que faci molt que les dones escriptores havien de publicar els seus llibres amb pseudònim i no posaré exemples perquè és un fet molt conegut. Les dones actualment publiquen, escriuen, dirigeixen i se les coneix pel seu nom. Però hi ha una marginació subtil cap a les dones que es manifesta en la facilitat que tenen els homes per aconseguir els seus objectius. D’això va l’obra amb la idea original de Meritxell Yanes. Una inventora no és escoltada per les empreses per comercialitzar el seu dispositiu que revolucionarà el món femení i millorarà el seu benestar fins que no és un home qui ho presenta.
Sota la direcció de Sergi Belbel i Cristina Clemente la idea de Meritxell es presenta com una sèrie de TV amb 6 capítols que es poden veure de manera consecutiva o per separat de dos en dos. La idea és molt original i apareix en teatre en un moment en el que les sèries han entrat a les cases i envaït el mercat de manera inevitable i, tal com fan en totes, al començament de cada capítol fan un resum dels anteriors per si no has tingut la oportunitat de veure’ls. Entre cada capítol, a la pantalla es projecten tuits d’espectadors, actors o directors amb noms modificats que es poden reconèixer fàcilment.
La posada en escena és molt dinàmica, lleugera i molt, molt divertida. La tensió i la comicitat dels dos primers capítols es tan gran que no es pot mantenir i decau molt als dos següents utilitzant tòpics de comèdia d’embolic, amb la típica suplantació de personalitat i corredisses per l’escenari. El vestuari femení és, si més no, sorprenent. Els dos darrers capítols és una desfasada, un moviment constant, una sorpresa darrera l’altra. Crec que pretenen ser una crítica a les sèries l’única finalitat de les quals és mantenir-te enganxat i, naturalment, amb un happy end previsible. La idea era bona però es va perdent l’interès a mida que van passant els capítols.
El trio Enric Cambray, Gemma Martínez i Mertixell Yanes són formidables per separat i els tres junts. Fan un treball actoral magnífic per la dificultat que té el constant moviment principalment per Enric Cambray que no ens ha sorprès desprès del meravellós transvestisme que ens va mostrar a les “Dones Sàvies”. La versatilitat de la Gemma Martínez es demostra en la fluïdesa amb la que expressa el text, la seva presència escènica i la capacitat per cantar com en el número del primer acte. Té capacitat per interpretar papers còmics (Pegados, Rosas de la vida) o més seriosos com Ovelles o Fedra. A la Meritxell Yanes us asseguro que després d’aquesta obra, la seguiré molt d’a prop com a actriu i productora.
Val la pena anar-hi per veure actuar a aquestes tres bèsties del teatre.
