Roser Garcia Guasch

“La mort no existeix en contraposició a la vida, sinó com a part d’ella”. Ho diu Haruki Murakami a Tokio Blues i ens ho recorda la Companyia La Sub Terrànea en aquesta obra sobre la vida i la mort en la qual una i altra es van intercalant fent un cos únic. El llenguatge és dinàmic, àgil, irònic, cru, punyent i sarcàstic. Et pot fer passar de la llàgrima al riure en una mateixa frase. No dona temps a assimilar tantes idees. M’hauria agradat tenir el text a la mà com aquell que segueix una partitura. És un veritable cant coral a la vida i també a la mort. El teatre ha d’explicar històries però també serveix per transmetre sentiments, […]

Premi a l’Espectacle de petit format, al Text per a Daniel J. Meyer, a l’Actor per a Albert Salazar i a la Direcció per a Montse Rodríguez. No acostumo a donar per suposat que una obra m’agradarà perquè ha guanyat premis Butaca. Prefereixo comprovar-ho. I he pogut comprovar que l’èxit és merescut. Des de la seva estrena al mes de març de l’any passat no ha parat de rebre bones crítiques. Vaig assistir a l’última funció de l’any però no serà l’última. Tots els teatres li obren les portes i tindrem ocasió de veure-la en moltes altres sales. Tampoc acostumo a repetir. L’oferta teatral és tan amplia que, tot i que m’hagi agradat molt, m’esperen moltes altres sorpreses, com aquesta. […]

Duncan Macmillan va escriure al 2013 Every Brilliant Thing, una adaptació al teatre de la novella de George Orwell, 1984, publicada al 1949. No entenc massa què va trobar Macmillan en 1984 per escriure aquesta obra. Potser perquè un dels temes que tracta la novel·la Orwelliana és la persecució de l’individualisme i el pensament independent. Segurament aquestes ganes de compartir amb el públic el va fer escriure aquesta obra la finalitat principal de la qual era fer participar al públic i girar l’estructura teatral. Segons paraules de Macmillan, “no he vist a ningú discutint sobre la depressió i el suïcidi de manera precisa, útil, o interesant”. El tema de “les coses excepcionals” és la depressió i el suïcidi però el […]

Sempre he pensat que és molt difícil fer un teatre de qualitat per a nens. Primer perquè és un públic molt exigent, no té necessitat de quedar bé o de dissimular i no s’ho creuen tot pel sol fet de ser nens. En segon lloc perquè no val adaptar un teatre d’adult al mon infantil. Els nens noten que no va dirigit a ells i estan fora de joc. En tercer lloc perquè els nens tenen moltes edats per a cada una de les quals es necessita un text, un llenguatge i una escenografia diferents. Tot això ho sap Marc Sambola que és qui va tenir la idea original i Marc Rosich qui hi ha posat tota la seva experiència […]

Tot esperant Godot és una adaptació musical a partir de l’obra original de Samuel Beckett amb dramatúrgia i versió de Marc Angelet, direcció d’Albert Gràcia i representada per membres de la Companyia Pot Teatre. La música en directe i cançons les devem a Keco Pujol. Tot el muntatge és de Femarec. És una Societat cooperativa catalana amb 27 anys d’història i que té com a fi la formació i inserció laboral de col·lectius vulnerables i nens o joves amb discapacitats diverses. Pot Teatre ha estat pionera en la creació d’un teatre inclusiu amb accés als circuits professionals. I ho estan aconseguint. Amb Beckett ha optat per una proposta atrevida ja que és difícil en la seva versió original. Forma part […]